La Xina fa les passes necessàries vers la distensió en un moment en què l'Administració Trump i tota la maquinària propagandística -amb la FOX com a punta de llança- repeteixen de manera incessant que el virus va ser creat en un laboratori de Wuhan. Així la Xina, en el marc de la Fase 1 de l’acord comercial, a comptar del 6 de juny, eliminarà les restriccions d’accés al seu mercat financer amb l'objectiu de facilitar les transaccions (inversions, repatriacions de fons, canvis de divisa...) als inversors estrangers. Si s'aixequen les restriccions per als inversors estrangers, podem pensar que un flux important de capitals pot acabar a la borsa xinesa; a més, també s'haurà de produir un rebalanceig dels índexs, com per exemple l'MSCI World, en què el pes de les accions xineses no s'ajusta al pes de l'economia. La Xina és la segona potència econòmica del planeta. Tampoc podem obviar que el potencial de creixement de l'economia xinesa és superior al de les economies desenvolupades. Finalment en l'entorn actual, la Xina es troba més avançada en la superació de la pandèmia i, a mesura que els països situats al seu oest vagin recuperant la “normalitat”, els nivells d'activitat s'han d'incrementar. Si bé la inversió té riscos, no sembla una mala opció, i encara més quan hi ha molta liquiditat en el sistema, producte de les injeccions dutes a terme pels diferents bancs centrals i, a més, quan la Xina té marge de maniobra en matèria de política monetària. Ens podem decantar pel fons UBS Equity Fund China Opportunity (LU0067412154) amb una qualificació de 5 estrelles per Morningstar.

Més aturats i salaris més alts

En el vessant macro aquest matí hem conegut la balança comercial a Alemanya. Durant el març el superàvit va ascendir a 12.800 milions d'euros, per sota dels 21.400 milions del febrer. La frenada global de l'activitat ha provocat una contracció de l'11,8% mensual de les exportacions que s'ha pogut compensar per la caiguda de les importacions. Als Estats Units, aquesta mateixa tarda, hem conegut la dada del mercat de treball corresponent al mes d'abril. Durant el darrer mes s’han destruït 20,5 milions de llocs de treball en el conjunt de l'economia, fet que ha propulsat la taxa d'atur fins al 14,7% des del 4,4% del març. Cal recordar que abans de l'esclat de la crisi sanitària aquesta magnitud es trobava en el 3,5%, mínim de 50 anys. Si observem la taxa d’atur U6, que inclou també els treballadors que han abandonat la recerca activa d'un lloc de treball i els que treballen a temps parcial però que voldrien fer ho a ple temps, se situa en el 22,8%, incrementant-se des del 8,7% del març. Aquesta taxa reflecteix molt millor la situació de la població en edat laboral. Xifres totalment esperades. El que ha suposat una sorpresa ha estat l'acceleració que han experimentat els salaris: passen d'un ritme de creixement del 3,3% anual a un 7,9%.

Pel que fa a la recomanació cinematogràfica pel cap de setmana, i aprofitant que avui es commemora el 75è aniversari de la capitulació del Tercer Reich - i per consegüent, el final de la Segona Guerra Mundial a Europa-, és el torn de Saving Private Ryan, dirigida per Steven Spielberg l'any 1998. El film es basa en la història dels germans Niland. Vivim uns moments històrics i és important recordar què va succeir en el passat: després de més de 50 milions de morts, el món va renéixer de les seves cendres i l'economia va fer el mateix. No diuen que la història es repeteix? Així doncs, de ben segur que ens en sortirem!

Bon cap de setmana!