Els governs d'Europa es preparen per treure de la llista de paradisos fiscals de la Unió Europea a nou dels paradisos fiscals més agressius del món en la reunió de ministres de Finances (Ecofin) que tindrà lloc a Brussel·les aquest mes, segons un estudi de l'ONG Oxfam. L'informe d'Oxfam, titulat 'Via lliure', revela que, en la primera revisió anual de les llistes negra i grisa de paradisos fiscals que realitzarà la UE, és probable que elimini de qualsevol de les dues llistes a les Bahames, les Bermudes, les Illes Verges britàniques, les Illes Caiman, Guernsey, Hong Kong, l'Illa de Man, Jersey i Panamà. Alguns d'aquests paradisos fiscals estan implicats en escàndols tan coneguts com Els papers del paradís i Els papers de Panamà.

Al seu torn, l'informe d'Oxfam mostra que, si la Unió Europea apliqués els seus propis criteris als Estats membres, cinc d'ells passarien a formar part de la llista negra (Xipre, Irlanda, Luxemburg, Malta i els Països Baixos). L'informe d'Oxfam mostra que si la UE apliqués els seus propis criteris als estats membres, cinc passarien a formar part de la llista negra.

Al desembre de 2017, la UE va publicar la seva primera llista negra de paradisos fiscals com a mesura per lluitar contra l'evasió i elusió fiscal. Actualment, la llista negra tan sols compta amb cinc petits estats (cinc illes en realitat), mentre que la llista grisa compta amb 63 països els governs dels quals s'han compromès a emprendre reformes de cara a la revisió d'aquest any. Aplicant els criteris i paràmetres de la pròpia UE, Oxfam ha analitzat les reformes i compromisos assumits pels països que integren la llista grisa. L'anàlisi apunta que la UE hauria d'afegir dinou països a la seva llista negra al no complir amb els compromisos que havien assumit.

L'anàlisi també indica que la UE probablement tregui a 23 països de la llista grisa, incloses nou jurisdiccions que segueixen operant com a paradisos fiscals, a causa d'uns criteris massa laxos i a un procés d'avaluació deficient. L'informe d'Oxfam conclou que les reformes de determinats països poden resultar ineficients o fins i tot totalment nocives.

Per exemple, la UE només considera els paradisos fiscals que atorguen un tracte preferencial exclusivament a multinacionals o beneficis que provinguin de l'exterior, de manera que jurisdiccions com Hong Kong poden escapar de la llista negra a generalitzar les pràctiques fiscals nocives que abans s'aplicaven només als beneficis generats fora de Hong Kong a tots els beneficis empresarials ara, inclosos els que generen dins el territori.