Andorra la Vella.- Un calendari lunisolar de tretze mesos. On apareixen les fases del cicle de la lluna, coneixements sobre les plantes i versos i poemes. La poeta i creadora del Llunarbori, Elena Sixto, presentarà, el dilluns 30 de desembre en el marc del cicle de conferències Speacker's Corner de l'Hotel Roc Blanc, aquest calendari que vol ser una eina d'observació de les influències còsmiques de cada moment per tal de sincronitzar-se amb els cicles naturals. En aquest projecte s'hi troba una amalgama de diversos coneixements, d’una banda, es dona informació de tots els cicles de la lluna, però també ofereix un tast d’etnobotànica màgico-religiosa amb els simbolismes dels arbres que formen el calendari. Hi ha una dita que diu “qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l’any”, per aquest motiu, el calendari disposa de tretze mesos, detalla la poeta i creadora del Llunarbori.

Cada mes rep el nom d'alguna planta o arbre perquè el calendari està dedicat als éssers vegetals, que eren sagrats pels antics celtes, basat en el llibre 'La Deessa Blanca' de Robert Graves. De fet, en l'alfabet dels celtes, cada lletra representava un arbre. "El calendari és la recerca del simbolisme i els mites associats de cada arbre i per cada un d'aquests hi ha un poema", especifica Sixto. Entre les plantes que apareixen en el Llunarbori  s'hi troba el bedoll, el roure, la vinya, el boix grèvol o l'avellaner, entre altres. Per cada un dels arbres hi apareix una descripció dels usos que tenien antigament, així com els simbolismes i mites que giren al voltant de cada un d'aquests. "Pels celtes els boscos eren sagrats i cada arbre representava una divinitat", assegura Sixto. Per expressar la màgia dels arbres, trobem a cada lluna, un poema inspirat en l'arbre i el moment de l’any en qüestió.

L'objectiu d'aquest calendari és mostrar el cicle de la lluna i també "recuperar una mirada sagrada de la natura, contribuint al coneixement del medi natural i del bosc", manifesta la creadora. Actualment, no es dona gaire importància a la lluna i a la natura, però antigament hi havia molt d'interès en aquests elements perquè "la lluna té una gran influència en l’aigua i la vida,  mou les marees, i per exemple, si volies tallar la fusta per fer unes bigues, s'havia de fer en lluna vella perquè hi havia menys humitat al tronc", relata la poeta.

El calendari segueix una estructura circular en comptes de la visió lineal del calendari gregorià. Això és per reflectir que en la natura tot són cicles i així "recordar la visió cíclica del temps". El calendari comença amb el bedoll el 24 de desembre i cada vint-i-vuit dies canvia de mes, tot seguint el ritme de la lluna, i finalitza el 22 de desembre. Tretze mesos de vint-i-vuit dies són 364 dies, així doncs, encara hi ha un dia extra, el 23 de desembre, al qual li correspon l’arbre sagrat del teix.

Durant la presentació, Sixto explicarà les claus per entendre el Llunarbori i convidarà a fer un viatge poètic al llarg de l’any amb els poemes propis dels arbres.