Andorra la Vella.- Després que al mes d'abril s'anunciés el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l'habitatge i s'iniciés "un procés de diàleg" amb els comuns, els grups parlamentaris i els agents econòmics i socials implicats "per revestir de seguretat jurídica" el text i fer que tothom "se sentís còmode" "sense renunciar a l'essència" de fer aflorar pisos buits per donar resposta a la manca de lloguer a preu assequible i aconseguir un creixement sostenible, l'executiu ha presentat aquest dilluns el text definitiu, que entrarà a tràmit parlamentari aquesta mateixa setmana i que recull algunes de les modificacions que els darrers mesos ja s'han anat anunciant. Una de les lleis que patirà més canvis arran d'aquesta llei òmnibus és la d'inversió estrangera i, de fet, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha parlat d'una "nova llei" i ha destacat que els canvis notables en el redactat actual faran que hi hagi una "disminució dels ingressos" per inversió estrangera, però ha defensat que al darrere hi ha "la clara voluntat" de fer que el país sigui sostenible.

El cap de Govern, Xavier Espot, que ha comparegut acompanyat dels titulars d'Habitatge, Turisme i Comerç i Justícia i Interior, ha remarcat que seria "una bona notícia" que els canvis que impulsa aquesta llei estiguessin ja en aplicació a principis de l'any que ve, però tampoc ha obviat que malgrat la feina prèvia amb els grups parlamentaris, de l'oposició "no perdran l'ocasió" de fer esmenes, i ha recordat que s'ha pactat amb la majoria una "unanimitat de criteri" per no dilatar el treball parlamentari. Espot ha manifestat que els tres mesos transcorreguts des que es va anunciar el text "no és temps perdut" i ha afegit que si s'ha optat per un tràmit normal és precisament perquè s'hagués considerat "una manca de cortesia" haver fet servir el d'urgència després d'haver emprat aquest temps per polir el text.

Entrant al detall dels canvis en matèria d'inversió estrangera, el que es busca és "més control en el capital estranger en societats andorranes". Així, la inversió estrangera de més del 25% en una societat andorrana requerirà autorització prèvia, quan fins ara era del 50%. Així, per constituir una societat andorrana, en el cas de persones físiques i jurídiques estrangeres que adquireixin més del 10% de capital estranger o de persones jurídiques andorranes amb més del 25% de capital estrangera caldrà una autorització prèvia i s'estipula que una inversió estrangera no genera cap dret per a l'obtenció de residència, que aniran lligades a quotes.

Quant a la inversió immobiliària, que és "on més canvis" es duen a terme en paraules de Marsol, es determina un accés limitat per a persones físiques residents amb menys de tres anys de residència, persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot superior al 25%, o persones jurídiques de nacionalitat estrangera, que no podran adquirir més de dos pisos, apartaments o estudis, un habitatge unifamiliar o una parcel·la de terreny per a la construcció d'un sol habitatge unifamiliar o tres places d'aparcament. Per a persones jurídiques estrangeres es permetrà l'adquisició de l'immoble per al desplegament de la seva activitat mercantil i cal destacar que es prohibeix la inversió estrangera en promoció immobiliària.

A més, s'estableix un termini de sis mesos per efectuar la inversió i de divuit mesos per a la materialització efectiva. I es fixa que una inversió sense autorització comportarà una sanció d'entre 10.000 i 20.000 euros.

Lloguer garantit

En el cas de les mesures per fer aflorar pisos buits, Marsol ha manifestat que els propietaris tindran un termini de tres mesos per justificar perquè està buit i que tindran l'oportunitat de vendre, llogar o cedir l'ús d'aquest habitatge al Govern. Transcorregut aquest termini, el Govern pot resoldre, mitjançant resolució, la cessió obligatòria i temporal del pis per un termini màxim de cinc anys. També s'estipula que si, una vegada obtingut l'ús, el Govern o l'institut de l'habitatge no el lloguen en un termini de sis mesos, el titular de l'habitatge recupera l'ús. I s'estableix que el titular percep una compensació econòmica derivada de la cessió equivalent a la renda de preu assequible que es defineixi i que el Govern finança, per compte del titular de l'habitatge buit, les despeses per als treballs que siguin convenients perquè l'habitatge sigui digne, deduint l'import de la renda que ha de percebre. A més, el Govern es compromet a què el propietari rebi la renda del lloguer encara que el llogater no pagui. Per aquest motiu, Marsol ha manifestat que esperen que majoritàriament la gent satisfaci el lloguer, però que el Govern preveurà una partida per fer front a aquests impagats.

Quant al volum de pisos buits, la titular d'Habitatge ha concretat que ja només manquen les dades d'Escaldes i de Sant Julià de Lòria i ha manifestat que entre 1.900 o 2.000 pisos estarien en aquesta situació que comporta un consum elèctric zero en els darrers dos anys o la manca de comptador elèctric.

Des del punt de vista tributari, es preveu un increment del tribut als habitatges buits, que passa a 100 euros/m2 (fins ara era de 50 euros). A més, i com es va anunciar, es preveu un gravamen sobre la plusvàlua que vol desincentivar l'especulació i s'exonerarà l'ITP per l'adquisició del primer habitatge per a residents de més de cinc anys incrementant-se el valor de l'habitatge dels 350.000 als 500.000 euros.

Turisme

En matèria de turisme, el titular de la cartera, Jordi Torres, ha destacat que actualment al país n'hi ha 2.779 habitatges d'ús turístic i que les mesures n'afectaran uns 660. Es prohibirà obtenir noves llicències d'HUT; no s'atorgaran noves llicències d'apartaments turístics; i es determina la caducitat temporal en tres anys de les llicències. En aquest cas, als edificis amb més del 30% d'HUT, se'ls podrà renovar la llicència amb noves condicions d'increment de qualitat i en els de menys del 30% no se'ls podrà renovar. També s'estableix, ha detallat Torres, que si en el termini de sis mesos des de la cessió de l'habitatge a l'INH, aquest habitatge no s'ha pogut arrendar, el titular podrà recuperar la llicència d'HUT. A més, s'aprofiten els canvis per prohibir la pernoctació i acampada d'autocaravanes fora dels espais destinats a aquest efecte i s'estableix que ara comuns i privats han de determinar els espais on acampar.

I segons ha posat en relleu la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, amb la "finalitat de disminuir la pressió demogràfica i l'impacte negatiu que té en l'habitatge", s'eliminen els permisos de treballadors desplaçats extracomunitaris. Es prohibeix treballar per compte propi als titulars d'una autorització de residència i treball durant el primer any de vigència de l'autorització, per no eludir el pagament del dipòsit de 50.000 euros. S'estableix que per venir a residir al Principat mitjançant inversió estrangera cal acollir-se al sistema de quotes i s'estableixen diferents mecanismes per evitar el frau de llei i els incompliments de la normativa en matèria d'immigració.

Quant al perill que hi hagi diferents recursos d'inconstitucionalitat que parts afectades ja han anunciat, el cap de Govern ha manifestat que la proposta legislativa que es fa és "ponderada, equilibrada i raonable". "Creiem que hi ha un dret prevalent que és el dret a l'habitatge". "Tenim un problema d'habitatge i un problema de creixement sostenible" i davant d'aquesta evidència, ha indicat el mandatari governamental, "no podem fer marxa enrere" i acabar deixant clar que "som incapaços d'aportar solucions".