Al 2020, el Govern va emetre per primera vegada bons de l’Estat a través d’un banc estranger, concretament el Banco Santander. Van ser 20 milions d’euros de deute públic, amb una col·locació a 2 anys i amb un tipus d’interès del 0,60%. Aquest primer pas, va escenificar la intenció de l’administració d’internacionalitzar el deute públic i diversificar el risc.

Però què són exactament els bons de l’Estat? Des del programa ‘A l’alça’ s’ha comptat amb el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, per fer pedagogia al respecte. “Els bons són títols de deute, de renda fixa i emesos per l’Estat amb l’objectiu d’obtenir recursos directament dels mercats financers. L’emissor, en aquest el Govern d’Andorra, es compromet al cap d’un temps a tornar el capital que la gent els ha deixat, juntament amb els interessos acumulats”, ha explicat. Els bons de l’Estat tenen un benefici estable, és a dir, passi el que passi, ja sigui bo o dolent, la persona que ha invertit els seus diners en aquest producte financer rebrà els interessos promesos. La renda variable acostuma a oferir un tipus d'interès més alt, però també comporta més riscos. “Quan nosaltres per exemple posem al mercat 100 milions d’euros, la demanda que ens arriba per part dels inversors és que voldrien 200 o 300 milions d’euros. Hi ha molta més demanda que oferta que nosaltres posem al mercat, i això vol dir que som creïbles i ha tingut experiències positives amb nosaltres”, ha remarcat.

Els diversos programes d’emissió de deute públic que el Govern ha emès des del 2013 han dotat les emissions d’unes característiques que les fan homologables i elegibles tant per a inversors nacionals com internacionals. En aquest sentit, Jover ha assegurat que “des del Govern, el que fem en aquest cas és utilitzar els bancs com a col·locadors de deute andorrà i en aquest sentit tenen comissions com si gestionessin qualsevol altre tipus de renda. A nosaltres ens fan aquesta feina de minoristes i en algunes emissions el que fem és que siguin emissions garantides, és a dir, si no tinguéssim suficients inversors minoristes que hi accedissin, hi ha el compromís per part de la banca andorrana de quedar-se aquests emissions de deute”.

A més, el ministre ha volgut deixar clar que “estem fent un esforç molt important de diversificar les emissions de deute. Sempre havíem funcionat primer amb crèdits bancaris, cap al 2010, Andorra tot el que tenia era crèdit bancari, és a dir, els bancs deixaven diners al Govern i l’Estat andorrà depenia dels bancs. La següent idea que va haver-hi és l’emissió de deute però eren emissions de deute nacionals, és a dir, si hi havia un problema a nivell nacional, com que el sector bancari estigués patint una crisi, Andorra tindria problemes de finançament”. En el context d’incertesa existent, la voluntat de l’executiu és la d’incrementar la fortalesa del finançament de l’Estat, assegurant-ne al màxim la seva resiliència.