Andorra la Vella.- El Govern creu que la fórmula per evitar un increment de la pressió fiscal sobre la ciutadania és "repartir millor" els ingressos i les despeses entre l'executiu i els comuns. En el marc del berenar de Nadal ofert a la premsa aquest dilluns, el cap de Govern, Xavier Espot, ha lamentat que el Govern "vagi fent dèficit" mentre que, per altra banda, els comuns registrin superàvits any rere any. És per això que, en relació amb la reforma fiscal, ha dit que "l'increment de la pressió sobre els ciutadans ha de ser l'última ràtio" i, per tant, on queda més "marge de recorregut i de maniobra" és en la coordinació entre administracions.

De fet, el ministre de Finances, Eric Jover, ha recordat que durant l'època de la pandèmia el Govern va registrar gairebé 200 milions de dèficit mentre les corporacions comunals presentaven balanços positius durant el mateix període. "Sembla que hi hagi una desconnexió entre el Govern i els comuns i això mereix una reflexió que va més enllà de la reforma", ha manifestat, i ha afegit que aquest serà un dels temes que caldrà abordar durant la pròxima legislatura. En aquest sentit, ha anunciat que ja s'han celebrat dues reunions plenàries amb els comuns per tractar aquesta qüestió.

Al seu torn, Espot ha posat en relleu que amb el temps "hem d'anar reequilibrant tot això" i "no hem de caure en l'error d'incrementar la pressió fiscal sobre els ciutadans" perquè es genera una doble problemàtica. D'una banda, afecta sobre la inversió estrangera, un mecanisme que ha permès no entrar en una rescissió econòmica durant una dècada. D'altra banda, ha manifestat que una pressió fiscal continguda permet ser atractiu de cara a l'exterior i, de retruc, "beneficia al conjunt de la ciutadania del nostre país", ja que "tots els diners que deixen de pagar en impostos són diners que tenen a la seva butxaca".

Pel que fa a mesures concretes, Jover ha apuntat que s'hauria d'avançar en una simplificació de les mesures fiscals i distribuir algunes d'aquestes figures entre l'Estat i els comuns. Es tracta, de fet, d'un tema que té "molt camí per recórrer" i que actualment està a debat en el si del Consell General. Amb tot, ha denunciat que "no em sembla lògic que un comú pugui erosionar la capacitat de recaptació del Govern".

Paral·lelament, Espot ha indicat que s'ha de treballar en una pressió fiscal que sigui "justa" i estigui "ben repartida", malgrat que "tampoc hem de caure en consolidar l'estat del benestar en clau existencialista". Amb tot, no s'ha mostrat partidari a imposar un 'buidatge de competències', ja que cal tenir en compte "el model constitucional que tenim", ja que "no seria bo per als comuns". En aquest sentit, ha apuntat que "una altra cosa és que determinades competències concretes les assumeixi el Govern o els comuns", malgrat que tot plegat requeriria una reforma constitucional.

En la mateixa línia, el cap de Govern ha reconegut que en determinades situacions "no hem estat prou coordinats", per la qual cosa "hem de canviar el xip i fer veure als comuns que si creem una agència tributària única, tothom tindrà el mateix pes i les decisions del Govern no s'imposaran a les de ningú".

Per tal d'assumir una major coordinació, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, s'ha referit a la figura de la mancomunitat tal com es planteja a la gestió de residus. Aquest mecanisme, ha dit, permet una major racionalització de la despesa. Al mateix temps, el titular de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, ha afirmat que aquesta major coordinació entre administracions també permetria evitar situacions de tensió, per exemple, amb el creixement urbanístic, ja que, entrant en el cas concret d'Ordino, ha exposat que "potser no han estat suficientment atents a què el seu creixement pot provocar problemes a la Massana" en termes com la mobilitat o la gestió de les aigües residuals.

Amb tot, Espot ha assegurat que a poc a poc es van fent passes endavant per arribar a aquest "canvi de mentalitat" entre els responsables polítics en el sentit de tenir en compte que "tots som un i no podem anar cadascun pel seu costat perquè tenim reptes importants com l'habitatge o l'acostament a Europa". En aquest sentit, ho ha exemplificat amb la llei de la sostenibilitat urbanística, un text que "ha permès trencar motlles" gràcies a l'acord entre totes les administracions. Així, Filloy ha conclòs afirmant que "és la primera vegada que les vuit institucions seurem al voltant d'una taula per parlar del creixement urbanístic i ho farem des d'una base objectiva, tècnica i científica que ens permetrà estudiar el model de creixement urbanístic".