Miquel Armengol finalitzarà aquest mes de maig el seu mandat al capdavant de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) i no es presentarà a la reelecció. Així ho ha anunciat aquest dimarts en una roda de premsa de comiat que ha servit per fer balanç dels darrers tres anys al front de l'organisme. Armengol ha afirmat que la decisió l'ha pres d'acord amb què "un dels meus principis és que els càrrecs de responsabilitat, preferentment, han de ser rotatius", donant així l'oportunitat a altres persones a aportar idees noves i aire fresc. Així, està previst que aquest 18 de maig se celebri el ple constitutiu de la nova junta de la CCIS que, a banda de suplir el càrrec de president, també caldrà buscar relleu a les vacants que hi ha en dues vicepresidències, en els càrrecs de tresorer i tresorer adjunt, i en dos vocals.

Al llarg del seu relat, Armengol ha manifestat sentir-se "molt satisfet i honorat d'haver pogut liderar i representar aquesta institució al llarg d'aquest període". Després de recordar els objectius fixats per aquesta legislatura i els passos assolits, ha posat en relleu que, de cara a aquest 2021, els reptes estan relacionats amb la recuperació i diversificació econòmica, i el desenclavament del país. De fet, una de les principals preocupacions continua sent el decreixement del PIB en relació amb els països de l'entorn. Tot i això, ha assegurat que "som optimistes si continuem en la línia en la qual estem, malgrat que el futur és incert". En aquesta línia, ha dit que "si no reconvertim el país no ens en sortirem" i, per tant, ha encoratjat els dirigents actuals a tenir "una visió de futur" per afrontar els temps vinents "amb valentia".

Pel que fa al desenclavament del Principat, el president de la CCIS ha indicat que "Andorra necessita ser un país més sobirà perquè estem enclavats entre dos països que, de vegades i per diferents circumstàncies, ens bloquegen". En aquest sentit, ha seguit defensant fermament el projecte de l'aeroport nacional com la millor manera d'obrir el Principat al món i, per aquest motiu, "hem apostat per fer un estudi a la zona d'Envalira", que era un lloc que no s'havia estudiat fins ara. "Hem estat capaços d'obrir un debat necessari, tot i que darrerament és controvertit", ha apuntat. Quant a la despesa d'uns 120.000 per part de la Cambra pel que fa a l'elaboració de les anàlisis, ha indicat que "quan prens decisions o vols fer estudis importants s'han de fer ben fets".

En relació amb les conclusions de l'Autoritat Aeronàutica Andorrana (AAA), que descarta la ubicació de la infraestructura al bosc de Moretó, a Grau Roig, bàsicament pel pendent que tindria la pista, ha reconegut que des de la Cambra s'han assabentat de l'existència d'aquest organisme "fa pocs mesos, per no dir poques setmanes" i, malgrat haver demanat a l'executiu aquests primers resultats, encara no disposen d'ells. Amb tot, "els estudis ja estan en mans del Govern i són ells qui han de dir si volen donar continuïtat o no al projecte", ha afegit.

Un altre dels punts sobre els quals ha incidit Armengol ha estat en la dificultat que apareixerà els anys vinents per fer front a les jubilacions. Així, per tal de no trobar nous problemes, ha incidit en què és necessària la diversificació i "buscar més fonts d'ingressos", ja que els clàssics procedents del comerç o la banca "estan baixant". "El que ha de fer el Govern és diversificar, però de manera clara, sincera i oblidant-se en què pot perjudicar això a nivell polític", ha sentenciat. A parer seu, per assolir aquest objectiu, cal apropar a Andorra "turisme de més nivell, que gasti i compri més".

Finalment, pel que fa als passos donats fins ara, Armengol ha destacat projectes i iniciatives com la creació del Tribunal d'Arbitratge d'Andorra; l'impuls de la zona franca; l'agilització dels tràmits duaners; la creació d'una borsa de treball per a estudiants juntament amb Actua; la presentació de la candidatura per accedir a Eurochambres, la Cambra de Comerç europea, i els acords signats amb les cambres de França, Espanya i els Pirineus Orientals; la posada en marxa del certificat de comerç excel·lent, o l'aprovació del programa 'Fem Empresa', que té com a finalitat dinamitzar la competitivitat i donar suport al teixit empresarial.