Andorra la Vella.- Andorra ha d’aprofitar la crisi del coronavirus per constituir un nou panorama econòmic en què el país sigui més competitiu, i això passa per diversificar l'economia i millorar la connexió transfronterera. Aquesta seria la principal conclusió a la que han arribat els conferenciants del vint-i-dosè cicle de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) que, per primera vegada, s’ha celebrat de manera telemàtica i ha comptat amb el seguiment de més d’un centenar de persones.

La taula rodona, protagonitzada pel president de l'EFA, Francesc Mora; el conseller general i president de CISA Group, Carles Naudi, i el president de Grandvalira, Joan Viladomat, ha girat entorn la necessitat de diversificar l’economia i millorar els accessos al país. Segons Mora, “venim d’un llarg període de pèrdua de competitivitat i aquesta crisi ha de ha de ser un punt d’inflexió per les dinàmiques econòmiques andorranes dels pròxims anys”. Ha recordat que es pot “diversificar l’economia” dins del mateix sector turístic, ja que és una activitat tradicional al país que no desapareixerà. Per la seva banda, Naudi ha apostat per buscar noves vies empresarials com la plantació de cànnabis, “molt més productiva que la de tabac”, o el desenvolupament del ‘blockchain’, que “permetria generar taxes especials que permetrien adoptar un fons sobirà i tenir dividends per a les futures generacions”.

Sobre la mobilitat transfronterera, el president de l’EFA ha estat molt contundent, definint-la com un “estrangulament físic i real al creixement econòmic d’Andorra”. Tal com ha afirmat, “la dificultat per accedir al país fa que quedi cada vegada més lluny” i creu que el problema s’ha d’afrontar “pensant en el transport aeri, de manera real i efectiva”. En relació amb això, Viladomat s’ha mostrat molt esperançat amb el funcionament regular de l’aeroport d’Andorra la Seu. El president de Grandvalira ha avançat que estan mirant d’organitzar “vols que surtin cada divendres i diumenge a diversos punts d’Europa i el món perquè així la gent vingui a esquiar durant el cap de setmana o de dilluns a dijous”. Ha recordat que el 25% dels seus clients arriben en avió i malgrat que li agradaria que arribessin vols de fins a 280 passatgers, s’ha mostrat optimista amb els que podran aterrar a la Seu (de fins a 70 passatgers). Des de Grandvalira tenen la intenció de començar amb vols amb Madrid i Lisboa, i anar ampliant el mercat, “sent conscients que ens arriba molta gent del Regne Unit i Rússia”. Aquests primers vols, “ens donaran un tast del que podria ser la dinàmica habitual”. Per últim, s’ha mostrat rotundament contrari a la creació d’un aeroport a Grau Roig, assegurant que “per molt que alguns s’entestin, un aeroport no hi cap allà, però no seré jo qui digui que deixin de perdre diners d’aquesta manera”.

La gestió del deute

Durant la seva intervenció, el ministre de Finances, Eric Jover, ha fet un repàs a totes les mesures econòmiques que el Govern ha posat en marxa des que va començar l’emergència sanitària. Així, Jover ha recordat que, a curt termini, l’executiu farà front al dèficit acumulat a través de les diverses línies de crèdit contractades i, a llarg termini, hi ha la voluntat de revisar el sistema fiscal i posar èmfasis en la diversificació de l’economia.

Pel que fa les accions immediates, ha insistit en que s’han buscat ingressos extraordinaris, com el fons de solidaritat, el compte de compensació creat per la llei de sostenibilitat de les finances públiques, que es podia activar en casos d’emergència (tot i que tan sols comptava amb 2,3 milions d’euros perquè va començar al 2015), les reserves de FEDA i Andorra Telecom, ja que “la seva molt bona situació financera ens han permès recórrer a 30 milions sense condicionar les seves operacions”, i finalment, una contenció de la despesa pública paral·lela a aquests ingressos. A més, el ministre ha explicat l’estratègia de “sobrecapitalització” del Govern per buscar una confiança a nivell nacional i internacional, i que demostrarà que Andorra “té el muscle suficient per tenir marge de maniobra” en el cas d’una segona pandèmia, i perquè “la població estigui tranquil·la i vegi que som capaços d’ajudar-los de nou econòmicament”.

Segons Jover, l’entrada del país a institucions com el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, el Banc Europeu d’Inversions o el Fons Monetari Internacional (FMI), permetran accedir a “crèdits amb tipus d’interès molt interessants per Andorra”, i ha afegit que en aquests moments el Govern està veient “quins són els projectes més interessants per a nosaltres”. També ha deixat clar que l’FMI és “l’última xarxa on agafar-se” alhora de buscar línies de crèdit, però ha destacat que “disposa de formacions per als diferents estats membre molt beneficioses”, a banda que l’entrada a l’organisme “validarà les estadístiques de país i això ens donarà credibilitat a nivell internacional, ens permetrà homologar els nostres resultats i ens ajudarà a relacionar-nos amb altres països”.

Per últim, ha compartit de nou amb l’audiència les xifres de decidit previstes: de 111,3 milions d’euros al 2020 i de 76,8 milions d’euros al 2021, amb una caiguda del PIB del 9,8% prevista per aquest any, però amb una recuperació del 5,5% per al pròxim.

La veu dels experts

El webinar, desenvolupat al llarg del matí i que comptava amb el patrocini de Crèdit Andorrà i MoraBanc, també ha comptat amb la veu de dos reconeguts conferenciants: Marie-Hélène Caillol, presidenta del ‘think tank’ LEAP (Laboratoire Européen d’Anticipation Politique), i de Marcos Urarte, president de la consultora estratègica Pharos.

Mentre que Caillol s’ha centrat en el paper de la Unió Europea durant la pandèmia i ha posat especial atenció en la necessitat de crear nous sistemes de treball, apostar per la digitalització de la moneda i incidir en una Europa més verda, Urarte ha explicat a les empreses com han de preveure els possibles escenaris de futur per millorar la seva gestió.

El president de Pharos ha donat la seva visió d’Andorra considerant que “necessitem un pla estratègic de país per a atraure inversió i talent”. A més, ha recalcat que “s’ha de fer una aposta clara per l’I+D i identificar les indústries que ens facin autosuficients”, i ha suggerit la creació d’un consell assessor i d’una unitat d’intel·ligència estratègica.