Andorra la Vella.- El teixit empresarial andorrà ha debatut aquest dijous sobre el desplegament del 5G, les seves possibilitats tecnològiques i els seus límits sobre la privacitat, en el marc del XXIIIè Cicle d'Empresa Familiar Andorrana (EFA) que s'ha celebrat a l'Andorra Park Hotel. Durant la jornada de conferències, que enguany han recuperat la presencialitat i ha comptat amb una setantena d'assistents, s'ha pogut reflexionar al voltant del futur que es dibuixa amb les darreres innovacions.

Després d'una petita intervenció inaugural del president de l'EFA, Francesc Mora, en la qual s'ha mostrat satisfet de tornar a "reprendre la vida social i la programació després de setze mesos de la suspensió de les activitats físiques", s'han dut a terme les tres conferències previstes i una petita taula rodona amb tots els ponents. La primera intervenció ha estat a càrrec del president d'Andorra Telecom, Jordi Nadal, que ha avançat que "s'està en disposició per arrencar el desplegament comercial d'aquí a sis o set mesos". En aquest sentit, ha detallat que des del setembre del 2020, Andorra Telecom "treballa fent pilots, que van finalitzar fa unes tres setmanes, i aquestes proves han permès saber com es comporta el 5G en zones urbanes i rurals, quina cobertura dona, quina velocitat, quin rendiment...". Tot i les capacitats d'aquesta nova tecnologia, Nadal ha admès que encara són poques les persones al país que tenen un terminal que pugui accedir al 5G. "Dels 85.000 terminals registrats, només 5.000 hi tenen accés", el que representa un 5,8%. Tot i això, ha recalcat que el canvi de telèfons mòbils és un fet que evoluciona ràpidament, ja que segons dades de la companyia, "a 30 de juny del 2020 només hi havia un centenar de terminals amb aquesta tecnologia".

Límits i capacitats

Els dos ponents que han seguit Nadal han abordat les capacitats tecnològiques que oferirà el 5G i els límits legals que hauria de tenir per garantir la privacitat de les persones. D'una banda, el professor del King's College de Londres, mischa Dohler, ha puntualitzat que el 5G permetrà "humanitzar les màquines", és a dir, que molta de la tecnologia que es podrà desenvolupar necessitarà el suport d'una persona que la monitoritzi, i considera que encara estem lluny de "veure robots autòmats". En aquest sentit, però, s'ha destacat que moltes de les accions que avui en dia les fan les persones, la intel·ligència artificial moguda pel 5G podrà assumir-la. "Així, en molts àmbits, com la medicina, per exemple, tasques que abans havien de fer les persones, si les automatitzem, permeten que aquestes mateixes persones es dediquin a altres coses, com la recerca o una millor atenció als pacients", ha comentat Dohler. Per altra banda, el filòsof de la ciència de la Universitat Autònoma de la Barcelona, en David Casacuberta, ha remarcat que "el 5G i l'internet de les coses és una tecnologia molt positiva, però hem de pensar si ens val la pena concedir una part de la nostra informació a canvi del seu ús" i ha instat la població a fer un "servei més raonable de la tecnologia per evitar estar tan pendents del telèfon mòbil".