Aquesta setmana que tanca el mes d’abril és intensa amb reunions de bancs centrals, publicacions d'importants magnituds macro, a banda que continua el curs de la campanya de publicacions de resultats empresarials del primer trimestre.

Per parts: ahir la Reserva Federal dels Estats Units decidia mantenir els tipus d'interès en el rang 0%/0,25%, com s'esperava, tot mostrant el seu compromís d'utilitzar totes les eines a la seva disposició per assolir els objectius que té marcats, que són màxima ocupació i estabilitat dels preus. De moment, els tipus es mantindran en aquests nivells fins que es tingui la certesa que l'economia guanya tracció, així com les compres d'actius a través dels diferents programes que busquen proveir de liquiditat a les llars i el teixit productiu. Pel que fa al BCE, també ha mantingut els tipus d'interès sense canvis al 0% com s'esperava; el més interessant, però, han estat les previsions pel PIB de l'Eurozona pel 2020. Així, el PIB es podria contraure un 10% aquest any, fet que obligaria al BCE a continuar injectant liquiditat en el sistema, mentre els polítics continuen discutint les modalitats del fons de reconstrucció, ja que l'actual ritme de compres abans de la tardor exhauriria el PEPP.

Alentiment dels preus

En el vessant macro s'han publicat les primeres estimacions d'inflació pel mes d’abril on es constata un alentiment dels preus. Així, al conjunt de l’Eurozona, la taxa anual cau 3 dècimes fins al 0,4%. A Alemanya, durant l’abril, s’han perdut 300.000 llocs de treball fent incrementar la taxa d’atur fins al 5,8% des del 5% anterior. Finalment, pel que fa al PIB del 1T20 ha experimentat una contracció del 3,8% trimestral, que deixa la taxa anual en el -3,3%. S'espera que aquesta magnitud continuï el seu deteriorament en el trimestre actual amb una possible estabilització a comptar a partir del tercer trimestre. A la Xina, hem conegut xifres d'activitat del National Bureau of Stadistics of China i el PMI de Caixin de manufactures. Les xifres mostren un deteriorament de l'activitat manufacturera que s'explicaria per la menor demanda del sector exterior. El sector serveis millora lleument.

Per acabar la ronda macro. Als Estats Units les peticions inicials de subsidi d'atur han ascendit a 3,889 milions, xifra per sota dels 4,442 milions de la setmana precedent. Pel que fa a les peticions de subsidi setmanals continues se situen en 17,992 milions, per sobre dels 15,818 milions de la setmana prèvia. El ritme de creixement d'aquestes últimes s'alenteix; usant terminologia sanitària, encara no hem assolit el pic d'aquesta epidèmia.

Finalment, i abans d’acabar amb la recomanació cinematogràfica pel llarg cap de setmana, en el vessant micro Royal Dutch Shell ha obtingut un benefici de 2.900 milions de dòlars, la meitat que al mateix període del 2019. Se suspèn el programa de recompres d'accions i es rebaixa el dividend per primera vagada des del 1940! Aquest passa de 0,47 USD trimestrals a 0,16 USD. A la reducció del CAPEX s'hi afegiran retallades de costos d'entre 3.000 i 4.000 milions de dòlars els propers 12 mesos. La petrolera anglo-neerlandesa mostra el camí a les 4 altres grans del sector ja que, ni BP ni tampoc Exxon Mobil havien decidit rebaixar el seu dividend a l'espera de veure que fan Total i Chevron.

Ja que hem parlat de petroli, benzina, i de cotxes amb la reobertura de la planta de Volkswagen a Wolfsburg i també per la publicació dels resultats trimestrals de Ford, que es van saldar amb unes pèrdues de 5.000 milions de dòlars i que aquesta xifra es podria doblar al segon trimestre, el film recomanat per aquest cap de setmana és Gran Torino, dirigida per Clint Eastwood l'any 2008. Vindria a ser un retrat de les cendres del “Make America great again”.

Que seguiu bé!