Andorra la Vella.- La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) ha instat al Govern aquest dimarts durant la presentació dels resultats de l'informe econòmic del 2022 a articular una visió clara de país per aquí uns 20 o 30 anys que detalli les fites específiques per a cada àmbit prioritari, amb la voluntat d'assentar les bases d'una evolució diferencial i sostenible del país.

A més, l'entitat ha remarcat la necessitat de reforçar la col·laboració publicoprivada per afrontar els grans reptes d'Andorra, entre els quals hi ha l'aposta per la transició energètica, l'adequació del marc migratori i laboral, la transformació digital, la definició d'una visió compartida del model turístic i, principalment, l'encaix d'Andorra a la Unió Europea.

Pel que fa als resultats de l'informe econòmic, la Cambra ha detallat que després d'una caiguda històrica de l'activitat econòmica mundial per la pandèmia i la guerra d'Ucraïna, l'economia andorrana va consolidar la recuperació durant l'any 2022, amb un creixement del PIB real, del 8,8%, una taxa cinc dècimes superior a la registrada el 2021. Aquest fort ritme expansiu, equiparable al que es va observar els anys anteriors a la crisi financera, va propiciar que en termes de volum se superés en un 4,6% el nivell de PIB del 2019.

Comparat amb l'internacional, la Cambra ha assenyalat que el dinamisme de l'economia andorrana durant el 2022 va ser notablement més intens que el d'Espanya, França i el del conjunt de la zona euro. De fet, el Principat va ser el segon país europeu que més va créixer, per darrere d'Irlanda.

El creixement econòmic del 2022 el van impulsar tots els grans sectors, tot i que amb diferències significatives. Destaca, en primer lloc, l'elevat dinamisme mostrat per la construcció, i també pels serveis, que van créixer amb molta força, liderats per les activitats vinculades al turisme, mentre que l'aportació de la indústria i del sector primari, va ser més modesta.

En detall, la construcció, si bé és cert que va moderar el seu creixement respecte del 2021, va mantenir un ritme d'expansió elevat. Aquesta trajectòria positiva es va concentrar sobretot en el segment de l'habitatge. Per la seva part, la inversió pública en termes agregats –corresponent al Govern i als comuns en conjunt– també es va incrementar per segon any consecutiu.

Pel que fa a la indústria, la seva evolució va ser moderadament favorable, amb una millora que es va plasmar en un augment del nombre d'assalariats del sector. Igualment, les enquestes de la Cambra recullen un increment de la xifra de negocis, tot i que inferior al de l'any 2021.

Dins dels serveis, el bon comportament d'aquest àmbit el van liderar les activitats vinculades al turisme, impulsades en gran mesura per la intensa recuperació del nombre de visitants, que van augmentar el 55%, fins als 8,4 milions. D'aquesta manera, es van superar els registres prepandèmia. Es pot afirmar, doncs, que el turisme va ser el principal motor de l'economia andorrana l'any 2022.

El comerç també va seguir un patró de clara recuperació. L'evolució positiva es va posar de manifest amb l'increment del nombre d'establiments, del nombre d'assalariats i del consum d'energia elèctrica, com també amb un creixement molt intens del volum d'importacions –ara bé, s'ha de tenir en compte que part de l'augment dels fluxos comercials s'explica per la pujada de preus.

En la mateixa línia, el sector financer va experimentar un comportament força positiu. En particular, la banca andorrana va tancar l'exercici 2022 amb un creixement dels beneficis agregats de totes les entitats del país del 16,3%, afavorits pel dinamisme econòmic i per la pujada dels tipus d'interès. Aquest increment va anar acompanyat també d'un augment del volum dels recursos gestionats de clients del 3,6%. La millora del marge d'interessos deguda a la pujada dels tipus d'interès va ajudar a elevar la ràtio de rendibilitat dels recursos propis del sector bancari. Alhora, la ràtio de morositat va continuar la tendència a la baixa i es van preservar uns bons nivells de solvència i liquiditat, per sobre de la mitjana dels bancs europeus.

Perspectives econòmiques

L'economia andorrana està moderant el creixement durant el 2023 com a resultat de l'afebliment de la conjuntura global i de la normalització del creixement econòmic, un cop s'han recuperat els nivells d'activitat prepandèmia. En l'acumulat fins al mes de juliol, el nombre de visitants ha registrat un increment interanual significatiu de prop del 15% i les importacions han augmentat un 8%. En ambdós casos, però, l'avenç ha estat menys intens que el creixement registrat en el mateix període de l'any passat.

Dins de les importacions, destaca, a més, la caiguda de les entrades de materials de construcció (en valor) i dels carburants (en litres). Altres indicadors que suggereixen una desacceleració de l'activitat són els descensos interanuals de les matriculacions de turismes i de la demanda d'electricitat.

El progressiu alentiment del creixement econòmic es comença a notar també en una moderació del ritme de creació d'ocupació, si bé dintre d'uns registres que es poden considerar encara molt positius. Així, el nombre d'assalariats ha augmentat el 6,2% interanual fins al maig, un creixement que continua liderat per l'hoteleria i, en menor mesura, pel comerç. Alhora, el nombre de persones en recerca de treball ha continuat caient fins al juliol.

Igualment, les dades del PIB del primer trimestre del 2023 mostren un bon comportament de l'economia andorrana, però amb un avenç més moderat que en trimestres anteriors.

De cara als propers mesos, una de les principals preocupacions és la pèrdua de dinamisme del consum, per l'impacte sobre la demanda de la inflació i de l'increment dels tipus d'interès, com també per l'afebliment del context exterior. Aquests factors continuaran condicionant la marxa de l'economia andorrana durant la segona meitat del 2023 i en limitaran la capacitat de creixement. Les dificultats per trobar mà d'obra tant de base com qualificada seran un altre element de restricció.

Valoració i reptes de futur

Finalment, des de la CCIS s'ha detectat deu reptes de país "que condicionaran el futur d'Andorra". Aquests fan referència a una visió compartida del model turístic unificant el criteri entre l'àmbit públic i el privat; a l'adaptació del comerç als nous reptes de la globalització, millorant "l'experiència de compra i l'omnicanalitat"; a l'adequació del marc d'immigració i laboral a les necessitats de les empreses i del país; a l'agilització i simplificació administrativa, o a l'impuls de programes per a la modernització de l'eficiència de les empreses.

Altres reptes presentats són els relatius a continuar disposant d'un sistema fiscal competitiu, fent que la pressió fiscal no pugui créixer més enllà del 25%; a la transformació digital de l'empresa; a l'aposta per l'economia circular, la sostenibilitat i a la transició energètica, i a l'encaix d'Andorra amb la UE culminant l'acord d'associació.

L'acord d'associació, la clau per diversificar l'economia

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat l'acord d'associació amb la UE com la via "per assentar les bases d'una economia més sòlida, sostenible i diversificada, que ofereixi llocs de treball més qualificats, d'alt valor afegit si volem actuar pensant en les possibilitats dels nostres joves de desenvolupar una carrera professional a Andorra". Espot ha demanat als afiliats fer més pedagogia i difondre les bondats d'un acord que garanteixi la prosperitat econòmica i social d'Andorra.

Si bé el 2022 ha estat l'any de la consolidació de la recuperació postpandèmia de l'economia, liderada pels sectors del turisme, la construcció i el comerç, Espot ha posat l'accent en la necessitat d'establir el model de creixement de país que volem. El cap de Govern aposta, per tant, per un turisme més sostenible de qualitat que encaixi amb el replantejament global del país i per continuar desenvolupant instruments com el pla de comerç.

Així doncs, el Govern tirarà endavant, ha dit Espot, la llei del turisme per ordenar i regular les activitats del sector i per donar els instruments per implementar una estratègia turística basada en la qualitat, el valor afegit i la sostenibilitat; actius que també es promouran en el marc del conveni de col·laboració entre la Cambra de Comerç, la CEA i les tretze associacions i empreses del sector turístic del país que vam signar el passat mes de març.

El cap de Govern, a més, ha exhortat a patronal i sindicats a teixir més consensos i acompanyar el Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals, i ha anunciat que durant aquesta legislatura "continuarem aplicant mesures per evitar la pèrdua de poder adquisitiu de les persones amb el salari mínim i continuarem incrementant-lo fins a arribar al 60% del salari mitjà, tal com marca la Carta Social Europea", una mesura que també "ens ha d'ajudar a ser més atractius, amb la col·laboració de l'empresariat, i poder captar més mà d'obra qualificada".

A més, ha insistit en els esforços del Govern per, d'una banda, disminuir, diversificar i fer més sostenible el deute de l'Estat; i en la propera represa dels treballs amb els comuns per confluir en la creació d'una agència tributària única.

Finalment, ha recordat en l'àmbit fiscal que a partir del 2024 les empreses amb beneficis hauran d'aportar un mínim del 3% a través del tipus efectiu de l'impost de societats, i que el Govern treballa per presentar els projectes relacionats amb la transició energètica al Banc Europeu d'Inversions.