Andorra la Vella.- Una col·laboració publicoprivada es formalitza mitjançant un contracte de concessió on es defineixen les condicions clares i els objectius a llarg termini. Ningú pot discutir que, en el cas concret del Túnel d'Envalira, aquest model ha funcionat correctament durant més de vint anys, mantenint el túnel obert i operatiu en tot moment, independentment de les condicions meteorològiques adverses. Així ho posava de manifest el president executiu de Túnel d'Envalira, Juan Ignacio Horno, qui participarà com a ponent a la jornada que l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha organitzat aquest divendres vinent a la sala d'actes d'Anyós Park per reflexionar sobre aquesta col·laboració entre administració i empreses.

De fet, el president executiu d'una de les infraestructures més importants a nivell de circulació del Principat, participarà en la jornada per posar d'exemple el cas del Túnel d'Envalira com a model d'èxit de col·laboració publicoprivada. "Per a mi, el principi de la col·laboració públicoprivada és que cadascú faci el que millor sap fer des d'un punt de vista funcional" comentava Horno, qui recalcava que, a parer seu, el primer pas per engegar una col·laboració d'aquest tipus és definir clarament la necessitat de la infraestructura. En el cas del Túnel d'Envalira, la concessió es va atorgar el 1998 per oferir un servei públic a canvi de peatge. "La inversió inicial es va realitzar en les obres i, posteriorment, el servei es manté operatiu 24 hores al dia, 365 dies a l'any. Jo crec que, en general, les concessions funcionen bé i són eficients, almenys les que he experimentat" assegurava, tot afegint que el Túnel d'Envalira, per la seva longitud i els serveis que presta, és un dels més destacats d'Europa.

Horno comentava que Espanya és un bon exemple de com una col·laboració publicoprivada pot afectar la realitat diària. En aquest cas, després de l'alliberament de peatges com l'AP-7, s'ha observat un deteriorament accelerat de les infraestructures, com el paviment, que afecta la seguretat viària. "Quan les concessions arriben a la fi, l'administració pot renovar-les o no, i si no ho fa, els problemes es veuen ràpidament" subratllava, mentre feia referència al metro de Lima, al Perú, com un model interessant on l'eficiència en la gestió dels recursos va reduir els costos de la infraestructura. De fet, Horno, que ha treballat en diversos països amb contractes de concessió, considera que Andorra, com a país jove en aquest àmbit, hauria d'aprendre dels models més eficients dels veïns i adaptar-los a la realitat local, sempre tenint en compte les particularitats de cada situació política i econòmica.

Per acabar, Horno assegurava que, actualment, l'administració manté una relació amb el Túnel d'Envalira que és totalment cordial. "Col·laborem de manera molt estreta, tant amb els equips de COEX i bombers com en actuacions, assaigs, formacions i qualsevol altre esdeveniment d’interès. Per exemple, hem col·laborat en el cas de curses ciclistes que ens han sol·licitat permís per passar pel túnel" destacava el president de la infraestructura. "Sabem que el Túnel d'Envalira forma part de la connexió internacional i de les xarxes transeuropees, i com a concessionaris, sempre hem de treballar al costat de l’administració per garantir el bon funcionament i la seguretat d’aquesta infraestructura" concloïa.