Andorra la Vella.- Un pressupost que "continua prioritzant els esforços en els reptes de país" i en donar resposta a les necessitats de la població en aspectes com l'habitatge i el poder adquisitiu, però que també assenta les bases del creixement sostenible, incidint en àmbits com la salut, l'educació, la digitalització i les infraestructures, tot sota el prisma del "rigor de les finances públiques" per "no hipotecar el futur". D'aquesta manera es podria resumir el pressupost per al 2025 que ha presentat aquest dimarts el ministre de Finances, Ramon Lladós, i que preveu uns ingressos de 633,8 milions d'euros i unes despeses de 668,6, amb la qual cosa es calcula que es tanqui l'exercici amb un dèficit de 34,8 milions d'euros, una xifra que podria tendir a zero, ja que tal com ha comentat Lladós aquest 2024 també es preveia un resultat negatiu de 32,6 milions i ara com ara ja es calcula que es podrà tancar l'any "a zero" o amb resultats positius, gràcies al fet que hi ha hagut més ingressos.

En un context d'una economia en creixement (de manera més sostinguda que després de la Covid), amb els preus moderant-se i els indicadors econòmics a l'alça, l'executiu ha "construït" un pressupost amb uns ingressos previstos de 633,8 milions, un 8% més que l'any actual (48 milions), que es reparteixen entre un 8% més de despeses de funcionament i un 9% més d'inversió. Desglossant aquests ingressos tenim que 188 (un 21% més) corresponen a impostos directes; 359 (10% més) a impostos indirectes i 40 milions (enfront dels 66 d'aquest any) a taxes i altres impostos. Les transferències corrents també creixen un 11% arribant als 41.800 euros i els ingressos patrimonials s'eleven fins als 44 milions enfront dels 35 d'aquest 2024. En aquest sentit, Lladós ha destacat que es preveu que FEDA tingui uns beneficis de 23 milions i que un terç es destinin a les arques de l'Estat mentre que els altres dos terços aniran a inversions. Així, el titular de Finances ha incidit que el nivell d'inversions que ha de fer la companyia elèctrica en els propers anys és molt important i, de fet, es tracta d'un programa "més intens" que no pas el d'Andorra Telecom, que també aportarà diners.

Lladós ha valorat el fet que continuïn creixent els ingressos i ha volgut fer especial incidència en el fet que l'augment dels impostos directes reflecteix que "les empreses creixen" i es "diversifiquen". De cara a l'any que ve, de fet, es preveu una recaptació de l'IRPF de 64,8 milions (un 17% més); 100 milions en impost de societats (un 23% més) i 165 milions en IGI, un impost que és més estable, ja que el total representa un 6% més.

En el capítol de despeses cal destacar que les corrents s'eleven a 548 i suposen un 8% més que el 2024, quan eren de 507 i les de capital augmenten a 120 enfront dels 111 d'aquest any, és a dir, un 9% més. Les despeses de personal augmenten un 11% i arriben als 164 milions. En aquest apartat Lladós ha manifestat que hi té un impacte la revisió de les graelles salarials, l'increment de l'IPC, les jubilacions i també el fet que es prevegin 67 noves contractacions, 23 de les quals derivades de l'acord d'associació. En l'apartat de les despeses de capital cal destacar que les inversions reals arriben als 68,6 milions un 2% més i també que les transferències de capital augmenten fins als 51,3 milions, un 19% més. En aquest sentit, Lladós ha remarcat que "creixen molt les inversions que es fan a través de tercers" com la Universitat d'Andorra.

En aquest sentit, ha detallat les principals variacions en despeses i transferències. Així, les transferències comunals se situen per sobre dels 67 milions; en educació es pressuposta cinc milions més; en salut es destina 41,5 milions al SAAS, que veu incrementat el seu pressupost un 13% i altres 46,5 milions van a la CASS; Afers Socials rep 43,2 milions, 8,3 milions més; transports arriba als 9,2 milions per al bus gratuït (un milió més que aquest any). Esports destina 5,5 milions a ajudes a federacions i clubs (100.000 euros més) i en turisme es destina 20,1 milions a Andorra Turisme (200.000 euros més).

Inversions reals

Pel que fa a les principals inversions, cal destacar que 23 milions es destinen a habitatge entre els 18 milions per als edificis Borda Nova I i II; 3,8 milions per acabar de pagar l'adquisició d'edificis del parc públic; 800.000 euros per al projecte de pisos tutelats de Sant Julià de Lòria i un milió per a ajudes a la compra del primer habitatge. Sobre el total, el titular de la cartera de Finances ha incidit en el fet que "es dobla" l'encomana del Consell General que s'inverteixin dotze milions en habitatge. Altres 23,4 milions d'euros aniran a infraestructures, dels quals gairebé la meitat s'invertiran a fer realitat tres vies clau: la desviació de la Massana-Ordino (6,9 milions), la de Sant Julià de Lòria (4,1 milions) i l'ampliació de la CG-2 a la parròquia de Canillo, entre la cascada de Moles i la Trava (0,5 milions el 2025, amb la previsió de destinar-hi 7,9 milions fins al 2027). Així mateix, l'any vinent el Govern destinarà 22 milions d'euros (cinc milions més que l'any passat) per a programes de digitalització tant de l'administració com per l'ajuda a petites i mitjanes empreses. La millora d'equipaments centra els principals increments de la despesa corrent. Destaquen, d'una banda, els 6,5 milions d'euros per a la remodelació de les instal·lacions de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell: en concret, per a l'adequació dels espais d'hemodinàmica i d'oncologia i la millora dels equipaments. I de l'altra, l'adequació dels nous espais de la Universitat d'Andorra (1,5 milions d'euros en total) per consolidar l'educació superior del país. També es destinaran 2,6 milions per al trasllat de Medi Ambient a l'antic hotel Casamanya.

Sota aquesta premissa de consolidar un "creixement sostingut a mitjà i llarg termini" i "atendre les necessitats dels ciutadans", el ministeri que més pressupost rep és salut, amb 100 milions, seguit d'Educació amb 86 milions i Urbanisme i Territori, amb 72. Afers Socials en rep 71.

L'endeutament de l'Estat estaria al voltant dels 1.210 milions d'euros, 1.175 dels quals en emissions a llarg termini.

Incompliment de la regla d'or

Pel que fa al fet que aquest pressupost continuaria incomplint dues de les quatre premisses de la regla d'or, que la despesa corrent sigui superior al PIB i la que limita el pes de la imposició directa, Lladós ha tornat a defensar que els dos principals paràmetres (un endeutament que no superi el 40% del PIB i que el dèficit no sigui superior a l'1% del PIB) es compleixen, però que canvis estructurals en l'economia del país fan que no es puguin assolir els altres dos i, per tant, considera que cal una reflexió per impulsar canvis, un aspecte que ja ha tractat amb els consellers generals, que també plantegen una modificació de la regla d'or via pressupost. Aquesta darrera mesura també li sembla bé al ministre, tot i que defensa que s'ha de fer "una reforma ben feta" de la regla d'or.