Andorra la Vella.- La necessària reforma de l'anomenada regla d'or ha estat ben present en la compareixença del ministre de Finances, Ramon Lladós, al davant de la comissió legislativa de Finances i Pressupost, on ha comparegut aquest dijous al matí per exposar als consellers generals el projecte de llei de pressupost del 2025. D'aquesta manera, ja en la seva intervenció el ministre ha tornat a incidir en el fet que hi ha dues regles "fortes", les que estableixen que l'Estat no es pot endeutar més del 40% del PIB i la que marca la despesa màxima permesa, que es complexein però que en canvi la que fixa el límit de la despesa corrent i la del pes de la imposició directa sobre el total dels impostos, que ha qualificat de febles, no es compleixen i, per tant, ha tornat a plantejar la necessitat que es canviï la llei. I també aquesta reforma ha protagonitzat les preguntes dels consellers generals. Així, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, que ha lamentat que l'executiu incompleixi "de forma deliberada" una llei, la qual cosa ha qualificat de  "molt preocupant", ha plantejat que es posi ja solució a aquesta situació. I també s'ha plantejat, tant per part d'Escalé com del president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, que s'obri la porta que l'Estat es pugui endeutar quan l'economia no vagi tan bé. En aquest sentit, Lladós ha remarcat que li agradaria "que tots arribem a un consens per permetre fer front a situacions ordinàries d'una economia, sempre i quan no hipotequem massa el futur, perquè si obres massa la màniga comencem a crear un dèficit i un deute que certament no pagarem aquí, però el pagaran els nostres fills i això tampoc ens ho podem permetre", però ha reivindicat que la regla d'or obri la porta a fer front a les "polítiques contracícliques".

Així, el ministre de Finances ha recordat que la regla d'or ja preveu que en situacions extraordinàries, com va ser el cas de la Covid, l'Estat pugui gastar més del que ingressa, però ha remarcat que el que seria necessari és que es permetés fer front a situacions ordinàries, és a dir, a aquelles en què l'economia ja no creixi o s'aturi aquest creixement. En aquest sentit, ha remarcat que potser caldrien regles "que donessin la flexibilitat de poder ajudar el país quan cal", ja que ha remarcat que hi haurà un moment en què "l'economia es girarà" i ha de ser possible que l'Estat pugui "ajudar les empreses i els assalariats fent que no s'aturin", la qual cosa suposarà que "el Govern haurà de gastar més del que ingressarà".

Davant la possibilitat que es pugui fer una reforma una mica més 'urgent', tal com  ha plantejat Escalé, perquè el Govern no incompleixi la llei, el ministre ha respost que hi ha "dos reptes", el oprimer dels quals seria fer "uns arranjaments menors per fer complir" les dues regles que no es compleixen, i que seria senzillament deixar-les sense efecte. "Em preocupa relativament poc", ha dit sobre aquesta reforma puntual, alhora que ha subratllat que el repte més important és "la discussió de fons" que considera que s'allargarà "una mica" i que és la referent a plantejar com les "polítiques contracícliques entren a la regla d'or". "No és tan evident", ha apuntat, ja que ha assenyalat que caldrà plantejar com endeutar-se quan es necessita "sabent que no t'endeutes massa". "Això no és tan evident de resoldre sobretot perquè sigui sostenible a mitjà i llarg termini", ha remarcat.

Qüestionat sobre la possibilitat plantejada per Naudi que se substitueixi el 40% del pes de la imposició directa per fer un còmput global de la pressió fiscal, ha remarcat que el paràmetre de la pressió fiscal no està actualment a la regla d'or i ha recordat que en el càlcul de la pressió fiscal entraria també el que es cotitza a la CASS. Així, ha considerat que és "un paràmetre molt polític" ja que als països "més socialdemòcrates acostumen a tenir pressions fiscals molt altes" i, en canvi, els més liberals "acostumen a tenir-ne menys" i ha manifestat que com a paràmetre "ens sembla bé perquè reflecteix la pressió que es posa sobre el teixit productiu" però ha admès que és "una discussió molt política".

En la seva intervenció davant els consellers generals, Lladós ha incidit en les grans xifres del pressupost que va presentar ara fa un parell de setmanes i ha subratllat el fet que "continua prioritzant els esforços en els reptes del país" com són l'habitatge i el poder adquisitiu; que "enforteix les bases del creixement sostenible" i "preserva la resiliència financera de l'Estat". I més enllà del debat al voltant de la regla d'or també ha respost algunes preguntes concretes que li han fet els consellers, com la plantejada pel socialdemòcrata Pere Baró sobre l'increment de la partida de personal de relació especial: el ministre ho ha atribuït, d'una banda, a la incorporació d'un assessor per al ministeri de Finances que percebrà 75.000 euros anuals i que ocuparà un expert, Miguel Antonio Pérez Carnicero, que treballarà assessorant l'executiu sobre el sistema de supervisió derivat de la llei d'auditoria; i per l'altra, al fet que s'incrementin els sous amb l'IPC. També ha respost a Escalé que el compte de compensació compta avui dia amb 6,12 milions i que pot acabar l'any amb 9,5 quan s'inclogui el que l'executiu aportarà aquest 2024 (3,2 milions) i la part dels comuns.

A l'últim i quant a les disposicions finals de la llei del pressupost ha recordat que la revalorització de les pensions de cara al 2025 es farà segons l'IPC i per a totes les pensions indistintament del lloc de residència de la persona i que també es manté l'esglaonat en funció de la pensió que es cobra, ja que les més altes no es veuran incrementades amb l'IPC.