Andorra la Vella.- "La Unió Europea pot actuar com un catalitzador per ajudar un petit estat com Andorra a aprofitar les oportunitats que ofereix la globalització, proporcionant accés a un mercat interior ampli i integrat, que facilita el comerç, la mobilitat laboral i la transferència de tecnologia". Aquest és el parer del secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, en el marc de la seva ponència a la 37a Diada d'Andorra a la 56a Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent, que precisament aquest dissabte reflexiona sobre la globalització. D'aquesta manera, Riba ha volgut centrar molt especialment la seva intervenció en abordar si l'acord d'associació és un instrument que fa Andorra més o menys vulnerable a la globalització i la conclusió és clara: "És un instrument que ens permet aprofitar millor les oportunitats d'aquesta mundialització tot dotant-nos d'eines que ens ajuden a protegir-nos dels efectes perversos que se'n desprenen".

D'aquesta manera Riba (que ha recordat que certes accions de la Unió Europea com la política comercial, agrícola, monetària o el Pacte Verd protegeixen la sobirania dels països europeus tot generant "xarxes pròpies") també ha defensat manllevant les paraules de l'ex-primer ministre italià i actual president de l'institut Delors, Enrico Letta, que "els estats membres de la UE són més competitius, més resilients i més singulars formant part d'un projecte comú que navegant en solitari".

El secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea ha manifestat que des del punt de vista econòmic l'acord d'associació "connecta" Andorra amb un mercat més ampli i a més "ho fa de manera igualitària", ja que les regles de joc, ha recordat, seran comunes. I considera que ha de facilitar la diversificació sempre que l'acord "s'acompanyi" de "les polítiques adequades". En aquest sentit, ha afirmat que fins al moment "la capacitat d'atraure inversió estrangera també ha estat limitada per la falta d'un marc jurídic equivalent, fet que ha impedit vincular aquesta inversió amb sectors estratègics com la tecnologia o la innovació". També ha defensat que l'acord ha de servir per treure talent nacional i "desenvolupar projectes emprenedors que ara no són possibles". L'alternativa, ha assegurat, "és seguir disposant d'una legislació pròpia que no evita els efectes nocius de la globalització, però n'allunya les oportunitats".

Des del punt de vista social, ha defensat els avantatges de la lliure circulació de persones. En aquest sentit, ha manifestat que "els andorrans ens hem desplaçat per tot arreu i tenim empresaris operant arreu del món. Però és innegable que la lliure circulació de persones que aporta l'acord d'associació facilita aquesta dimensió". I és que "posa a l'abast la mobilitat de les persones i la internacionalització de les empreses de tothom, no únicament d'aquells que són més tenaços o disposen de més recursos, habilitats o competències", ha afegit. I ha volgut subratllar molt especialment que ho fa "des d'una solució asimètrica, on Andorra no té limitacions cap enfora, però es mantenen filtres per establir-se a Andorra".

Quant a la dimensió política, el secretari d'Estat ha reivindicat que l'acord amb la UE serviria per enfortir la posició d'Andorra, ja que la connectaria "amb una nova xarxa, que alhora obre la porta a moltes altres".

I quant als dubtes sobre la pèrdua d'identitat que podria suposar aquest encaix a Europa, Riba ha defensat d'entrada que "és la globalització, i no la Unió Europea, qui erosiona les cultures i identitats" i també ha posat l'accent en el fet que "a mesura que més avança la globalització, més moviments conservadors apareixen. En aquest aspecte, Andorra tampoc n'ha viscut al marge" i ha afegit que se li fa "molt difícil vincular una pèrdua d'identitat a una integració més o menys profunda a la Unió Europea en un entorn en què, per molt que no existís la Unió Europea, la globalització avança". I ha tornat a apel·lar a les paraules de Letta, quan afirma que "l'acord d'associació de la Unió Europea amb Noruega i Islàndia no ha estat una pèrdua d'identitat i qui visiti aquells països se n'adonarà".

En conclusió, a banda dels efectes positius des del punt de vista econòmic i de diversificació de l'economia, Riba ha reivindicat que "la Unió Europea i en particular l'associació que hem negociat amb especificitats importantíssimes úniques, pot ajudar a mitigar els perills associats a la globalització per a un estat de petita dimensió territorial com el nostre, especialment pel que fa a la pèrdua de sobirania i identitat cultural". I ho ha argumentat, en primer lloc, perquè l'associació comporta que Andorra no esdevingui un estat "associat que ha pogut adaptar molt dels seus acords a la seva realitat". I, en segon lloc, perquè la regulació europea en àmbits com la protecció de dades, la competència i els drets laborals "proporciona un marc segur que protegeix els petits estats dels efectes adversos de la competència deslleial i de la pressió externa". En tercer lloc, defensa que "aporta oportunitats de finançament, xarxes i noves eines que poden enfortir" polítiques com les de "protecció de la llengua, de la cultura".

"Una alternativa a aquest acord deixaria Andorra més vulnerable davant dels efectes de la globalització, ja presents des de fa decennis en el nostre dia a dia", ha conclòs.

Beneficis i desafiaments
A l'acord d'associació s'ha referit també el degà del col·legi oficial d'Economistes d'Andorra, Antoni Bisbal, que ha volgut incidir en el fet que al país hi hagi dos corrents entre els detractors i els favorables. Bisbal ha recordat que "mentre que els beneficis del creixement turístic, un sistema financer internacionalitzat i la modernització tecnològica han estat significatius, el país també ha hagut d'enfrontar-se a reptes com la vulnerabilitat econòmica i la pèrdua de tradicions locals" i ha afegit que la possible adhesió a la UE "representa una nova etapa en aquesta transformació, que podria aportar encara més beneficis econòmics alhora que planteja nous desafiaments". Bisbal ha destacat els avenços que ha fet Andorra per a l'homologació internacional que han permès, entre altres, que el Principat pogués sortir de la llista de paradisos fiscals, però ha alertat també del fet que encara compta amb una economia "poc diversificada" en què el sector primari "representa només un 0,3% del PIB (bàsicament cultiu de tabac i ramaderia), el sector secundari arriba pràcticament al 20% (indústria de la construcció i producció de tabac) i la resta del PIB es troba en el sector terciari, que inclou turisme, comerç, transport, informació i comunicacions, així com serveis financers i immobiliaris". I ha assenyalat també que cal buscar "alternatives" al transport per carretera, tot apostant per l'aeroport i el tren.

En el mateix sentit dels riscos i avantatges de la globalització, la consellera general demòcrata Meritxell López, ha manifestat que "són innegables els avantatges que ha aportat la globalització pel progrés de la societat i de l'economia d'Andorra" però ha alertat que "també cal estar atents als reptes i amenaces que aquesta comporta". I s'ha referit a certs impactes negatius, com el que ha tingut la guerra d'Ucraïna. I pel que fa a amenaces com els efectes negatius de la intel·ligència artificial, ha exposat que "és important per part de la comunitat internacional i per part dels responsables polítics establir uns límits i una legislació robusta per assegurar que aquests avenços globals no esdevinguin també una vulneració de drets humans a gran escala". En aquest sentit, ha recordat que el Govern ha impulsat, precisament, el codi ètic de la intel·ligència artificial, "el qual està alineat amb les recomanacions de l'ONU, la Unesco i el Consell d'Europa".

Adaptar el cabal comunitari en matèria energètica

Sobre la globalització en el món de l'energia ha parlat el director general de FEDA, Albert Moles, que ha recordat que Andorra s'ha vist afectada en els darrers anys per diferents aspectes, com la guerra d'Ucraïna, que han tingut un impacte en els preus de l'energia, que actualment "depenen molt de la demanda en energia dels països asiàtics i de la capacitat d'exportació d'Estats Units". I ha esmentat el fet que els compromisos que els països han pres en la reducció de les emissions d'efecte hivernacle, "també han impactat el món de l'energia, tant en el desenvolupament d'una legislació cada cop més alineada amb els països industrialitzats, com en el desenvolupament de tecnologies netes". A més a més, i quant a l'acord d'associació, Moles ha recordat que Andorra haurà d'adoptar el cabal comunitari en matèria energètica, "posant el país al nivell de la resta de països".

Telecomunicacions

En l'apartat de ponències no presencials cal destacar l'aportació del director general d'Andorra Telecom, Jordi Nadal, que ha alertat que en matèria de telecomunicacions, davant la globalització caldrà "vetllar per no quedar 'en el costat dolent' de l'escletxa digital", un fet que pot venir no per manca d'infraestructures o tecnologia (on Andorra és capdavantera, ha defensat), sinó pel fet de "ser percebut com un país rar, amb manca de seguretat jurídica, on no compensi a una gran corporació córrer el risc per a tan pocs usuaris potencials d'oferir els seus serveis". Nadal ha defensat que a Andorra "hem de poder gaudir dels continguts del futur, dels mitjans de pagament i cobrament que estableixin aquestes empreses tecnològiques globals, poder desenvolupar aplicacions des d'Andorra sobre aquestes plataformes, etc" i ha defensat que perquè això sigui possible cal "esforçar-nos a homogeneïtzar-nos, globalitzar-nos institucionalment amb el món que ens envolta per poder aprofitar la globalització".

Educació

També entre les aportacions no presencials cal destacar la del director del departament d'Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica Govern, Xavier Campuzano, que ha exposat que són les universitats privades "les que majoritàriament estan liderant la innovació metodològica, promovent noves modalitats, i en la mesura que les regulacions dels diferents països els permeten, creant disrupció al sistema, en primera instància amb títols propis, i en la mesura que els reguladors els permeten, en els mateixos títols oficials". I ha defensat que el país, amb l'obertura a la implantació d'universitats privades iniciada ara fa uns anys "va iniciar un camí cap a aquest nou paradigma d'oferta universitària global, multilingüe, moderna i innovadora. Tot això sense oblidar els estàndards de qualitat" que deriven de l'espai educactiu europeu i els que estableix "l'AQUA que és el principal garant i avaluador".

Sobre globalització i educació també ha reflexionat de manera escrita el professor Alan Ward, que ha defensat la integració de continguts internacionals en els currículums, "i fer-ho de la mà de docents que no només tenen la preparació necessària sinó també la llibertat real d'integrar aquests aspectes dins la seva pràctica educativa". De la mateixa manera, creu clau l'accés a "recursos educatius internacionals i de promoció dels intercanvis acadèmics" com a "una gran eina per eixamplar la visió del món que tenen els nostres joves".