Andorra la Vella.- El 99,5% de les llars (un 96,9% l'any 2021) disposen d'accés a internet. El percentatge d'accés a internet és lleugerament més elevat en les llars amb més d'un membre, amb estudis secundaris o superiors, entre els 16 i els 55 anys i amb ingressos mensuals superiors a 3.000 euros. El 0,5% (3,1% l'any 2021) de les llars no disposen accés a internet. Aquestes llars estan constituïdes, majorment, per un únic membre (unipersonals), on l'edat dels seus membres és entre 56 i 74 anys i on els ingressos mensuals de la llar són inferiors a 3.000 euros. Cal destacar que el nombre de llars sense accés a internet és menor que en l'any 2021, especialment en els col·lectius citats.

Segons les dades fetes públiques aquest dijous per Estadística, el 96,1% (98,4% el 2021) de les persones enquestades que diuen disposar d'internet a casa tenen connexió a internet mitjançant fibra òptica, el 84,8% (92,8% l'any 2021) té dades mòbils i el 0,7% (2,5% l'any 2021) altres tipus de connexió. Respecte a la darrera enquesta, es constata una reducció en tots tres tipus de connexions a internet: per fibra òptica, a través de dades mòbils, així com d'altres tipus de connexió.

Pel que fa a la comparabilitat internacional, la proporció de llars andorranes amb accés a internet es posiciona al primer lloc d'una hipotètica classificació dins els països de la Unió Europea (99,5%) i se situa clarament per sobre de la mitjana europea (93,1%) i per davant de països com Luxemburg (99,1%) i Països Baixos (98,9%).

Quant a l'ús d'internet, el 98,9 de la població (97% el 2021) hi ha navegat en el darrer mes, i un 98,3% ho ha fet durant la darrera setmana. No s'ha constatat cap persona que no hagi usat internet entre un i tres mesos respecte a la data de l'entrevista ni entre tres mesos i un any. Aquestes dades es mantenen constants respecte a les del 2021. Això no obstant, un 0,1% ha navegat per Internet fa més d'un any, igual que el 2021, i l'1,0% restant declara que no l'ha utilitzat mai (2,8% el 2021).

Analitzant els perfils d'usuaris en la freqüència de l'ús d'internet en els darrers tres mesos, s'observa que l'ús d'internet és similar en ambdós sexes, amb el 96,7% dels homes i 98,2% de les dones connectant-se, de mitjana, cada dia o gairebé cada dia. Pel que fa a les edats, s'aprecia com la totalitat de les persones de 16 a 25 anys l'ha utilitzat cinc dies a la setmana o més, mentre que aquest percentatge baixa lleugerament, fins al 97,9%, per a les persones d'entre 26 i 35 anys. Un 3,5% de les persones de 56 a 65 anys declaren utilitzar internet almenys un cop a la setmana, però no diàriament, mentre que pels majors de 65 anys aquest percentatge és del 9,8%. Únicament un 1,5% de les persones de 66 a 74 anys declaren utilitzar Internet menys d'un cop a la setmana en els darrers tres mesos. Quant al nivell d'estudis, els que han superat l'educació terciària declaren, en un 98,7%, connectar-se a internet cada dia o gairebé cada dia, mentre que l'1,3% restant diu que es connecta però no de manera diària. Dels que han superat únicament l'educació primària, un 87,9% diu connectar-se de manera diària i un 12,1% no de manera diària. Entremig, dels que han assolit l'educació secundària, un 96,5% fa un ús diari d'Internet mentre que un 2,5% l'utilitza, com a mínim, un cop a la setmana i un 1% menys d'un cop a la setmana. L'ús d'internet es desvincula dels ingressos mensuals de la llar, de forma que ja no s'observa una relació significativa entre majors ingressos i major ús d'Internet o a la inversa, especialment en els trams d'ingressos mensuals superiors a 1.500 euros. Per a les llars amb ingressos mensuals menors a aquesta quantitat, s'observa un menor ús diari d'internet (87,2% respecte al 95,9% del 2021). Quant a la nacionalitat, no es detecta una diferència substancial del consum d'internet entre diferents nacionalitats, ja que en totes elles més d'un 95,5% declara haver fet ús d'Internet en la darrera setmana. El 100% de les persones de nacionalitat francesa i d'altres nacionalitats declaren haver usat Internet durant la darrera setmana. Pel que fa a la freqüència d'ús, d'aquells que l'han utilitzat en els darrers tres mesos, el 97,4% es connecta cada dia o gairebé cada dia, el 2,2% com a mínim un cop a la setmana, però no diàriament i el 0,4% restant es connecta menys d'un cop a la setmana.

Aquestes dades reflecteixen que Andorra és dels països d'Europa on es fa un ús més freqüent d'internet, on el 97,4% de les persones declara connectar-s'hi cada dia, només superada per Xipre (99,5%), Països Baixos (98,5%), Suècia (97,6%) i Irlanda (97,5%) i clarament per sobre de la mitjana europea (93,9%).

En referència als dispositius que s'han usat per connectar-se a internet en els darrers tres mesos, el telèfon mòbil va ser el preferit, amb el 98% dels individus (98,2% el 2021) mentre que el 63,6% (57% el 2021) de la població ho va fer a través d'ordinador portàtil, el 44,6% (38% el 2021) amb altres dispositius, un 43,8% (36% el 2021) va utilitzar l'ordinador de taula i el 42,7% (43,2% l'any 2021) la tauleta.

Desagregant l'ús dels diferents dispositius de connexió a internet per edat, el dispositiu amb el qual es realitza majoritàriament l'ús d'internet en totes les franges d'edat és el telèfon mòbil. L'ordinador portàtil és el segon dispositiu més utilitzat en tots els grups d'edat.

Quant al nivell d'ingressos familiars i d'estudis, que s'analitzen de manera independent en els següents dos gràfics, pràcticament no s'observa diferència per aquells qui es connecten a internet a través del telèfon mòbil. En canvi, pels qui es connecten des de l'ordinador portàtil, l'ordinador de taula, la tauleta o altres dispositius, s'observa una clara tendència a l'alça de l'ús d'aquests dispositius a mesura que augmenta el nivell d'ingressos o d'estudis.

Amb relació al tipus d'activitats efectuades a través d'internet en els darrers tres mesos, tenim que a l'apartat comunicació el 86,1% (88,3% el 2021) de la població va enviar i/o rebre correus electrònics, el 89,1% (89,4% el 2021) va realitzar trucades telefòniques a través d'internet, el 81,1% (74,9% el 2021) va participar en xarxes socials i el 96,7% (igual que el 2021) va utilitzar aplicacions de missatgeria instantània. En les quatre activitats apareixen dues correlacions positives: com més jove i més nivell d'estudis, més freqüència en la pràctica d'aquestes activitats.

Pel que fa a l'accés a la informació, el 89,2% (89,9% l'any 2021) dels individus ha llegit notícies, diaris o revistes en línia, el 65,8% (74,7% l'any 2021) ha buscat informació relacionada amb la salut i el 72,2% (78,5% el 2021) ha buscat informació sobre béns i serveis. El nivell d'estudis és una variable que es correlaciona positivament amb la freqüència amb la que es duen a terme aquestes activitats, especialment la lectura de diaris o revistes en línia i la recerca d'informació de béns i serveis.

Quant a la participació cívica i política, el 17,2% (16,5% l'any 2021) han publicat opinions de caire polític o social a la xarxa, mentre que el 10,3% (16,6% l'any 2021) ha format part de consultes en línia, votacions o peticions en temes polítics o cívics.

En l'àmbit professional, el 19,3% (17,9% l'any 2021) ha utilitzat internet per a la recerca de feina o trametre una sol·licitud per un lloc de treball. S'observa una diferència notable entre edats a l'hora de buscar feina per Internet; pràcticament un de cada dos joves de 16 a 25 anys n'ha buscat mentre que per la resta de franges d'edat la proporció és menor a una de cada tres persones.

Respecte a la creativitat, un 49,9% (46,4% el 2021) ha carregat o penjat contingut propi a qualsevol pàgina web amb l'objectiu de ser compartit. Destaquen especialment els joves d'entre 16 i 25 anys, amb tres de cada quatre, declarant haver realitzar aquesta activitat en els darrers tres mesos.
Pel que fa a l'entreteniment, el 42,7% (42,4% l'any 2021) ha jugat o descarregats jocs, el 81,9% (70,7% l'any 2021) ha escoltat música o ha fet ús de la ràdio en línia, pràcticament el mateix percentatge que ha vist continguts de vídeo en llocs compartits (82,7%), mentre que el 75,7% veu pel·lícules o sèries. Per últim, el 49,5% veu programes de canals de televisió emesos per internet. En totes les activitats d'entreteniment, les freqüències més elevades d'ús corresponen als joves que es troben estudiant.

Quant al grup d'altres serveis en línia, el 21,8% de la població s'ha connectat a Internet per vendre béns o serveis (24,2% l'any 2021) mentre que el 81,6% (77,6% l'any 2021) ha utilitzat serveis relacionats amb banca digital. Cal destacar l'augment constant de l'ús de la banca digital per Internet, passant del 51,6% l'any 2019 al 77,6% l'any 2021 i arribant fins al 81,6% en el 2023. En aquest aspecte destaquen, sobretot, les persones de 26 a 45 anys, amb estudis superiors, que treballen i amb uns ingressos a la llar majors a 3.000 € mensuals. Respecte a l'any 2021, els joves de 16 a 25 anys han augmentat en gairebé 10 punts l'ús de la banca en línia.
Finalment, en les activitats relacionades amb l'aprenentatge, el 24,9% dels enquestats ha realitzat un curs en línia, el 29,5% s'ha comunicat amb professors o estudiants a través de portals web i el 53,3% ha utilitzat material educatiu diferent a un curs en línia. Destaquen per sobre dels altres aquells enquestats que han assolit l'educació superior i amb un major nivell d'ingressos familiars.

Per aquells individus que van utilitzar internet en el darrer any, s'analitza el seu ús de les administracions i serveis públics per a ús particular a través de la xarxa, entre els que també s'han de considerar els serveis públics educatius i de salut. S'exclou el contacte a través de correu electrònic escrit de forma manual.

Les dades recollides constaten un lleuger decrement en l'ús de l'administració electrònica en comparativa a l'edició anterior (2021), reflectint els següents resultats: el 61,7% dels enquestats va descarregar o imprimir formularis (65,7% el 2021), el 48,5% va enviar formularis oficials (52,9% el 2021) i el 48,5% va obtenir informació de pàgines web governamentals (51,4% el 2021).

Per aquells individus que no van enviar cap formulari en línia també s'analitza el motiu. El 41,6% afirma que no va tenir cap necessitat, el 38,7% prefereix fer el tràmit físicament i l'11,1% addueix falta de coneixements, bé perquè no sabia utilitzar el lloc web o perquè la pàgina era massa complicada o confusa. Un 9,2% dels individus enquestats declaren que una altra persona ho va fer en nom seu i un 3,2% que van tenir problemes amb la seva signatura o certificat digital.

L'enquesta també analitza les característiques de la darrera compra en línia en el cas de persones que han usat internet en els darrers tres mesos. Respecte a l'enquesta anterior, es mantenen relativament estables totes les freqüències de compra, encara que despunta tímidament l'augment de les compres entre els tres i dotze mesos anteriors. En canvi, els usuaris que declaren no haver comprat mai en els darrers tres mesos disminueix. Així, el 49,3% declara haver adquirit béns o serveis en els darrers tres mesos, el 17,2% fa entre tres mesos i un any, el 9,3% fa més d'un any i el 24,1% declara no haver comprat mai béns i serveis en línia.

Pel que fa als béns i serveis comprats en els darrers tres mesos, en el cas d'Andorra per a l'any 2023, s'observa com el més adquirit ha estat el servei de lliurament de menjar (53,1% dels casos), seguit de la roba, sabates o accessoris (46% dels casos) i mobles, accessoris per a la llar o productes de jardinera (33,7% dels casos). Si fem la comparativa amb l'enquesta anterior, destaca per sobre de les altres el creixement de la compra del servei de lliurament de menjar a domicili (8,7 punts més).

Quant al país d'origen dels comerços en els que es van realitzar les compres en línia, el 53,1% dels enquestats declara haver comprat en comerços electrònics espanyols, el 46,6% en comerços electrònics andorrans i el 6,3% en francesos. El 16,2% són venedors de la resta de la Unió Europea, el 26,3% venedors de la resta del món i un 1,8% desconeix l'origen dels productes adquirits. Si es fa una comparativa amb els resultats de l'enquesta anterior, destaca l'augment de les compres a través d'internet a comerços electrònics espanyols (7,2 punts) i de venedors de la resta d'Europa (6 punts més), mentre que els comerços nacionals (-2 punts), francesos (-2,5 punts) i els de la resta del món (-12,2 punts) són menys freqüentats.

Gairebé dues de cada deu persones (18,7%) que han comprat algun dels béns esmentats a particulars en els darrers tres mesos ho ha fet mitjançant un lloc web o una aplicació del mòbil.

Quant a les compres, renovacions o subscripcions per Internet i per aquelles persones que declaren haver comprat béns o serveis en els darrers tres mesos, destaquen per sobre de les altres opcions les pel·lícules i la música en streaming o descarregades (només de pagament), amb un 37,4% i un 32%, respectivament, seguit de les compres de programari informàtic, incloent-hi actualitzacions, amb un 25,1%, i altres aplicacions (relacionades amb aprenentatge d'idiomes, viatges o temps lliure), amb un 19%. Per a l'apartat de compres o subscripcions per internet, un 51,3% declara haver comprat entrades per a algun esdeveniment cultural (cinema, concerts, teatre, fires), el 20,4% subscripcions a Internet o connexions de telefonia mòbil i el 19% entrades per a esdeveniments esportius.

En relació amb les dades recollides en l'enquesta del 2021, s'observa un augment general en la proporció de persones que compren, fan renovacions o subscripcions per internet en les diferents categories, entre les quals destaca el creixement en altres aplicacions, programari informàtic i tant pel·lícules com música en 'streaming'.

El comportament és pràcticament idèntic amb les compres o subscripcions per Internet, en les quals s'observa un creixement respecte a l'any 2021, especialment en la compra de subscripcions a Internet o connexions de telefonia mòbil i d'entrades per al cinema, concerts, teatre o fires.

Pel que fa a l'ús de servei de transport, hi ha un augment significatiu de les compres de bitllets de bus local o internacional, vols o taxis. Una de cada dues persones diu haver-ne comprat en els darrers tres mesos. Quant a la compra d'un servei de transport a una persona privada, la proporció de persones es duplica, però encara suposa un percentatge molt baix sobre el total. Així, el 50,8% ha comprat un bitllet de bus local o internacional, bitllet de vol o taxi, mentre que el 8,3% ha comprat un servei de transport a una persona privada.

Pel que fa a l'ús dels serveis d'allotjament, es percep un augment significatiu en les persones que han llogat un allotjament a una empresa o a una persona privada. Així, el 61,1% (36,2% l'any 2021) dels que declaren haver comprat béns o serveis en els darrers tres mesos per Internet ha llogat un allotjament a una empresa, a un hotel o a una agència de viatges, mentre que el 18,3% (6,0% l'any 2021) ho ha fet amb una persona privada. Respecte a l'enquesta realitzada l'any 2021, el perfil dels usuaris que lloguen allotjament a una empresa, hotel o agència de viatges es concentra en major grau en la franja d'edat dels 26 als 35 anys (67,2%), amb estudis superiors (65,7%) i està o bé aturat (71,5%) o bé treballant (64,3%). El perfil d'usuari que lloga un apartament a una persona privada es troba, majoritàriament, entre els 16 i els 35 anys, té estudis secundaris o superiors i té la nacionalitat francesa.

Pel que fa al nombre de compres realitzades, el comportament de les persones que han fet compres en línia durant els darrers tres mesos es manté pràcticament igual que fa dos anys. El 23,7% de les persones que han comprat en els darrers tres mesos ha fet entre 1 i 2 compres (26,8% el 2021), un 34,1% n'ha realitzat entre 3 i 5 (33,8% el 2021), un 17,9% entre 6 i 10 compres (15,7% el 2021) i el 22,2% ha efectuat més de 10 compres en els darrers tres mesos (21,8% el 2021). Comparant la freqüència de compres amb l'any 2021, s'observen, en general, un resultat amb una lleugera tendència a l'alça. No obstant això, cal puntualitzar que són menys els que compren un o dos cops a Internet en els darrers tres mesos, mentre que la resta de freqüències augmenten lleugerament. Així, respecte a l'última enquesta, les compres per Internet en els darrers tres mesos han augmentat pel que fa al nombre.

Si analitzem aquestes dades per nivell d'ingressos, es percep una certa relació positiva entre el nivell d'ingressos més alt i la freqüència de compra. Això no obstant, pels intervals d'ingressos menors, es percep una disminució d'aquesta correlació. Així, per a les persones que declaren ingressos familiars majors a 6.000 euros, un 48% diu haver realitzat més de 10 compres en línia en els darrers tres mesos. Pels que declaren uns ingressos mensuals entre 4.500 i 6.000 euros, el nombre de compres realitzades en el mateix període se situa, majoritàriament, en més de 10 (32,5%). Aquells llurs ingressos familiars se situen entre 3.000 i 4.500 euros realitzen, en un 31,2% dels casos, entre 3 i 5 compres en línia en els darrers tres mesos i pels que els ingressos són entre 1.500  i 3.000 euros, en un destacat 41,4% dels casos, les compres es realitzen amb la mateixa freqüència. Pels que declaren un menor nivell d'ingressos, destaca un 58% que realitza de 3 a 5 compres en línia en el darrer trimestre.

Pel que fa a la despesa en compres en línia en els darrers tres mesos, s'observa una reducció en les compres de menor quantitat (99 € o menys) i, en canvi, augmenten les de major quantitat (500 euros o més). Destaca que un 39,2% dels que han comprat per Internet en els darrers tres mesos s'ha gastat entre 100 euros i 500 euros i que el 20,0% se n'ha gastat més de 1.000 euros. Un 14,6% declara haver-se gastat entre 50 € i 100 €, un 14,5% entre 500 euros i 1.000 euros i un 6,0% menys de 50 euros. Un 5,7% declara no saber els diners que s'ha gastat.

Quant a operacions financeres en línia pels que han adquirit béns i serveis en els darrers tres mesos, s'observa un decrement en la compra o venda d'accions o altres productes financers, mentre que creix la contractació o ampliació d'una pòlissa d'assegurances existent i, en menor mesura, les obtencions de crèdits o hipoteques a través de bancs o altres entitats financeres. Així, el 8,3% va comprar o vendre accions, derivats, bons o altres instruments financers (14,5% el 2021), mentre que l'11,6% va comprar o ampliar una pòlissa d'assegurances existent, incloses les que s'ofereixen juntament amb un altre servei (6,6% el 2021) i, finalment, el 2,6% va obtenir un préstec, crèdit o una hipoteca a través de bancs o altres entitats financeres (1,1% el 2021).

Per finalitzar l'ús del comerç electrònic, aquells que no han realitzat compres a través d'Internet en els darrers tres mesos han exposat els motius següents: un 56,8% prefereix fer les compres presencialment, un 34,2% no ha tingut necessitat de comprar en línia, un 9,6% per motius de privacitat o seguretat, bàsicament per reticència a introduir les dades bancàries a Internet, el mateix percentatge que els que declaren falta de coneixement per utilitzar la pàgina web, un 6,1% per preocupació pel cost, la fiabilitat o rapidesa en el lliurament. El 12,3% restant declara altres motius.

El darrer bloc de l'enquesta fa referència a les activitats TIC realitzades en el darrer any vinculades a les competències digitals de la població, en el marc de les accions relacionades amb ordinadors, dispositius mòbils i la informàtica en general.
Les dades es mantenen força estables respecte a l'enquesta realitzada el 2021, així, per aquelles persones que han declarat haver utilitzat Internet en els darrers dotze mesos, les activitats més freqüents són 'Utilitzar programes de text' (69,4%), 'Descarregar o instal·lar programes o aplicacions' (67,7%), 'Copiar o moure arxius o carpetes' (65,2%) o 'Utilitzar taules de càlcul (Microsoft Excel) (59,8%) mentre que les activitats menys generalitzades són 'Utilitzar opcions avançades per organitzar i analitzar dades, com ara funcions, fórmules, macros, etc.' (28,8%) i 'Escriure codi en un llenguatge de programació' (10,4%).

En l'enquesta del 2023 també s'ha consultat a la població sobre si han vist informació o contingut que hagin considerat fals o dubtós tant a pàgines de notícies com a les xarxes socials. Dels que han utilitzat Internet en els darrers tres mesos, més de la meitat, un 64,1%, diu haver-se trobat informació falsa o dubtosa, mentre que només una de cada tres persones diu que no. Dels que s'han trobat amb informació falsa o dubtosa, només una de cada dues persones ha comprovat la veracitat d'aquesta informació.

El gràfic a continuació reflecteix la freqüència mitjana d'ús de diferents activitats TIC segons les variables gènere, edat, nivell d'estudis, situació laboral i nacionalitat. S'observa com les variables edat, nivell d'estudis i situació laboral afecten la freqüència amb la que els diferents grups de població utilitzen les tecnologies de la informació.

Quant als problemes de seguretat que es troben en navegar per la xarxa, totes les opcions han augmentat respecte a l'enquesta del 2021. Particularment, destaquen les persones que declaren haver rebut missatges fraudulents, que passa del 35,7% al 54,2%, les que han estat redireccionades a pàgines falses o imitacions preguntant per dades personals, que passen del 17,5% al 28,2%, o que han patit un ús fraudulent de les targetes de crèdit o dèbit, que han passat del 5,9% al 9,2%. La resta de casos com el pirateig de les xarxes socials o el correu personal amb posterior publicació o enviament sense consentiment, el robatori d'identitat, la pèrdua de documents o l'ús indegut de la informació personal disponible a Internet també han augmentat, però suposen una mínima proporció.

Respecte a la qüestió sobre si l'individu ha experimentat pèrdues econòmiques a causa de robatoris d'identitat, missatges fraudulents o redireccions a pàgines fraudulentes en els darrers dotze mesos, la majoria dels enquestats, un 93,3%, va respondre que no. Les dades són similars a les de la darrera enquesta, en la que un 95,2% van negar haver patit aquests fets.

Sobre si la por a tenir problemes de seguretat li ha impedit realitzar alguna de les següents activitats a través d'Internet amb finalitats privades en els últims dotze mesos, la gran majoria d'indicadors es mantenen estables respecte al 2021. Cal destacar que la gran majoria, el 61,4% dels individus, no va tenir cap limitació o preocupació a l'hora d'operar per Internet. Un 16,9% va decidir no utilitzar Internet a través de xarxes públiques, un 16,8% no comprar productes per Internet, un 16,7% no subministrar informació personal a través de xarxes socials o professionals i un 10,6% va decidir no descarregar-se productes o aplicacions, música, arxius de vídeo, jocs o altres documents. Tot i que el percentatge es redueix respecte a la darrera enquesta, val la pena destacar que encara hi ha un 7,1% dels usuaris d'Internet en el darrer any que no ha volgut utilitzar la banca en línia per por a tenir problemes de seguretat.
Pel que fa a si els enquestats han realitzat còpies de seguretat d'arxius (documents, imatges) en discs durs externs o espai al núvol per a ús privat, set de cada deu persones van respondre que sí.

Finalment, quant a les accions per gestionar l'accés a les dades personals a internet, una de cada dues persones declara haver comprovat que el lloc on s'han proporcionat les dades personals era segur (51,4%), un 38,5% diu haver llegit les declaracions de la política de privadesa abans de proporcionar dades personals, un 70,8% declara haver restringit o denegat la ubicació geogràfica, un 62,8% diu haver limitat l'accés al seu perfil o contingut en xarxes socials o núvol, un 72,2% declara haver-se negat a permetre l'ús de dades personals amb finalitats publicitàries i un 43,7% confirma haver canviat la configuració del navegador per evitar o limitar les galetes en algun dels seus dispositius.