Andorra la Vella.- El coordinador i la investigadora de l'àrea de Sociologia d'Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, i Pepita Batalla, han presentat aquest dimarts els resultats de l'estudi sobre la immigració a Andorra realitzat durant el 2022 pel grup de Sociologia d'AR+I. La principal dada destacada és que la majoria d'enquestats estan d'acord que els estrangers que resideixen i treballen de forma estable a Andorra puguin votar a les eleccions comunals (78%) i, en menor proporció, a les generals (56%). Encara en relació amb els drets polítics, la majoria d'enquestats està d'acord que els immigrants puguin portar la seva parella i fills a viure a Andorra (95%), que puguin accedir a un lloc de treball en igualtat de condicions que els andorrans (90%) i que puguin obtenir més fàcilment la nacionalitat andorrana (54%).

Segons l'estudi, un 60% de la població d'Andorra considera que s'ha de mantenir l'actual sistema d'entrada de treballadors immigrants. El percentatge d'enquestats que consideren que s'hauria de facilitar més l'entrada de treballadors immigrants és del 25,5% mentre que un 14% pensen que s'hauria de restringir. Un 82% dels enquestats consideren que no s'hauria de donar preferència a l'entrada d'immigrants d'alguns països en concret, per un 17% que sí que pensen que s'hauria de fer.

Un 85% de la població considera que la immigració és positiva per al país, un 6%, la considera negativa i un 9%, ni positiva ni negativa. Segons els resultats de l'enquesta d'AR+I, el motiu principal pel qual es considera la immigració com a positiva per al país és perquè els nouvinguts cobreixen l'excedent d'oferta de treball que hi ha. Un 95% dels enquestats està d'acord amb l'afirmació "els immigrants són necessaris pel funcionament de l'economia andorrana".

D'altra banda, un 73% d'enquestats considera que "els immigrants ocupen llocs de treball que no volen els andorrans". Els que més ho afirmen són els enquestats de nacionalitat portuguesa i els provinents d'Amèrica Llatina. Les dades de l'estudi d'AR+I indiquen que no hi ha una percepció generalitzada de competència entre els treballadors per l'arribada d'immigrants, que està regulada en funció de les necessitats del mercat laboral. La població d'Andorra tampoc considera majoritàriament que "l'augment d'immigrants afavoreix que es produeixin més conflictes socials" (50%), ni que "l'augment d'immigrants farà que a Andorra es perdi la llengua catalana" (51%), tot i que hi ha un percentatge important, del 45%, que sí que ho pensa.

La qüestió que planteja la preferència de no tenir com a veïns a determinats grups de persones, la majoria d'enquestats (75%) afirma que no tenen cap inconvenient en tenir com a veïns a qualsevol dels grups nacionals. Tot i això, una part dels enquestats diu que preferirien no tenir com a veïns persones procedents del Marroc (15%) i en menor proporció, llatinoamericans (6%), portuguesos (4%) o indis (2%).

"Històricament, els fluxos migratoris han tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les societats d'arreu del món i han contribuït a la transformació econòmica, cultural i social tant dels indrets receptors com dels emissors", ha explicat Micó. "La realització d'aquest estudi ha servit per analitzar les percepcions latents dins la societat andorrana envers la immigració, a la vegada que s'ha procurat radiografiar la seva posició en l'àmbit socioeconòmic, cultural i juridicopolític, d'acord amb els tres eixos principals de segmentació que generen un desenvolupament desigual entre la població del Principat", ha afegit el coordinador del grup de Sociologia d'AR+I.

"Les dades demostren que hi ha una dualització del mercat laboral marcada, en part, perquè generalment una part important de la població immigrada ocupa els llocs de treball menys qualificats o de caràcter temporal, a la vegada que es veu limitada l'oportunitat d'accedir a sectors com les administracions o certs sectors professionals per un marc legal en matèria laboral que ha prioritzat tradicionalment la població local per davant de l'estrangera", ha argumentat Batalla.