Andorra la Vella.- Un dels grans debats que hi ha ara mateix sobre la taula al voltant de l’acord d’associació és si és mixt o no. Qüestionat sobre aquest aspecte, l’expert en dret comunitari Joan Ruiz valora que des d’un punt de vista “acadèmic” l’acord és mixt. Però també aclareix que segons la jurisprudència del tribunal europeu de justícia, la Comissió Europea ha diferenciat “en certs acords les competències exclusives de la UE de les que han de ser objecte d’un procés mixt, és a dir, sobirà dels estats membres”. I emfasitza que cada acord té la “seva especificitat” amb la qual cosa no es pot comparar amb altres. Per tant, opina que res no impedeix pensar que l’acord d’associació entre la UE i Andorra podria fer objecte d’un procés ‘sui generis’ amb les distincions específiques entre competències exclusives i competències compartides”.

Entrant al detall de l’acord, l’expert fa un seguit de valoracions quan se li demana sobre certs aspectes com les transitòries. “El període transitori (per al tabac) de trenta anys no té equivalent en altres acords”, exposa, al mateix temps que reconeix que “els períodes transitoris són, certament, la referència però no són inamovibles”. I també remarca que les transitòries són “essencials” per a tot acord.

I valorant una de les aplicacions transversals que tindria l’acord, la del dret del treball, l‘expert exposa que en base als anàlisis que han fet des del gabinet d’afers europeus en què treballa es preveuen un “cert nombre de costos per a les empreses andorranes” com per exemple el que es derivaria de la posada en marxa de la caixa per a les indemnitzacions dels assalariats en cas de fallida de l’empresa. Puntualitza, però, que aquest cost “és relativament feble”. El mateix passa també amb la compensació per acomiadament sense causa.

Ruiz també fa èmfasi en el fet que un dels efectes més “essencials” que tindria l’acord d’associació per a Andorra és “la immigració”. En aquest sentit, admet que els períodes transitoris en aquest apartat poden “suscitar certes preguntes” i afegeix que l’anàlisi que ells han fet porta a un augment potencial de 1.000 persones de més cada any en un període de deu anys. I fa notar en aquest tema que “l’acord preveu dos principis i un procediment” ja que està “expressament indicat que les condicions geogràfiques prevalen així com també el manteniment de l’ordre públic”. I remarca especialment el fet que es prevegi l’activació de la clàusula de salvaguarda que té per funció canalitzar tot desviament potencial. Així, fa èmfasi en el fet que el seguiment “detallat” per part del comitè mixt haurà de servir per facilitar qualsevol intervenció per a la implantació, si escau, de mesures preventives.

En aquest sentit, incideix en el fet que res fa pensar que l’acord pugui fer perdre “el control de la immigració” i emfasitza que es tingui en compte les especificitats geogràfiques i la preservació de l’ordre públic, tot remarcant molt especialment l’activació de la clàusula de salvaguarda.

Qüestionat sobre les crítiques que l’acord podria comportar una pèrdua de la sobirania, Ruiz reconeix que òbviament tot estat que s’associa a organismes supranacionals “cedeix una part de la seva sobirania” però també subratlla que en aquest context el que hauria de fer Andorra és “capitalitzar el seu patrimoni i definir els valors que els seus ciutadans identifiquen com a no negociables”.

I sobre què passaria si en el referèndum que el Govern ha plantejat sortís un ‘no’ a l’acord, reconeix que anticipar els “esdeveniments és difícil” i apel·la al fet que “és una qüestió política i com a tal impregnada de simbolisme”. I tenint en compte les relacions amb Espanya i França, Ruiz incideix en el fet que si surt finalment un ‘no’ el que és evident és que el país haurà de reforçar, “intensificar i aprofundir” les seves relacions amb els veïns. Conclou que “encara ens queda una mica de temps per aclarir certs punts i en particular l'obertura geogràfica que és condició ‘sine qua non’ per a qualsevol desenvolupament econòmic real”. I subratlla que aquesta obertura geogràfica “hauria de poder ser objecte d'inversions reals efectives per part de la Comissió Europea, sobretot perquè la necessitat de cooperació interregional queda clarament destacada en diverses ocasions en el projecte d'acord d'associació”.