Andorra la Vella.- Isabel Escudé, Montse Cardelús i Mercedes Mora són tres dones emprenedores que han sabut impulsar i fer créixer els respectius negocis i fundacions, experiència que compartiran amb els assistents del 21è fòrum organitzat per l’Empresa Familiar Andorrana (EFA).

Isabel Escudé és la creadora i presidenta de la Fundació Anna Riera, una institució de mecenatge que contribueix perquè les joves promeses de la música puguin fer-se un lloc en un àmbit on, en paraules d’Escudé “costa obrir-se camí. És difícil ser reconegut dins del món artístic i cultural; malauradament, amb el talent no n’hi ha prou, la sort també juga un paper important i, en ocasions, persones brillants es queden al camí”.

Cal destacar que moltes famílies dubten a l’hora d’invertir en una branca de coneixement el futur de la qual és més incert que el d’altres camps, i la voluntat de la Fundació Anna Riera “d’això tracta el mecenatge” és ajudar econòmicament aquells que poden tenir dificultats per finançar els estudis en un conservatori però que, per altra banda, els sobra talent.

Isabel Escudé explica que la figura de la seva mare (Anna Riera, en honor de qui s’ha batejat la fundació) ha inspirat la tasca de mecenatge a la que es dedica des de fa tant temps, una tasca que ens defineix com a “molt gratificant”.

“Recordo com la meva mare sempre intentava ajudar la gent del seu voltant; donava un cop de mà als nens del poble que treien bones notes, que aprofitaven molt l’escola però que, per circumstàncies personals de cadascú, no podien continuar avançant ni permetre’s estudis superiors. La meva mare feia possible que els joves amb talent poguessin desenvolupar-lo i treure’n tot el profit possible; que no es quedessin a les portes d’oportunitats laborals o  de somnis complerts per una qüestió econòmica”.

Isabel Escudé va estudiar música, i per això la Fundació Anna Riera s’ha decantat per incentivar les possibilitats dels joves prometedors en aquest àmbit; d’entre les moltes persones que Escudé ha ajudat a complir els seus somnis, ha fet un esment especial al seu èxit més recent, el cas d’un estudiant de saxo que, després de superar un cribratge molt dur, ha estat acceptat en un prestigiós conservatori de Nova York, on continuarà aprenent sota les ordres d’un dels millors mestres d’aquesta disciplina.

Una altra de les ponents al 21è fòrum de l’EFA serà Montse Cardelús, la CEO de Molines Patrimonis, nom amb què es coneix comercialment l’empresa familiar andorrana Casa Molines S.A, molt coneguda al país i de llarga tradició, havent perdurat a través de les generacions, expandint-se inexorablement.

Cardelús destaca que, tradicionalment, a la seva família han estat les dones les encarregades de portar la veu cantant en els assumptes financers i de fer rutllar la casa, desmarcant-se de la concepció de l’hereu, abans tan arrelada, que dotava a l’home del control del patrimoni per una raó exclusivament de sexe, ometent les d’edat o intel·lecte. “A casa nostra les dones sempre han tingut molta autoritat, és un costum que ja ve de lluny. Ho podríem definir com una mena de matriarcat”, explica Cardelús.

Montse Cardelús és psicòloga de professió, especialitzada en criminologia, i explica que els seus pares li van permetre formar-se i treballar en el que desitjés, però “amb la condició que tornés per fer-me càrrec del patrimoni familiar quan ells em requerissin”. Ja llicenciada i en possessió del PIR (l’equivalent al MIR en l’àmbit de la psicologia) que la va especialitzar com a psicòloga clínica, Cardelús va poder explotar durant uns anys el seu potencial exercint als jutjats, i visitant reclusos de nombroses presons per tal d’elaborar els corresponents estudis cognitius.

Quan va arribar el moment de complir la promesa feta als pares, Cardelús va agafar les regnes del patrimoni familiar, demostrant un gran sentit empresarial i un agut olfacte pels negocis, professionalitzant l’empresa a través d’un equip d’experts, elaborant plans estratègics per diversificar el potencial immobiliari de la família i expandir-lo fora d’Andorra. Paral·lelament, va fundar l’ITAP (Institut de Tractament i Avaluació Psicològica) localitzat a la plaça Rebés d’Andorra la Vella; va estar actiu durant 14 anys, enfocant-se en moltes branques de la psicologia.

Tot i que ha confessat que li hauria agradat continuar enfocada en la psicologia “hi havia un patrimoni familiar que calia conservar. Pot ser que al primer moment notés una mica de recança, però va prevaldre el sentiment de pertinença; el que et corprèn quan saps que t’has de fer càrrec d’allò que et pertany, que ha format part de la teva família durant generacions, que t’han transmès els pares i que s’ha de deixar en herència als fills”.  Sempre va ser conscient de quines serien les seves obligacions, i es defineix com una persona “obedient, responsable i treballadora”, qualitats amb què s’ha guanyat el respecte del seu entorn.

El consell que dóna a les joves emprenedores és clar: “El mateix que els dic a les meves filles: que duguin la motxilla molt plena. Que estudiïn, que estudiïn molt, que aprofitin cada oportunitat per fer cursos, per formar-se, que aprenguin idiomes... Perquè al final, més important que els diners, és el coneixement que inculquem i que ens inculquen a nosaltres”. Montse Cardelús es mostra molt orgullosa de la feina feta i dels objectius assolits. “Sempre he dedicat moltes hores a treballar, tant en la psicologia com amb la gestió del patrimoni” declara “però estic molt orgullosa de com s’han portat les coses. Hem complert tots els plans estratègics que ens vam proposar. És evident que amb tants anys de feina hi ha hagut caigudes, però dels fracassos se n’apren més que dels èxits. Et fan més humà i conscient de les pròpies limitacions per tal de superar-les”, afirma amb contundència.

“He intentat guiar-me sempre per l’ètica; els nostres llogaters estan molt contents amb nosaltres i mai faríem res per perjudicar-los”. Montse Cardelús també és coneguda per la seva tasca filantròpica i de recolzament a la cultura, com ho demostra la seva editorial (Aloma) petita però que ella defineix com “una joieria de llibres”. I, sens dubte, el que més l’honora és la vessant humana amb què ha impregnat tots els seus projectes.

I també es comptarà amb la ponència de Mercedes Mora, qui participarà al 21è Fòrum de l’Empresa Familiar Andorrana com a membre de la família Mora, i com a consellera de Casa Vicens, per compartir la seva experiència en relació amb la inversió amb impacte cultural i social que suposa Casa Vicens. Mora, que té la llicenciatura en ADE per la Universitat de Barcelona i MBA per IESE, va treballar al departament de Recursos Humans de BBVA a Madrid fins al 2014, “quan vaig prendre la determinació d’embarcar-me dins l’equip multidisciplinar que va gestionar i difondre l’obertura de Casa Vicens, portant temes de gestió i com a representant institucional”.

Casa Vicens (declarada Patrimoni de la Humanitat Unesco l’any 2005) és la primera casa realitzada per Antoni Gaudí, entre 1883 i 1885. Va ser construïda a l’antiga vila de Gràcia entre 1883 i 1885, per encàrrec de l’agent de borsa Manel Vicens, esdevenint la seva segona residència.  L'impacte de la Casa Vicens en el seu entorn més immediat es pot veure amb iniciatives com la col·laboració amb l’escola de futbol del Club Esportiu Europa, club de futbol històric del barri de Gràcia; en l’organització de la festivitat de Santa Rita, de gran tradició al barri, i que permet recollir fons per a ONG que operen al barri de Gràcia; en la col·laboració de la Fundació de la Festa Major de Gràcia, i en la seva presència constant dins la rica vida social d’un barri amb tanta història com Gràcia.

L’any 2014 MoraBanc va adquirir la Casa Vicens, i, des d’aleshores la família ha estat repetidament preguntada sobre què impulsa una entitat financera a comprar una casa de Gaudí a Barcelona. “La resposta a aquest interrogant és complexa”, contesta Mercedes Mora. “Hi trobem moltes facetes, moltes raons...  motius emocionals, de bon govern corporatiu… fins a motius financers. El que és indiscutible és que aquest edifici és únic i extraordinari, i representa uns valors que compartim des de MoraBanc. A la primera casa dissenyada per Antoni Gaudí hi veiem talent, dedicació, detallisme i personalitat: els inicis d’un geni que va crear propostes arquitectòniques universals en anys posteriors. La idea de restaurar la casa i obrir-la al públic és important, com a grup financer, ja que creiem que és important contribuir i aportar valor a la societat. MoraBanc sempre ha estat vinculat a Barcelona, per lligams personals i familiars dels seus accionistes i persones treballadores i també per les activitats de negoci a través de l’agència de valors MoraWealth”.

Mercedes Mora incideix en la importància de tots i cadascun dels membres de l’equip, recalcant que “quan es fa una inversió en un projecte amb l’ingent impacte cultural i social com Casa Vicens, s’ha de posar la mirada a mitjà i llarg termini. Parlem d’un Patrimoni Mundial, i amb el projecte de recuperació patrimonial estàvem construint valor. Crèiem en la seva solidesa. I vam confiar la tasca d’idear, fer arrencar i gestionar el projecte de Casa Vicens a un equip multidisciplinari i amb experiència en el sector, que n’està al capdavant avui dia”.

En relació als resultats, després de tres anys de restaurar-la i rehabilitar-la per recuperar-ne l’origen i transformar-la en casa-museu, el 16 de novembre de 2017, coincidint amb el Dia del Patrimoni Mundial, la Casa Vicens va obrir les portes al món. La rehabilitació va ser premiada i, des d’aquell dia, més de 700.000 persones d’arreu del món han vingut a descobrir-la.

Mercedes Mora es mostra molt orgullosa del gran reconeixement assolit pel projecte i remarca que “Casa Vicens avui és possible gràcies a la contribució que cada una de les persones que han format i formen part d’aquest equip , i és gracies a la seva feina i a l’impuls de Morabanc. A data d’avui el públic , el barri i les institucions la veuen com una de les cases museus més exclusives a visitar a Barcelona. Havent aconseguit en 6 anys uns resultats positius, un impacte social positiu al barri on està emplaçada la casa museu i uns 200.000  visitants anuals que fan d’aquesta iniciativa privada un projecte exclusiu, singular i únic.

Mora aconsella a tot aquell que es vulgui iniciar en el món de l’emprenedoria “la pràctica d’un lideratge i una presència  inclusiva. Aquest projecte va integrar tant les persones de l’equip  com els veïns del barri, institucions, impulsors del projecte... és cabdal considerar sempre l’impacte social, el compromís i la responsabilitat envers l’entorn en tot moment”. Posa el focus, sobretot, en la importància de tenir un propòsit. “És molt rellevant generar oportunitats , moure’t amb col·laboracions, adequar-te a l’entorn on ets… S’ha de tenir la intenció de fer les coses bé, contribuint així a un món millor o com a mínim, deixar una empremta que permeti que d’altres tinguin més oportunitats en el futur.

Acaba fent un esment a la situació de les dones al món dels negocis, un món tradicionalment masculí. Tot i que en el cas de Casa Vicens l’equip executiu és paritari, i que “en el nostre cas ha estat molt natural assolir igualtat”, reconeix que “queda molt camí per fer. Encara costa que les dones emprenguin tant com els homes, i no se’ls dóna el mateix finançament perquè segueixen persistint certes creences socials limitants”.