Andorra la Vella.- Les empreses de més de cent treballadors han de comptar amb uns plans de mobilitat sostenible a finals d'aquest any tal com marca la llei de l'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). En l'elaboració d'aquests plans la consultora BMS ha detectat l'oportunitat que podria suposar posar en marxa un model privat de mobilitat compartida impulsat per diferents empreses i que servís per traslladar els treballadors de casa seva a la feina. El cap de projectes de BMS Consultoria Estratègica, Jose Gismero, posa en relleu que impulsar aquest model és "viable" i comenta que ara es treballa amb les empreses per veure si es posen d'acord i aquest projecte acaba fructificant.

BMS ha dut a terme dotze plans de mobilitat per a empreses o institucions i ha detectat que hi ha "un marge de millora important". En aquest sentit, Gismero recorda que la mobilitat és "un els problemes més greus" que pateix el país, ja que suposa el 57% de les emissions totals, a més d'altres problemes que hi van vinculats com el soroll o la manca d'espais per a l'estacionament. Des de BMS proposen un seguit d'accions que passen, en un primer estadi, per reduir desplaçaments. Així incideixen en el fet que amb el teletreball durant un dia dels treballadors de les empreses es reduiria un 20% els desplaçaments. "De totes les mesures el teletreball és la més important i la més barata", relata.

Una altra proposta és impulsar la mobilitat no motoritzada, especialment si els treballadors viuen a la mateixa parròquia on treballen. En aquest sentit, s'ha detectat que el 16% dels empleats van en cotxe a la feina en un desplaçament que es duu a terme a la mateixa parròquia.

També es posa sobre la taula afavorir la mobilitat compartida, sigui fent servir el mateix vehicle sigui a través del transport públic, i impulsar la mobilitat elèctrica. I en aquesta mobilitat compartida és on pren forma el projecte perquè des de diferents empreses s'impulsi aquest transport col·lectiu, ja que s'ha vist que si ho haguessin de fer de manera individualitzada no seria suficient per cobrir despeses. S'ha calculat que hi hauria uns 2.000 treballadors susceptibles de fer servir aquest transport, la qual cosa contribuiria a disminuir un 25% els desplaçaments que es fan ara com ara.

Gismero destaca que cada vegada les empreses donen una major importància a la responsabilitat social corporativa entesa tant des del punt de vista social com mediambiental. De fet, reivindica que per a les empreses és "un factor diferencial" per potenciar la seva imatge des del vessant competitiu. I si bé és més senzill per a les organitzacions grans implantar-la, a poc a poc també s'hi van sumant les més petites. El cap de projectes de BMS Consultoria Estratègica destaca que és una qüestió transversal a tots els departaments i que suposa incidir en una certa "visió i cultura de l'empresa".

Dels tres vessants de la RSC, la sostenibilitat financera, l'ambiental i la social, BMS se centra més en la segona i una de les línies de treball és el càlcul de la petjada de carboni. Si bé ha costat que les empreses vegin la importància de comptar amb aquest estudi el cert és que des de l'esclat de la pandèmia les coses han canviat i hi ha "un altre esperit per treballar en aquest àmbit", ja que també es percep com una manera d'estalviar diners. Aquesta avaluació suposa "una foto de l'organització" i serveix per tirar endavant un pla de reducció i mitigació de les emissions. I lligat a aquest projecte hi ha el mercat de crèdits de carboni. Andorra compta ja amb aquesta possibilitat i des de la consultoria s'ha ajudat Andbus a esdevenir la primera empresa que ofereix aquests crèdits en el mercat nacional. També estan assessorant un segon projecte que ben aviat veurà la llum.

I una altra línia de treball són els plans estratègics de sostenibilitat financera, social i mediambiental. Unes estratègies que fixen els objectius de les empreses a curt i llarg termini i que van molt més enllà de la petjada, ja que aquest estudi "no ho contempla tot". Entre els treballs que s'estan duent a terme hi ha el de la federació internacional de piragüisme. Gismero defensa que aquest tipus de plans tenen tot el sentit a Andorra on la natura és "molt important" i on l'esport és un sector que s'hi pot desenvolupar però sempre tenint en compte l'impacte de cada activitat.