Com a inversor, esperava del Congrés del Partit Comunista de la Xina anuncis importants en tres fronts:

1. L'abandonament de la política pandèmica actual de tancaments econòmics automàtics amb cada brot detectat.

2. Anuncis sobre un canvi substancial en la política monetària, en forma de rebaixes de tipus d'interès d'entre 25-50 pb a totes les referències, per donar suport a una economia molt delmada pels 'lockdowns' múltiples, i amb un nivell d'inflació controlat.

3. Anunci d'un pla de xoc per fixar definitivament el greu problema del sector del Real Estate a la Xina, en forma de suport de tots els bancs polítics en els projectes inacabats, i així posar fi als impagaments hipotecaris dels compradors afectats.

4. Acabar amb la retòrica bel·licista (sobre Taiwan) i promoure missatges en contra de la invasió d'Ucraïna, així com el retorn dels territoris ocupats.

La realitat ha estat més que decebedora des del punt de vista inversor. No m'estranya que el mercat d'Equity xinès hagi rebut els anuncis sense gaire entusiasme.

1. Sobre la qüestió de la gestió pandèmica: Lluny de calmar l'inversor, anunciant un gir cap a una gestió pandèmica que tingui més en compte els efectes econòmics, el president Xi va duplicar la seva aposta en la idea de Covid-zero. De fet, portaveus del PCC han anunciat que la política pandèmica s'ha de mantenir davant del risc que suposa l'hivern pel que fa a l'augment estacional dels contagis. Caldrà, doncs, continuar esperant debilitat econòmica i problemes operatius en ens públics pel conflicte entre ingressos i despeses.

2. Sobre la qüestió del suport al sector del Real Estate, i així acabar amb la sagnia empresarial: El president no va repetir aquesta vegada el mantra que "l'habitatge és per viure, no per especular". Un detall que va ser vist per alguns com una insinuació de suport als promotors immobiliaris. Però la realitat és que queda molt lluny del suport financer que esperàvem (d'uns USD 200bn addicionals) i que requereix el sector per acabar amb la sagnia corporativa. Dinàmica que, vists els anuncis, podria continuar propagant la incertesa a la resta del sector de deute corporatiu local i, qui sap, si també al deute municipal i públic. Tot i que els sis bancs estatals han augmentat el crèdit des de començament d'any, aquest volum amb prou feines va arribar a la xifra de USD1bn.

3. Sobre el suport financer en forma de rebaixes de tipus d'interès a les principals referències: Res. I això que ja hi ha veus que apunten que la Xina mostra característiques estructurals de deflació. En la decisió d'avui, el PBOC va anunciar la renovació de certs programes (MLF), però sense canviar les taxes. També, a la seva última operació de repo invers (per injectar una mínima quantitat de liquiditat), també va deixar la taxa sense canvis. La veritat és que esperàvem la realització efectiva d'aquella promesa de principi d'any de fer estímuls monetaris per ajudar al mercat. Però no s'ha vist res d'això.

4. Sobre la retòrica bel·licista: Xi Jinping va reiterar el compromís d'obtenir el control de Taiwan a través d'una reunificació pacífica per al 2049 (cosa inassolible per a Taiwan). Va advertir que la Xina mai no descartarà l'ús de la força. Aquí la interpretació és mixta. Això de desplaçar la solució el 2049 fa que es traslladi la tensió en el temps. Però el recordatori de l'ús de la força no ajuda a apaivagar la sensació de por en aquest mercat.

5. Mercat de capitals i repressió corporativa ('crackdown'). El president va incloure la frase "prosperitat comuna". Terme darrere del qual Beijing s'ha recolzat per dur a terme una severa campanya de reforma i repressió empresarial que van afectar greument sectors clau de l'economia (com el sector tecnològic, educació privada, Fintech, etc.). La inclusió una altra vegada d'aquest mantra de la "prosperitat comuna" em fa pensar en la continuïtat i successió de la dita repressió (o 'crackdown'); especialment en empreses privades que, pel seu bon exercici econòmic, sobresurtin en volum i benefici sobre la resta i gaudeixin de la corresponent acumulació de poder derivada d'una mida extraordinària. Això vol dir que el potencial desenvolupament de qualsevol empresa privada a la Xina queda automàticament limitat, i això no és gaire encoratjador per a un inversor estranger. Potser, com a nota de contrast, el president Xi va expressar el seu suport al sector privat, al·ludint a la idea que els mercats "exercissin un paper clau". Tal com ho veig, les expressions de "prosperitat comuna" i "paper clau de les forces del mercat" són idees irreconciliables, o si més no, antagòniques. És cert que el regulador del mercat de valors xinès (CSRC) va anunciar una sèrie de mesures de suport al mercat per aturar la forta caiguda de les accions. Entre les mesures s'inclou una proposta per encoratjar les empreses que cotitzen en borsa a recomprar accions, així com mesures d'alleugeriment de les restriccions al 'trading' (transaccions a curt termini) per part de fons mutus a l'estranger. Que volen que els digui! Això de la recompra d'accions no sona a un impuls que pugui desencadenar un ral·li genuí del mercat en el temps. Les mesures d'alleujament al 'trading' s'hauran d'esperar a veure-les. Avui no passen de ser una promesa, i el crèdit s'ha acabat per aquest govern.

6. Crisi energètica: Beijing va anunciar la seva intenció d'augmentar la producció de carbó fins al 2025. El seu objectiu és produir 4.600 milions de tones el 2025 (segons el subdirector de l'administració nacional d'energia del gabinet), cosa que representa un augment del 12% sobre el total de l'any passat. Sembla doncs que el mercat xinès tampoc atraurà els capitals occidentals, embrancats en una nova regulació ESG per al mercat de capitals

7. Moneda: Beijing lluita contra el mercat per defensar el Renminbi (RMB), però està perdent. Els bancs estatals de la Xina han intensificat la seva intervenció per defensar la moneda, venent un gran volum de dòlars. Els informes apunten que aquests adquireixen dòlars al mercat a termini (contra RMB) i venen aquests dòlars al comptat. La mesura ha estat estèril, ja que el RMB ha passat en la setmana de 7,11 a 7,20 per USD. (pujada del dollar, caiguda del RMB).

En resum. Esperàvem molt més d'un congrés que necessitava posar el focus en els greus problemes financers i l'èxode de capitals des d'aquest país. Finalment, el focus del discurs va ser un altre. De tall essencialment polític. En vista de tot això, no veiem com el govern podrà revertir la tendència a la sortida de capitals del país, ni la davallada dels actius.