Andorra la Vella.- El projecte de llei de pressupost per al 2023 preveu uns ingressos de 522.306.991 euros i unes despeses totals de 553.756.991 euros. Així, tal com ja va avançar el ministre de Finances, Eric Jover, la setmana passada, el dèficit inicial projectat és de 31.450.000, tot i que “es preveu que acabi sent fins i tot menor una vegada liquidat el pressupost, com ha passat els darrers anys”, ha afirmat.

El titular de la cartera ha destacat que “és el primer pressupost ordinari després de la pandèmia”: les xifres que s’hi recullen donen compliment, per tant, a les principals directrius marcades per la Llei 32/2014 de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, coneguda com ‘la regla d’or’.

Així, el dèficit previst de 31,45 milions és inferior a l’1% del PIB estimat, i l’endeutament públic de l’administració general, que l’executiu situa a tancament del 2022 en 1.190 milions d’euros, tampoc supera el topall marcat del 40% del PIB. En aquest sentit, Jover ha indicat que se situarà en el 39,4%, una xifra que, si no es tenen en compte les reserves internacionals de l’Estat que s’han creat els darrers anys, baixaria fins al 36,1%. A més, ha prosseguit, la previsió és que el deute públic segueixi rebaixant-se l’any vinent, baixant fins al 38,5% del PIB –35,4% sense tenir en compte les reserves–.

Entrant al detall dels ingressos corrents, de més de 522 milions d’euros, el ministre ha destacat que suposen un augment del 12% respecte els del 2022. D’aquesta manera, augmenten significativament els relacionats amb els impostos directes i indirectes. “Malgrat que sembli una dada molt alta, és una xifra que considerem conservadora, veient les xifres d’execució del 2022 molt per sobre de les estimacions inicials”, ha destacat. Jover també ha subratllat el capítol d’ingressos patrimonials, així, “es manté la distribució de dividends procedents d’Andorra Telecom, però no es preveu cap ingrés per part de FEDA, ja que la companyia està dirigint tots els seus esforços en moderar el impacte de la crisi energètica en la ciutadania”. Per contra i per primera vegada, el Consell regulador andorrà del joc (CRAJ) passa a generar superàvit després del seu acord amb la Selae espanyola, pel que també faran una aportació a l’Estat”.

Pel que fa a les despeses, se situen en 553 milions d’euros. En aquest cas, les despeses de funcionament sumen 453.515.293; les despeses de capital ascendeixen a 82.698.257 i les financeres, 17.543.441. L’increment respecte l’any passat “és també notable, del 12%”: l’augment ve donat, ha explicat el ministre, tant per l’augment de despeses de personal –vinculat amb la revalorització dels salaris vinculada a l’IPC, l’increment de personal explicada en bona part pel pla de xoc endegat per desembossar els tràmits judicials, entre altres–, l’augment de les transferències corrents i, especialment, per l’increment en inversions reals.

Inversions reals
Així, Jover ha destacat “la voluntat del Govern de tornar a reforçar la inversió pública un cop passada la crisi provocada per la pandèmia”.  Es destinaran 44 milions d’euros a la inversió real, una xifra superior en més d’un milió a la pressupostada el 2019. El ministre ha defensat que, “es tracta doncs, d’un pressupost ordinari també en aquest sentit, perquè podem tornar a invertir en infraestructures necessàries deixant de banda la crisi sanitària”.

L’executiu se centra especialment en aspectes com l’habitatge, amb partides com la dels pisos a preu assequible projectats a Borda Nova (6,6 milions); la compra d’habitatges (cinc milions) i els habitatges tutelats del CREI (un milió). De fet, la partida que correspon a l’habitatge ha passat de ser de dos milions al 2019 a disset al 2023. La mobilitat, amb l’heliport nacional (tres milions); la desviació de la Massana (2,7 milions) o el transport públic gratuït també tenen un lloc important al pressupost. A més, es preveu també una inversió d’un milió per ampliar la Universitat d’Andorra, que torna a tenir el pressupost més alt de la seva història.

D’altra banda, el ministeri de Finances ha tornat a indexar tot el pressupost en base als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), per veure així més clarament on se centra l’esforç pressupostari del Govern. De les dades se’n desprèn que més de la meitat de les partides de l’any vinent, un 54% del total, es relacionen directament amb els ODS tradicionalment vinculats a l’estat del benestar: salut i benestar; educació i qualitat; igualtat de gènere; reducció de les desigualtats i pau, justícia i institucions sòlides.

En resum, Jover ha definit el document presentat com “un pressupost que retorna a la normalitat, que reforça els pilars de l’estat del benestar i que afronta la problemàtica de l’habitatge i del poder adquisitiu de manera decidida”.

Increment de la resiliència financera
Durant la seva intervenció, el titular de Finances ha fet un resum del context i la situació macroeconòmica del país. Així, ha destacat l’evolució positiva del PIB i dels diferents indicadors econòmics pel 2022.

També s’ha referit a l’increment de la resiliència financera de l’Estat aconseguit durant els darrers anys: la millora de l’endeutament –la maturitat del qual ha passat de dos a més de vuit anys–; l’alineació de la gestió de l’endeutament amb les polítiques de l’Estat, donat que el 84% dels deute de l’estat són bons verds, socials i sostenibles–; la creació de reserves internacionals –amb 140 milions d’euros al Fons Monetari Internacional, 100 milions al Banco d’Espanya i la previsió de 100 milions més a Nederlandsche Bank o Banque de France–; o el projecte de llei que crea el prestador d’última instància.