Andorra la Vella.- L'economia andorrana es troba en un moment de "fort creixement", tal com demostren dades com la recaptació per la importació de mercaderies registrada al mes d'octubre. Així ho ha posat en relleu el ministre de Finances, Eric Jover, durant la seva compareixença al davant de la comissió legislativa de Finances i Pressupost per tractar sobre el pressupost del 2023. D'aquesta manera, els ingressos a duana s'han incrementat en un 42% respecte del mes d'octubre de l'any passat. En aquest sentit, el ministre ha posat en relleu que aquestes dades generals són "molt positives com a element indicador", ja que tenen dos vessants: "d'una banda, els ingressos directes" per a l'Estat i, de l'altra, perquè signifiquen que els ciutadans i l'economia necessiten aquestes importacions de productes i, per tant, "són un termòmetre" de la bona evolució econòmica. Jover ha destacat, també, que els ingressos que està obtenint el Govern per aquesta bona evolució de les empreses farà que d'una previsió de dèficit per al 2022 de 26 milions es passi a un superàvit, a finals d'any, que pot estar al voltant dels 15 milions d'euros. Quant a la inflació que es pot registrar aquest 2022, ha destacat que pot situar-se en una forquilla d'entre el 5,3% i el 6,9%.

Pel que fa als ingressos de duana, cal destacar que al mes d'octubre s'han donat increments en totes les partides amb l'excepció dels combustibles, que davallen un 10%. Jover ho ha atribuït als descomptes que estan aplicant els països veïns als carburants, però ha incidit en el fet que aquesta política té "data de caducitat" i que a més si es té en compte l'acumulat de l'any es registren percentatges positius. El ministre també ha volgut destacar l'evolució que ha experimentat l'apartat d'altres mercaderies, que augmenta un 26% al mes d'octubre i ha destacat que es tracta d'un "termòmetre del comerç nacional".

Una menció a part mereix l'apartat de la importació de tabac, que el mes passat va augmentar un 86%. Qüestionat sobre l'impacte que pot tenir en aquesta importació l'increment de la taxa el titular de Finances ha posat en relleu que "abans de l'aplicació" les recaptacions ja eren superiors a anys anteriors i ha destacat que és normal que els fabricants posin a la venda mercaderia amb la taxa vella quan s'anuncia un increment per "abaratir costos". De totes maneres, ha destacat que la recaptació de tretze milions d'euros a l'octubre "no és una xifra extremament important", ja que en mesos com l'agost ja es va estar al voltant d'aquest total. En aquest sentit, ha volgut incidir que el superàvit "no depèn de l'increment de la taxa de consum".

Superàvit per a aquest any
Així, el ministre ha destacat que la bona evolució de l'economia, i, per tant, de les empreses, ha fet que s'hagin incrementat els ingressos com per exemple per l'impost de societats que estava pressupostat en 42 milions d'euros i es preveu tancar en 70 milions d'euros i l'IRPF que d'una previsió de 38 es passa a una recaptació prevista de 54 milions d'euros. Jover ha volgut destacar el fet que en el pressupost inicial es calculava un dèficit per a aquest 2022 de 26 milions d'euros, una xifra que al maig amb la dotació de deu milions per a les ajudes a l'habitatge, a l'estudi o el transport gratuït es va incrementar fins als 30 milions. Ara, ha destacat, es tenen ja dades "més sòlides" que indiquen que es tancarà l'any amb un superàvit que pot estar al voltant dels quinze milions, la qual cosa permetrà, ha celebrat, que es pugui fer una aportació de capital cap a FEDA sense comprometre "les ajudes a les famílies" o el pla d'inversions previst per la companyia. Malgrat aquesta bona evolució de l'economia el ministre ha explicat als consellers que s'ha volgut aplicar un criteri de prudència, tant el 2022 com el 2023 i que per exemple en el pressupost per a l'any que ve hi ha partides que s'han recollit amb xifres inferiors a les d'aquest any.

El ministre ha reiterat davant els parlamentaris que el pressupost per al 2023 suposa un "retorn a la normalitat, reforça els pilars de l'estat del benestar, aposta per l'habitatge i les ajudes a la població" i fa una aposta per la digitalització i incrementa la resiliència financera.

Inflació
En el torn de preguntes que ha seguit a la intervenció del ministre davant la comissió legislativa, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, li ha retret que s'hagi "menystingut" la xifra de l'IPC que hi pugui haver a finals d'any, ja que el pressupost s'ha fet en un càlcul del 4,5%. Així, López ha remarcat que el càlcul del Fons Monetari Internacional (FMI) és que se situï en un 5,3%, però pot ser encara més elevat, i ha qüestionat Jover sobre les mesures que es preveuen aplicar perquè hi pugui haver una rebaixa de preus. El titular de Finances ha respost que la inflació "ve importada" i el que es pugui fer des d'Andorra per contenir-la té molt poc impacte. El ministre ha destacat que considera que l'IPC se situarà en una forquilla d'entre el "5,3% i el 6,9%, si no hi ha alts i baixos" i ha recordat que l'impacte que això pot tenir sobre el pressupost es pot corregir amb la gestió de certa despesa. López ha tornat a defensar un descompte generalitzat dels carburants i el ministre ha rebatut aquesta rebaixa generalitzada defensant, entre altres, la gratuïtat del transport públic.

López també ha criticat que en aquest pressupost per al 2023 no hi hagi "previsions noves" en matèria d'habitatge més enllà de les polítiques que ja s'havien anunciat i el ministre de Finances li ha respost que el pressupost té "partides molt importants" per "utilitzar la palanca de la inversió pública" (6,6 milions per a la construcció d'habitatges a Borda Nova o cinc milions per a la compra d'habitatges a preu assequible) i ha reiterat que el de l'habitatge "no és un problema senzill ni se soluciona amb una sola mesura".

A l'últim, el president del grup parlamentari de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, ha volgut reflexionar sobre el fet que l'economia es recuperi i, en canvi, els ciutadans perdin poder adquisitiu. El titular de Finances ha defensat el "cert grau d'intervencionisme" que l'executiu ha volgut aplicar aquests anys per "ajudar els ciutadans amb dificultats" i "incidir en el mercat", per exemple amb la pròrroga dels lloguers o obligant els empresaris a apujar els salaris compresos entre el mínim i el mitjà.