El context econòmic va "millorar clarament" el 2021 al país. Així ho posa en relleu la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis en el seu informe econòmic que ha presentat aquest dimarts i en el qual destaca el "fort creixement" que va experimentar el PIB, del 8,9%, en contrast amb la caiguda experimentada el 2020 i xifrada en l'11,2%. Per sectors, la construcció es va mantenir com l'activitat més dinàmica de l'economia, amb un ritme que ja va superar "àmpliament" els nivells prepandèmia. Mentre que l'activitat de la indústria i els serveis no turístics ja es van normalitzar del tot, o gairebé del tot, en relació amb el 2019. En canvi, els sectors més vinculats al turisme es van recuperar més lentament i van acabar l'any 2021 en nivells d'activitat encara allunyats de les xifres prèvies a la pandèmia.

Entrant al detall, tenim que el 2021 el sector de la construcció va liderar l'impuls econòmic, amb un ritme d'expansió molt elevat, que va donar continuïtat a una etapa de sis anys de creixements consecutius. Aquesta trajectòria positiva es va concentrar sobretot en el segment de l'habitatge, ja que la inversió pública es va veure limitada per l'augment excepcional de la despesa pública derivada de la Covid-19.

Pel que fa a la indústria, l'evolució també va ser favorable, tot i que el nombre d'assalariats del sector es va reduir. Igualment, les enquestes de la Cambra recullen la millora dels nivells de producció i un fort increment de la xifra de negocis, en contrast amb els descensos del 2020.

El 2021 els serveis van experimentar una recuperació parcial després de la forta caiguda registrada el 2020. Tot i això, la recuperació no va anar acompanyada de creació d'ocupació. Per subsectors, la millora va ser força generalitzada però amb intensitats molt diferents. L'activitat del sector turístic va experimentar un creixement significatiu, una evolució vinculada en bona part al punt d'inflexió registrat pel nombre de visitants del país, que va augmentar el 4,1%, fins a arribar als 5,4 milions, tot i que el nivell assolit encara va quedar per sota dels registres prepandèmia, que eren de vuit milions de visitants.

El comerç, al seu torn, va seguir un patró similar al del turisme. La recuperació encara moderada de l'activitat es va posar de manifest en indicadors com l'increment de la xifra de vendes i del nombre d'establiments, entre altres. En canvi, el nombre d'assalariats del sector del 'retail' va disminuir un 9% i va arribar fins als 4.652 assalariats, la xifra més baixa de la sèrie històrica, que comença el 1991.

Per al sector financer, l'any 2021 va ser un any de recuperació, ja que va deixar enrere les conseqüències econòmiques de la pandèmia. En particular, la banca andorrana va tancar l'exercici amb un creixement dels beneficis agregats del 16,5%, que va anar acompanyat d'augments destacats tant de la inversió creditícia bruta a clients com dels dipòsits.

Pel que fa a la perspectiva per a aquest any, des de la Cambra assenyalen que la situació econòmica global "s'està tornant més incerta" a mesura que avança l'any. D'aquesta manera, als bons indicadors que s'estan donant, com la xifra de visitants o les importacions, cal contraposar "les fortes pressions inflacionistes, l'escassetat de matèries primeres, l'increment de tipus d'interès i la crisi energètica" que frenaran el creixement dels països europeus i, de retruc, Andorra.

Des de la Cambra incideixen en deu reptes que té el país per endavant: agilitzar i simplificar l'administració; millorar el marc regulador i la seguretatjurídica; la transformació digital; tenir un sistema fiscal competitiu; millorar les infraestructures de comunicació; adaptar els sectors turístic i del comerç als nous reptes; canviar el paradigma del mercat laboral; adoptar patrons d'austeritat i estalvi energètic; promoure l'arbitratge i l'encaix d'Andorra a la Unió Europea.