Les caves andorranes especialitzades en cigars havans fa temps que noten un canvi de tendència. A la baixa, especialment pel que fa al subministrament. Si fins abans de la pandèmia s’hi podien trobar tota mena de cigars Cohiba, Trinidad, Montecristo o Partagás, per posar alguns exemples entre molts altres, a dia d’avui es fa difícil aconseguir segons quines referències.

Andorra ha estat durant moltes dècades un punt de peregrinació dels amants d’aquest tipus de producte, però la irrupció de la Xina en el mercat dels cigars ha canviat les regles de joc. L’auge en el mercat xinès, a banda de provocar escassedat, explica també l'escalada de preus, que en algunes referències s’ha arribat a triplicar.

Tot plegat respon a la moda que es registra a Àsia, on els cigars són sinònim de luxe i estatus sòcio-econòmic. Un fenomen semblant al que es va registrar a Europa fa aproximadament un segle. Fumar un havà simbolitzava llavors al vell continent poder econòmic, i ara ho és en països com la Xina, on intermediaris i especuladors adquireixen i acaparen grans partides de cigars per revendre’ls al seu país.

El 2019, el gegant asiàtic va situar-se com a primer consumidor mundial de cigars, donant per acabada la relació quasi privilegiada que Espanya i alguns països com Andorra tenien a l’hora d’importar cigars. Aquesta realitat ha fet que els havans comencin a escassejar en la majoria d’estancs, també en els del Principat, on quan s’acaba una referència cada cop més sovint no se sap quan n’arribarà la següent comanda. 

Segons dades d’Habanos SA, la demanda de cigars ha augmentat un 50% a Àsia en només un lustre. Tot i que Europa manté una quota de mercat del 60%, aquesta minva any rere any. L'increment de la demanda xinesa té el seu major impacte en algunes de les marques més conegudes com Cohiba i Trinidad, ideades per Fidel Castro als anys 60 per a consum exclusiu dels líders estrangers amics.