Avui en dia ens sembla normal tenir desenes d'aplicacions instal·lades al nostre telèfon mòbil. El 70% del temps que estem fent servir l''smartphone', el dediquem a utilitzar una aplicació, i per això, el negoci vinculat al desenvolupament d'apps és tant o més gran que el disseny dels aparells en sí.

Un dels andorrans que més en sap és Guillem Viladomat, el jove que ha dissenyat l'exitosa aplicació de teleassistència Durcal. Serveix per cuidar en remot la família, especialment la gent gran, i compta amb més de sis milions d'usuaris a tot el món. Amb Viladomat hem conversat sobre el desenvolupament d'aplicacions mòbils en el programa 'A l'Alça', en el qual, assegura que "normalment la gent no té els recursos per construir una aplicació i es pensa que és barat; en cada una de les fases has d'anar aconseguint capital. Ara, per exemple nosaltres tenim fons de risc de Madrid, Luxemburg, i gent amb molt múscul financer que et permet escalar en usuaris".

Durcal és gratuïta i permet a les famílies saber en tot moment si hi ha hagut alguna caiguda i on es troben els seus padrins a través d'un sistema de rastreig que no està vinculat a una targeta SIM, com la majoria d'aplicacions d'aquest tipus. I per la gent gran que no acostuma a portar el mòbil a sobre, recentment van treure al mercat un rellotge que fa la mateixa funció, que també és gratuït, i amb un servei de pagament molt baix. "Avui en dia quan penses en les solucions actuals que són residències, cuidadors o dispositius que són molt estigmatitzants per a la gent gran, perquè la gent o no s'ho pot permetre o no els vols utilitzar. Nosaltres hem volgut fer una cosa molt diferent i molt accessible. Quan veuen el nostre màrqueting volem que la gent gran la vegi com una eina que els beneficia a ells primer", explica durant l'entrevista.

Malgrat que la seva família és andorrana, Guillem Viladomat va desenvolupar la seva aplicació fora del Principat i la companyia treballa des de Barcelona. I és que té una clara valoració del desenvolupament tecnològic, en l'àmbit empresarial, que hi ha al país. Considera que Andorra encara té un llarg camí per recórrer si vol atraure empreses vinculades a les noves tecnologies. "És gairebé impossible que vingui algú a Andorra a viure i a treballar en una empresa que has fundat a Andorra. La d'impediments que se't fiquen per contractar algú d'aquí són complicades. No pots trobar 30 enginyers aquí a Andorra i a Espanya o França una persona dona el preavís i l'endemà està fent feina amb nosaltres; Andorra no ha sabut llegir la velocitat a la qual s'està movent el món", conclou.