Andorra la Vella.- El Govern torna a activar els programes de foment de l’ocupació, tant en el sector públic i privat, una acció a la qual preveu destinar 1,7 milions d’euros. La principal novetat és que als dos programes que es van posar en marxa l’any passat, el de foment de l’ocupació en el sector públic i el del sector privat, s’hi afegeix aquest any un per a l’ocupació dels joves aturats d’entre els 16 i els 25 anys, amb l’objectiu d’incloure aquests joves en el mercat laboral i evitar l’exclusió social. Actualment, ha recordat el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, hi ha 279 joves inscrits que seria un “públic potencial” per a aquest programa. Les empreses que donin feina a aquestes joves podran gaudir d’una subvenció que pot arribar als 6.000 euros a l’any.

Gallardo ha detallat que els joves que es beneficiïn d’aquest programa han de tenir entre els 16 i els 25 anys i estar inscrits al Servei d’Ocupació. La seva contractació es farà en dues fases, una primera de sis mesos i una segona encaminada a aconseguir un contracte indefinit. Les empreses percebran 450 euros els sis primers mesos i 500 els sis següents i a més gaudiran d’una prima de 500 euros si contracten més d’una persona. Els contractes han de ser de 40 hores setmanals amb la possibilitat d’una jornada inferior i el salari fix ha de ser igual o superior al salari mínim vigent segons la jornada. A banda d’estar inscrits al Servei d’Ocupació els joves beneficiaris hauran d’acreditar, mitjançant certificat, haver superat satisfactòriament l’itinerari formatiu previ o algun dels programes d’inserció laboral d’organismes públics o assimilats, o un informe favorable de l’adhesió a l’itinerari d’orientació per a joves actius.

Pel que fa als altres dos programes, el ministre d’Economia ha recordat que amb el de foment de l’ocupació al sector públic l’any passat es va donar feina a 186 persones i que el projecte s’ha prorrogat fins al juny. La previsió per a aquest any és destinar-hi 700.000 euros que se sumarien a l’1,2 milions que es van dedicar el 2020. El ministre ha recordat que l’objectiu del programa és fomentar la contractació i pal·liar els efectes de la desocupació, incidint en la inclusió social i també en la formació que aquestes persones poden rebre.

Quant al projecte per a l’ocupació en el sector privat, ha reiterat que l’any passat es van aconseguir 23 contractacions que van suposar que el Govern hi destinés 96.600 euros. Gallardo ha recordat que la voluntat d’aquest programa és “incentivar la contractació estable”. s’estructura en dues fases successives: una primera contractació determinada de sis mesos seguida de la contractació definitiva. El contracte ofert ha de tenir 40 hores setmanals, amb un període de prova d’un mes i un salari igual o superior al salari mínim. A més, ha destacat Gallardo, quan es passi a contractació definitiva s’ha d’incloure un augment de sou del 3%. Les empreses que s’hi acullin poden rebre una subvenció de 4.500 euros, 300 euros pels sis primers mesos i 450 durant els sis següents. Com en el cas dels joves, es preveu una prima de 500 euros si es contracta a més d’una persona.

La situació dels ERTO

El ministre també ha volgut donar explicacions sobre quina és la situació actual de les reduccions de la jornada laboral i de les suspensions temporals del contracte de treball, precisament el dia que ha entrat en vigor la llei i el decret amb les noves condicions per a aquests ERTOs. Així, ha manifestat que a data d’avui hi ha 803 sol·licituds presentades, 437 de les quals han estat resoltes favorablement i 266 desfavorablement. Del centenar que queden pendents de validar, 69 estan aturades perquè l’empresa ha d’aportar informació o documentació complementària; dotze estan pendents de la revisió per part d’Economia i 19 estan pendents del silenci favorable. El ministre ha volgut incidir que darrerament s’ha parlat “bastant” dels retards en la tramitació dels ERTO i ha afegit que els motius són “de vàries índoles” ja que, a banda del volum de gestions a què ha hagut de fer front el departament, també cal tenir en compte errors que puguin cometre les empreses o els complements d’informació que es puguin demanar. També ha incidit que amb la nova llei s’espera que la tramitació sigui més àgil, ja que, per exemple, les pròrrogues seran automàtiques.

El ministre també ha destacat que caldrà treballar en dissenyar aquests ERTO més enllà de la crisi actual. Així, ha recordat que els vigents es van estructurar amb una especificitat i característiques molt concretes adaptades a la crisi econòmica derivada de la pandèmia i ha afegit que caldrà regular aquestes figures de manera diferent a l’actual, tenint en compte que són eines que les empreses poden fer servir no només en casos de crisi econòmica sinó de reestructuració. Ha recordat que l’executiu ja tenia previst fer aquesta regulació i que es plantejarà per poder-hi treballar en concertació amb la patronal perquè puguin estar “en vigor” quan es necessiti.