Andorra la Vella.- La població estimada d'Andorra, en data 31 de desembre de 2021 és de 79.535 persones, un 12,8% de les quals, persones entre 0 i 14 anys, és a dir, 10.195 persones. Cal destacar, en aquest sentit, que la població infantil decreix, de mitjana, a un ritme d'un 1,1% anual durant els darrers onze anys. La població jove, és a dir, la situada entre els quinze i els 29 anys, era de 13.405 persones, el que representa el 16,9% de la població total. Aquestes dades suposen el valor més alt, en termes absoluts, des que es registra la població estimada (2010), i el segon més alt en termes relatius. La tendència de la taxa de creixement juvenil és positiva i actualment viuen a Andorra 1.989 joves més que l'any 2013. La recuperació en el nombre de joves també s'ha notat en nombres relatius: des de l'any 2013, el pes total de la població de quinze a 29 anys ha augmentat en un 0,6%. En els darrers onze anys, l'estructura per edats de la joventut ha sofert algunes modificacions, tot i que en l'actualitat representen un pes força similar: el grup que representa un major pes és el de 25 a 29 anys, amb un 35,8% del total. Ara bé, actualment el seu pes continua molt per sota del que tenia l'any 2010, quan representava un 41,5% de la població jove.

Entre els anys 2012 i el 2021, els joves de nacionalitat andorrana han augmentat en 1.770 persones, mentre que els d'altres nacionalitats (en les que s'engloben l'espanyola, portuguesa, francesa i altres) han disminuït en tretze persones. L'any 2021, els joves andorrans representen el 66,7% del total dels joves (5,1 punts percentuals respecte al 2012), mentre que els estrangers suposen el 33,3%.
El col·lectiu jove de nacionalitat andorrana no ha parat de créixer des de l'any 2012, quan representava un 61,5% del total de la població jove. L'any 2021, els andorrans sumaven 8.938 persones. Pel que fa a la població estrangera jove, en termes relatius, l'any 2012 marca el valor màxim (38,5%, 4.480 persones) i disminueix fins a l'any 2016 (31,6%, 3.752 persones). Des de llavors, es manté estable entre el 32% i el 34% els últims cinc anys.

La taxa de migració interna neta es situa, per a l'any 2021, en 38,19, i presenta un augment del 223,2% respecte a l'any anterior. Cal aclarir que la dada de l'any 2020 és inusualment baixa perquè la població jove immigrant va caure un 30,7%. Per tant, la recuperació de l'any 2021 a xifres prepandèmiques provoca una variació anual excepcional. Si ho comparem amb l'any 2019, la taxa de migració interna neta del 2021 creix un 4,5%. L'any 2021, la població jove immigrant (de l'estranger cap a Andorra) va recuperar xifres d'abans de la pandèmia, augmentant un 47,9% respecte al 2020, mentre que la població jove emigrant (d'Andorra cap a l'estranger) va baixar lleugerament, un 6,7%.

La taxa específica de nupcialitat, entesa com la proporció de la població juvenil que s'ha casat en el darrer any respecte al total de la població juvenil, és un indicador de la formació de nuclis conjugals. L'evolució d'aquesta taxa en els darrers deu anys s'ha mantingut més o menys estable fins a l'any 2020 que va registrar la pitjor dada d'ençà que es tenen registres, 9,06. No obstant, la taxa específica de nupcialitat de l'any 2021 se situa en 13,88, que suposa la xifra més alta des de 2013. La taxa és significativament major en les dones que en els homes. Això significa que les dones de quinze a 29 anys que contrauen matrimoni és superior al nombre d'homes de la mateixa edat que ho fan. Aquesta diferència entre gèneres es pot explicar, entre altres motius, perquè les dones joves generalment contrauen matrimoni amb homes més grans.

Pel que fa a la taxa específica de fecunditat, entesa com el nombre total de nascuts vius entre la població femenina de quinze a 29 anys amb relació a la població femenina de quinze a 29 anys per mil, és un indicador de la fecunditat entre les dones joves. Per a l'any 2021, aquest indicador se situa en 17,95, el valor més baix del període analitzat.

Educació
Des d'estadística destaquen, d'altra banda, que l'educació té una importància cabdal en el futur de la població jove i més especialment en l'àmbit laboral. Existeix una forta correlació entre l'assoliment de nivells educatius i les categories laborals que després s'aconseguiran o els ingressos que es percebran en el mercat de treball. Per contra, l'abandonament escolar prematur pot esdevenir un impediment en la inserció a la societat i el mercat laboral. A més d'això, el fet que la població assoleixi alts nivells de formació és un indicador de desenvolupament positiu i benestar en la societat. En aquest aspecte, la taxa d'escolarització als disset anys és un indicador dels joves que continuen estudiant més enllà de l'escolarització obligatòria. L'evolució d'aquest indicador mostra com la taxa d'escolarització d'aquest curs ha augmentat per segon any consecutiu, amb un 79,1%, situant-se prop del màxim d'aquesta sèrie històrica, registrat al curs 2013-2014 amb un 79,6%. Per gèneres, en el curs 2021-2022, els homes de disset anys mostren un grau d'escolarització major als de les dones (80% ells, 78,1% elles). Això canvia la tendència aquests últims anys on l'escolarització femenina als disset anys es mantenia sempre superior a la masculina a excepció del curs 2016-2017, en què la taxa dels homes de disset anys escolaritzats superava la de les dones en 4,4 punts percentuals.

Quant a la idoneïtat dels alumnes a l'últim curs de l'educació secundària obligatòria (ESO) i del batxillerat, entesa com el total d'alumnes de quinze anys d'entre tots els alumnes matriculats a quart curs d'ESO i el total d'alumnes de disset anys inscrits al segon curs de batxillerat entre tots els alumnes matriculats en aquest curs, respectivament, el curs 2021-2022 situa aquestes taxes en un 46,4% i 40,4%. Això vol dir que menys de la meitat dels alumnes matriculats a quart d'ESO i segon de batxillerat es troben en l'edat idònia d'aquests cursos escolars. Si observem la variació respecte al curs anterior, la taxa pels alumnes idonis a quart d'ESO augmenta tres punts percentuals, mentre que per als alumnes de segon de batxillerat la taxa d'idoneïtat augmenta 1,6 punts percentuals.

D'altra banda, la taxa d'activitat juvenil, definida com el total de persones entre quinze i 29 anys que es troben ocupats o aturats d'entre el total de la població en aquesta franja d'edat se situa, per a l'any 2021, en un 52,7%, baixant 0,6 punts en comparació a l'any anterior. L'evolució d'aquest indicador en els darrers cinc anys presenta certa estabilitat entorn del 50%.

La taxa d'ocupació juvenil ens marca la proporció de joves que es troben ocupats d'entre el total de la població, en aquest cas, entre quinze i 24 anys. Segons les dades de l'enquesta de pressupostos familiars, per a l'any 2021, la taxa d'ocupació juvenil és del 26,7%. És a dir, menys d'un de cada tres joves es troba ocupat. Respecte a l'any 2020, la taxa ha disminuït 1,3 punts, un 4,6%, i respecte al 2012 ha davallat en 4,4 punts, un 16%.

La taxa de cobertura de l'atur, entesa com la població de setze a 29 anys que es troba aturada i és receptora d'algun subsidi públic se situa en el 2021 en un 5,3% segons les dades que s'obtenen del Servei d'Ocupació. Aquest valor augmenta 4,3 punts, un 416,8%, respecte al 2020 (1%) i 1,9 punts, un 58,3%, respecte al del 2012 (3,4%). A més, suposa la taxa més alta en tota la sèrie històrica.
La tendència d'aquest indicador és a l'alça per tercer any consecutiu, tot i que des del 2012 ha anat decreixent (excepte en l'any 2016) fins al 2018 que va marcar el mínim d'aquesta sèrie històrica amb un 0,7% de taxa de joves aturats.

Quant a l'aspecte de l'habitatge, cal destacar que per a l'any 2021, la proporció d'ajuts a l'habitatge destinats al col·lectiu jove (menors de 30 anys) és del 7,1% del total d'ajuts al pagament del lloguer de l'habitatge que, en termes monetaris, significa un total de 203.557,56 euros. La variació respecte a l'any anterior en termes percentuals és positiva, d'un 10,7%.

Segons les dades de l'enquesta de pressupostos familiars de l'any 2021, el preu mitjà dels habitatges en lloguer és de 671,48 euros. Aquesta dada inclou només els habitatges que, durant l'any passat, han estat llogats, independentment del temps de lloguer de l'habitatge, la seva grandària o altres atributs. No inclou els habitatges que es troben oferts al mercat actualment, encara sense llogar. Ja que l'enquesta es va publicar per primer cop l'any 2018, amb dades del període 2013-2017, l'any 2013 és l'inici de la sèrie temporal.
La variació respecte al preu del 2020 és d'un 6,25% més mentre que la variació del quinquenni 2017-2021 és del 15%. La tendència en els darrers cinc anys és a l'alça.

Una altra dada indica que l'esperança de vida als vint anys d'edat és de 63,8 anys per l'any 2021. Aquesta xifra representa un augment de l'1,1% respecte a l'any anterior. Pel que fa al gènere, l'esperança de vida dels homes als vint anys ha estat de 61,2 anys el 2021, mentre que per a les dones és de 66,3 anys. Ambdós casos han vist incrementats els valors de l'esperança de vida respecte de l'any anterior: els homes un 1,4% i les dones un 0,9%.

L'indicador de la mortalitat específica del Principat, definit com el nombre de defuncions entre la població de quinze a 29 anys entre la població total d'aquest interval d'edat per cada 10.000 habitants, se situa en 3,73 a l'any 2021, quan per a l'any 2020 era d'1,53. Si mirem l'històric 2012-2021, s'observa una lleu oscil·lació entre un i tres morts per cada 10.000 habitants de quinze a 29 anys fins a l'any 2021, quan n'hi va haver cinc. Si distingim entre homes i dones, la incidència de la mortalitat en edats joves és major en les dones (4,81) que en els homes (2,79). La mitjana del període 2012-2021 per als homes se situa en 2,15 mentre que per les dones se situa en 1,18.

La taxa específica de mortalitat per accidents de trànsit se situa, al 2021, en 0,00. Això és degut al fet que a l'any 2021 no es va produir cap defunció de joves per aquest motiu. Degut a la volatilitat de les dades, principalment a causa de les poques defuncions en accidents de trànsit en aquesta franja d'edat, es proposa el mateix indicador calculat amb la mitjana de defuncions dels darrers cinc anys, ja que així s'estabilitza. En aquest cas, la dada pel 2021 passa a 5,97. La variació respecte al 2020 és negativa, del 2,8%.

La població electoral jove a Andorra el 2019 ha augmentat en un 41,2% des del 2009, equivalent a 1.327 persones més. En comparació amb les eleccions anteriors, a les eleccions generals del 2019 hi havia 59 persones més, equivalent a un 1,3%. L'indicador de la participació electoral de les persones joves d'Andorra se situa en un 37,8% per als últims comicis generals del 2019. Aquest indicador puja fins a un 54,7% si ens fixem en les eleccions comunals que van tenir lloc el mateix any. La mitjana dels dos comicis del 2019 se situa en un 46,3% de participació juvenil.

Si s'observa l'històric d'eleccions fins a les comunals del 2019, es veu una clara davallada en la participació electoral del jovent, exceptuant les eleccions comunals de 2015 i 2019. Si es compara la participació electoral de les últimes eleccions generals amb les comunals del 2009, els joves han reduït la seva participació en un 21,5%. Destaca que, tot i que la població electoral creix any rere any, la tendència de la participació electoral és, en general, a la baixa.

Una altra manera d'avaluar la participació dels joves en la vida política és conèixer la seva implicació en la xarxa per publicar opinions de caire social o polític així com l'ús de pàgines webs governamentals per a l'obtenció d'informació. En aquest aspecte, si es compara la informació obtinguda de l'enquesta d'ús de les tecnologies de la informació i comunicació en els anys 2017 i 2019 s'observa un evident augment en la participació dels joves, tant dels que es troben entre els setze i els 24 anys com els d'entre 25 a 34 anys. Els joves que tenen una major participació mitjançant la publicació d'opinions de caire social o polític a la xarxa són els que es troben en la franja d'edat de setze a 24 anys. Un 29,9% declara haver-ho fet durant l'any 2019 (un 28,3% més respecte al 2017), mentre que pels joves d'entre 25 i 34 anys, la proporció és del 24,1% (52,5% més respecte al 2017). En canvi, aquells qui utilitzen més la xarxa per a obtenir informació de pàgines webs governamentals són els joves entre 25 i 34 anys. L'any 2017, un 15,5% d'aquests afirmava haver usat internet amb aquesta finalitat, mentre que la dada per al 2019 s'eleva al 48,6%, un augment del 213,5%. Quant a l'ús de la xarxa per a formar part en consultes o votacions, els joves de 16 a 24 anys augmenten la seva participació en el 2019 (13,3%) respecte a la del 2017 (9,6%), mentre que els joves de 25 a 34 anys la redueixen d'un 13,5% el 2017 a un 8,5% el 2019.

A l'últim, cal destacar que durant l'any 2021 hi ha hagut disset persones joves internades en centres penitenciaris, dues menys (-10,5%) respecte a l'any anterior. Per gènere, el 88,2% dels internats joves d'aquest any són homes.