L'última vegada que l’euro va tocar l’1,20 contra el dòlar va provocar una reacció per part de les autoritats del BCE (liderades per Christine Lagarde) que van apuntar la necessitat d'evitar pujades addicionals de la moneda única pels seus efectes en l'erosió de la competitivitat, però sobretot, perquè un Euro fort significa importar encara més deflació (i d’això ja en tenim molta a Europa).

Em pregunto si en aquesta ocasió, amb l’Euro per sobre d’1,21, aquestes mateixes autoritats del BCE i la mateixa Sra. Lagarde tornaran a fer una crida a "controlar" la moneda per evitar pujades addicionals. Tinc dos arguments contradictoris:

1. El BCE pot mostrar-se més tolerant a les pujades de l’Euro: encara que l’Euro ha pujat al mes un 4.08% (vs. el dòlar), s'ha mantingut estable contra el CNY, la GBP, la resta de monedes de països desenvolupats, estable, també, contra les monedes emergents importadores de commodities o, fins i tot, s'ha depreciat contra les monedes emergents exportadores de matèries primeres de l’est d'Europa (com el ruble). Per què és això important? Els oficials del BCE no es fixen tant en la relació EUR/USD com en el Broad Trade-Weighted Exchange Rate (Euro contra totes). La relativa estabilitat d'aquest tipus de canvi més ampli (Broad) vol dir que el BCE podria tolerar millor la situació actual.

2. El BCE tornarà a mostrar-se ferm i voldrà posar un fre a l'auge de l’Euro: la pujada de l’Euro en termes nominals ha vingut acompanyada també d'un fort augment de l’Euro en termes reals (REER), que acumula un salt del +4.7% en l'any, i aquesta sí que és una bona mesura de l'evolució de la competitivitat (en aquest cas, pèrdua de competitivitat per apreciació real). En un moment en què Europa està immersa en una de les crisis més greus de la seva història recent, les pèrdues de competitivitat s’enfonsen encara més en la recessió. No menys important és entendre que la revaloració de l’Euro contribueix a importar encara més deflació, un problema seriós que el BCE sembla no poder aturar. Amb les dades de novembre, la inflació a l’àrea Euro (headline CPI) es va situar en el -0.3% yoy, mentre que als EUA està en l’+1.65%. Els nivells d'avui d’Euro/USD (1,21) allunyen perillosament al BCE encara més del seu objectiu d'inflació en el 2%, que sembla ja inabastable. Aquest argument poderós em fa pensar que al BCE algú pugui començar a posar-se nerviós amb la cotització de l’Euro.

Quin argument predominarà? No ho sé. La psicologia de les masses juga un paper massa rellevant. No obstant això, sí que puc dir dues coses:

1. Hem fixat un rang d'actuació que ens permeti preestablir una estratègia de gestió: En 1,23 eliminaríem les cobertures del dòlar (ens exposaríem), i en 1,16 tornaríem a cobrir les posicions en euro.

2. Addicionalment, el que intueixo després del repunt de l’Euro, és que el BCE seguirà enfocat en continuar amb la seva política monetària acomodatícia, subsidis mitjançant TLTRO, i allargament de les seves compres d'actius mitjançant el programa PEPP (que per descomptat han de ser finançades amb nova emissió de moneda, que al seu torn alteraran la ràtio entre les quantitats disponibles d’Euro i de dòlar al món; alguna cosa que a la llarga ha de jugar en favor d'aquell que emet menys -en aquest cas del dòlar-). Però això ja es veurà.