Andorra la Vella.- El vot a favor de la majoria juntament amb Terceravia+Unió Laurediana+Independents al projecte de llei d’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI) ha permès avalar que Andorra esdevingui el 190è país membre d’aquest organisme internacional. Aquesta votació ha comptat amb “l’abstenció crítica però responsable” del grup parlamentari socialdemòcrata, que havia presentat sis reserves d’esmena i un vot particular, que han estat rebutjats. El ministre de Finances, Eric Jover, ha reiterat els avantatges que suposarà ser membre de l’FMI i el baix cost econòmic que suposarà: una quota anual de 4.600 euros i bloquejar uns 260.000 euros. “Estem comprant una xarxa de seguretat molt valuosa”, ha assegurat Jover. De fet, tant els membres de la majoria com des de Terceravia s’ha volgut incidir en la votació del text en els beneficis que Andorra pot treure d’aquesta adhesió, entre els quals assessorament, l’homologació de les estadístiques del país o la millora del ràting.

Tant en la defensa de les reserves d’esmena com en l’argumentació de l’abstenció, des del grup parlamentari socialdemòcrata s’ha incidit en la pèrdua de sobirania i en la manca de seguretat jurídica que suposen certs aspectes recollits en la llei i també han lamentat que per a la votació d’aquest text s’hagi “anat amb presses”, la qual cosa, segons ha alertat el conseller Roger Padreny (que ha defensat el posicionament del PS en substitució de Pere López, absent per motius personals), “no acostuma a ser una bona cosa”. Així, malgrat reconèixer que hi ha certs aspectes del text que s’han pogut millorar en el treball parlamentari creu que si era tan urgent votar aquesta llei perquè Andorra esdevingués no només membre de l’FMI sinó també d’una circumscripció, el que hauria d’haver fet el Govern és haver presentat el projecte abans “per respecte al debat” que s’hauria hagut de tenir en seu parlamentària. Padreny ha destacat que aquesta adhesió “no resol el principal problema” de tenir “una font forta” de finançament, és a dir, un prestador d’última instància i ha instat al Govern a continuar treballant en aquesta línia, tot incidint en què des del PS s’estarà molt atent a l’evolució d’aquesta adhesió.

Jover ha destacat el fet que la llei es va entrar a tràmit el 22 de juliol i que es tracta d’un text de només set articles, amb la qual cosa ha rebutjat l’argument de falta de temps del PS. I ha defensat que ser membre d’una circumscripció, un fet que permet haver aprovat la llei abans de l’assemblea general de l’FMI, permetrà fer sentir la veu d’Andorra al comitè executiu, tenir accés a espais i recursos de la circumscripció a la qual el país estarà adscrita i, a més, reforçar els lligams amb els quinze països membres d’aquesta circumscripció, en la qual hi ha estats com Holanda, Bèlgica o Luxemburg, països que han de “servir de mirall”. “Amb l’adhesió al Fons Monetari Internacional fem un pas més” per al “reconeixement internacional” i la “transparència”, ha defensat. També ha lamentat que des del PS es vulgui “confondre” entre la quota de l’FMI i el cost que tindrà ser-hi membre i ha reiterat que només suposarà uns 4.600 euros a l’any.

Al seu torn, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Ensenyat, ha volgut incidir en el fet que entrar a formar part de l'FMI no és contradictori amb buscar un prestador d’última instància i ha remarcat les paraules de Jover: que no s’entra amb la voluntat de demanar ajuda sinó que el que es vol és tenir aquesta mena de “xarxa de seguretat” per si en algun moment fos necessari. També ha volgut deixar clar que “no es perd sobirania” i ha conclòs que ser membre de l’FMI suposa “un reconeixement internacional”.

En la mateixa línia, el president dels liberals, Ferran Costa, ha destacat que “el país fa un gran pas endavant” i ha assegurat que Andorra està “d’enhorabona” per l’aprovació d’aquesta adhesió. I des del grup parlament de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi ha volgut subratllar que l’FMI és la “institució financera més potent del món”.

Des de Terceravia, el president suplent, Joan Carles Camp, ha justificat el vot favorable de la seva formació amb l’argument que malgrat hi pugui haver contrapartides valoren més les qüestions favorables i ha dit que si el que no es vol és que des de fora es puguin marcar la política pressupostària, financera i fiscal del país, una qüestió sobre la qual ha alertat el PS, el que cal és que des del país es facin bé els deures.