L’emergència sanitària ha demostrat la forta dependència que el país té amb els seus estats veïns. Ja no només per una qüestió de mobilitat -en una situació en la qual Andorra va quedar literalment atrapada entre dos territoris- sinó per la fragilitat de la seva economia, tan dependent dels turistes que travessen la frontera per totes dues bandes.

I precisament com el Principat anirà bé si Europa va bé, el sector financer i empresarial andorrà ha celebrat que els líders de la Unió Europea (UE) hagin començat a dissenyar el pla de recuperació econòmica després de la pandèmia. La primera trobada es va produir el divendres passat, de manera telemàtica, i es basa en un pressupost comunitari per al període 2021-2027, dotat amb 1,1 bilions d'euros, que serviria de suport per emetre deute en els mercats de cara a finançar un fons de recuperació. Aquest tindria 750.000 milions d'euros que es distribuirien al seu torn als països membre: 500.000 milions es canalitzarien en forma de subvencions a fons perdut i 250.000 milions en forma de préstecs.

L'objectiu és tancar el pacte al juliol perquè després l'Eurocambra doni el vistiplau i es concloguin els processos de ratificació nacionals aquest mateix any.

França, Espanya, Itàlia i Portugal són els més conformes amb la proposta de Brussel·les, que recull les seves demandes d'emetre deute comú i donar prioritat a les subvencions per evitar que el seu deute públic es dispari.

I el pla de recuperació andorrà?

A falta d’un acord d’associació amb la UE que li permeti beneficiar-se d’aquests ajuts, Andorra ha hagut de buscar el seu propi camí. Com ha detallat el ministre de Finances, Eric Jover, a llarg d’aquestes darreres setmanes, el pla econòmic de recuperació es basarà en afrontar el dèficit acumulat a través de les diverses línies de crèdit contractades a entitats com el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, del qual n’és membre recentment. A llarg termini, en revisar el sistema fiscal i posar èmfasi en la diversificació de l’economia. L’estratègia de “sobrecapitalització” que està seguint el Govern té l’objectiu d’aconseguir la confiança dels mercats per atraure inversió i reconeixement internacional.

A més, s’han buscat ingressos extraordinaris, com el fons de solidaritat, el compte de compensació creat per la llei de sostenibilitat de les finances públiques, i s’han fet servir les reserves de FEDA i Andorra Telecom, a més de preveure una forta contenció de la despesa pública.