Maire Hélène Caillol és un referent en el món del pensament europeu. El seu 'think tank', el Laboratoire Européen d'Anticipation Politique (LEAP), va predir la crisi de les 'subprimes' i ara s'atreveix a dibuixar com serà la crisi econòmica que vingui després de la pandèmia i quins efectes podrà tenir a Andorra. Caillol participarà en el vint-i-dosè cicle de conferències de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) que se celebrarà el 19 de juny. El webinar ‘La Covid-19 en l’economia andorrana i europea: perspectives’, és gratuït i obert al públic en general.

Creu que la Unió Europea ha estat a l’alçada? Fa la sensació que no s’ha tingut una política sanitària comuna... 
Jo crec que va reaccionar bé... fins i tot sense una política sanitària comuna, ja que les polítiques de salut són competències de cada estat. Actualment, la UE està intentant trobar un camí que sigui acceptable per a tothom: augmentar la capacitat d’acció dels estats membres sense intervenir en les opcions estratègiques de cada país. El Consell Europeu ha demanat un préstec de 750 milions d’euros als mercats 'en nom del 27' i si l'hi concedeixen, podríem dir que la UE aprofitarà aquesta crisi per reinventar-se i apostar per una Europa verda i digital.

La Unió Europa se segueix veient a ella mateixa com una gestora econòmica més que com una unió política i social...
Certament. Cada país té la intenció de controlar les seves polítiques i, a partir d’aquí, la UE mira de tenir i finançar unes bases comunes que serveix a tots els països. Els ciutadans encara estan pocs vinculats a l’esperit de la UE, però es tenen en compte les seves opinions sobre sobirania, ecologia, modernitat, competitivitat o seguretat sanitària.

Andorra, que no és dins la UE ni tampoc disposa encara d’un acord d’associació, ho passarà pitjor els pròxims mesos, econòmicament parlant?
Petits països com Andorra, ja sigui dins o fora de la UE, podran beneficiar-se d’alguna manera del marc europeu, ja sigui a nivell de salut i socioeconòmic. Crec que la pregunta que cal plantejar-se és què poden aportar països com Andorra en la construcció de la prosperitat europea.

La seva organització va preveure la crisi de les 'subprimes'… Podria dir-nos com serà la pròxima crisi?
Des del 2018-19 s’acosta el final de la que hem anomenat 'crisi sistèmica global' des del 2006. L’any passat, fins i tot, vam començar a parlar d’una fase d’estabilització a partir del 2020. Malauradament a partir d’ara tindrem un període de sis mesos delicat, sobretot a nivell geopolític, però si el superem creiem que el 2021 serà un any de reorganització global important amb un complet canvi de paradigma, vinculat en particular a la inauguració del sistema monetari internacional 3.0 amb l’arribada de monedes digitals.

Però hi haurà crisi econòmica o no?
Com he dit, estem preocupats pels propers sis mesos, però l'any 2021 sembla prometedor. Nosaltres parlem de 'crisi sistèmica global 2007-2020', i potser som massa optimistes però creiem que si hi ha una pròxima crisi a principis del 2021, seria un episodi inflacionista, o fins i tot hiperinflacionista, però un fet així és el que Europa necessitarà per reformar el seu sistema monetari sobre la base de la digitalització.

Hi ha coses que ja s’han reformulat. La pandèmia ha ensenyat a Andorra que el teletreball és possible i eficaç.
Europa s'ha traslladat al teletreball. I, fins i tot, la tornada a les oficines serà menys traumàtica ja que es podrà combinar la feina telemàtica amb la presencial. Haurem de repensar la nostra societat, on la mecanització, la digitalització i la mà d’obra local barata redueixin considerablement la necessitat d’ocupació productiva als països desenvolupats

Això farà que potser persones que viuen fora d’Andorra siguin contractades al Principat i segueixin vivint als seus països?
Sens dubte, la mà d’obra barata tindrà menys necessitat d’immigrar per treballar a Europa. Necessitem aquesta mà d’obra, però en general els països desenvolupen resistència a la immigració que es considera excessiva; i també és bo per als països en desenvolupament (en particular, els africans) que poden romandre a casa mentre ajuden a finançar les seves famílies i els seus països. Tot i això, aquesta visió és menys positiva des del punt de vista de l’atur a Europa.

Creu que la crisi del coronavirus portarà un auge encara més gran dels partits d’ultradreta?
Des del LEAP ens preocupa més la situació política que l’econòmica. De moment, massa poques persones parlen de repensar el sistema democràtic dins d’una societat digital. Si no hi ha un model que inclogui de manera ràpida les opinions dels ciutadans en la presa de decisions, tots els governs acaben endurint-se, però ja no serà un populisme nacionalista com el d’ara sinó un totalitarisme internacionalista. Dit això, els ciutadans no haurien d’esperar que se’ls serveixi una democràcia 3.0 i, en comptes de tenir por a la societat digital, han d’entendre millor com fer-la servir.

La pregunta del milió de dòlars: Andorra hauria de formar part de la UE o n’hi haurà prou amb l’acord d’associació?
Això és el que debatrem el 19 de juny, tenint en compte l’actual transformació accelerada de la UE, de la qual faré la meva anàlisi per aclarir les opinions dels participants. Per a mi la pregunta seria si serà aquesta nova Europa més interessant per a Andorra que l'anterior.