Andorra la Vella.- A l’octubre es va concretar que el calendari previst per a l’assoliment d’un acord d’associació amb la Unió Europea podia estar en dos anys i mig. A data d’avui, però, “com a mínim tornen a faltar dos anys i mig”, tal com ha manifestat el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, detallant que els canvis en el si de la Unió Europea han fet que “manquessin interlocutors tècnics i polítics” que poguessin dur a terme les negociacions que estaven previstes inicialment, una qüestió a la qual cal afegir, a més, la negociació post-Brexit que estan afrontant les institucions europees que “inevitablement tindran un impacte” tot i que a hores d’ara és difícil valorar “en quin grau”, tal com ha assenyalat Riba.

D’aquesta manera, la reunió que estava prevista per a aquest mes de febrer ha estat posposada i les negociacions per analitzar 21 dels 25 annexos de l’acord es reprendran al mes de març. Aquestes trobades arrencaran abordant qüestions com la lliure circulació de treballadors; la seguretat social; la llibertat d’establiment i el dret del treball. De cara al mes de juny, hi ha prevista una altra reunió per tractar energia; serveis de la societat de la informació, audiovisuals i telecomunicacions; transports; la propietat intel·lectual; la protecció del consumidor i estadística; ja a l’octubre s’abordarien les regulacions tècniques i certificacions; responsabilitat sobre producció; el reconeixement de titulacions; els serveis en general; la contractació pública i el medi ambient. Ja al desembre, es tractaran els serveis postals i la lliure circulació de capitals i de cara al febrer del 2021, es parlarà de competència, ajudes d’estat i dret de societats. A banda, hi haurà intercanvis tècnics sobre aspectes veterinaris, fitosanitaris i de seguretat alimentària; agricultura; duana i comerç. Es deixen de banda els serveis financers ja que des de la UE s'està fent una reflexió més aprofundida i cal veure cap a on avança. Riba ha destacat que hi ha alguna d’aquestes reunions en què hi ha “molts temes sobre la taula”, però també ha puntualitzat que algunes qüestions, com pot ser l’energia, estan força avançades. Totes aquestes reunions es plantegen de manera bilateral, i així cada estat negociador avançarà en aquestes annexos de manera individual per després abordar una posició comuna.

Quant al Brexit, Riba ha destacat que el termini en el qual hauria d’haver un acord entre el Regne Unit i la UE és d’onze mesos però ha recordat també que hi pot haver una pròrroga que pot portar a què les negociacions s’allarguin dos anys. Riba ha manifestat que el “desplegament de mitjans que absorbeix” aquestes negociacions amb el Regne Unit fa que recursos que es podien destinar a altres negociacions estiguin centrats en aquesta. A més, caldrà veure, també, com certes matèries que Europa tracti amb el Regne Unit poden afectar els temes que encara ha de tractar Andorra. En aquest sentit, ha recordat que la negociació post-Brexit se centra en àmbits comercials i que no creu que s’hagi de reconduir “el que ja s’ha parlat”. Així, el secretari d’Estat d’Afers Europeus ha manifestat que en alguns casos Andorra ha aprofitat les negociacions que la UE ha fet amb altres estats per posar exemples de qüestions que es poden introduir.

Riba ha manifestat, també, que a partir de l’abril s’iniciarà una segona ronda de reunions públiques que estaran molt enfocades a la lliure circulació de mercaderies, que és un dels apartats que està més avançat. En aquest sentit, ha concretat que segurament no es faran onze trobades com en la ronda anterior ja que és una qüestió que pot interessar més a certs sectors focalitzats. També ha avançat que a la tardor arrencaria la tercera ronda de reunions amb “continguts encara per decidir”. De manera paral·lela, també s’han previst trobades amb sectors professionals a partir del mes de març, concretament amb advocats, economistes, professions tècniques i sanitàries per abordar la lliure prestació de serveis i d’establiment.

Qüestionat sobre el document conjunt de la patronal, creu que el que es plantejava no era una demanda d’exclusió dels drets socials sinó mantenir la capacitat de poder de decisió. En aquest sentit, ha recordat que Europa marca unes directrius però que després cada estat plasma unes polítiques concretes. Ha assegurat, en aquest sentit, que potser va ser “una manera desafortunada de presentar la qüestió” per part de les patronals i que no es tracta, per tant, d’una qüestió de fons.

En la mateixa trobada amb els mitjans de comunicació en què Riba ha plantejat les qüestions anteriors, també ha recordat que aquest any se celebren els 30 anys de la signatura de la Unió duanera i que aquest establiment de relacions amb la UE se celebrarà amb diferents accions, com ara quatre xerrades al Consell General amb personalitat com Amélie de Montchelin (secretària d’Estat d’Afers Europeus francesa); Henri Gétaz, secretari general de l’EFTA; Santigo Fisas, exdiputat al Parlament Europeu i Claude Maerten, que va ser cap d’unitat d’Europa occidental del Servei Europeu d’Acció Exterior de la Comissió Europea. A més, es farà una exposició a la tardor en col·laboració amb Cartooning for Peace.