L’any 2018 s’acaba com també ho fa una complexa legislatura, quins efectes no han deixat a ningú indiferent i que han obligat a les nostres autoritats i, en general, a tota la ciutadania d’Andorra, a reaccionar de forma contundent davant de la gravetat dels fets viscuts, tractant de reconstruir el camí que ja feina uns anys havíem traçat per tal de trobar un lloc digne dins d’un context internacional caracteritzat per l’aferrissada lluita contra els territoris que no acceptessin en nou ordre internacional imposat per les grans potències mundials i per les organitzacions transnacionals de les quals formaven part.

Després d’uns il·lusionadors primers quatre anys (2011-2015) en què el disseny d’un nou model de jurisdicció homologable amb Europa i una nova estratègia de promoció internacional, feien preveure un significatiu èxit de la inversió exterior i la recuperació i consolidació de la nostra economia, a la primavera del 2015, a Andorra i al seu Govern, li esclata una inesperada crisi financera que, més enllà de generar o no consens en les solucions implementades, ens obliga a fer quelcom per reaccionar davant de la crisi de reputació que comportava. Mai sabrem amb certesa si el poc èxit de la inversió exterior dels anys subsegüents ha tingut a veure amb els efectes d’una eventual reputació malmesa per la crisi de referència, encara que avui, mercès a l'estudi que Bloom Consulting està fent de la imatge nacional i internacional que té Andorra, evidencia que, tal com va preconitzar la CEA fa uns anys, el principal problema és el desconeixement que hi ha del país i no l’eventual mala imatge o reputació com a jurisdicció, qüestió d’inapreciables efectes sobre la majoria de ciutadans del món consultats.

Fos la manca de visibilitat o un problema de reputació, calia reaccionar i això és el que ha fet el projecte per a la redefinició de la Marca Andorra, abastament explicat per un servidor, i que si Déu vol, culminarà aquest mes de març del 2019 amb la presentació d’una nova Marca Andorra fruit del treball i l’esforç de molts, tant del sector públic com del privat, i que ha de ser el punt de partida d’una nova estratègia de país que ens aporti prosperitat durant els propers anys. Per això que, almenys per a mi i espero que per a molts, el 2019 ha de ser essencialment l’any de la Marca Andorra.

És clar, a ningú se li escapa que al 2019 passaran més coses. El proper any hi haurà eleccions generals a la primavera i comunals a finals d’any, però passi el que passi, guanyi qui guanyi, en res ha d’influir en la nova Marca Andorra, perquè aquesta no coneix d’ideologies ni tendències polítiques. És la nostra marca de país nascuda i impulsada des del cor de la pròpia ciutadania i està dissenyada per perpetuar-se en el temps més enllà dels que circumstancialment tinguin la responsabilitat de governar les nostres institucions.

De fet, hi ha una nova institució en projecte que més d’hora que no pas tard haurà d’agafar el relleu de la Taula Marca Andorra. Probablement abans d’acabar el 2019 hauria d’estar en ple funcionament si volem que l’estratègia sigui efectiva. Aquest ens, essent fidel als seus orígens, hauria de ser una entitat jurídica de composició mixta pública i privada, amb una estructura corporativa però també amb una plantilla a plena dedicació i amb el grau d’especialització a l’alçada de les responsabilitats que hagi d’assumir. Evidentment, caldrà dotar igualment a aquesta nova institució amb un pressupost adequat per poder fer front tant a l’estructura interna com als reptes promocionals que es plantegi. De fet, podríem dir que la nova estructura promocional del país l’haurien d'integrar Andorra Turisme i Actua, per una banda, i per l’altra, la nova “institució” Marca Andorra, que ocuparia l’eix central de l’estratègia, dotant de neutralitat, homogeneïtat i transversalitat a la promoció internacional del nostre país.

És cert que ens trobem davant d’un any eminentment electoral, on la lluita pel poder serà feroç, com sempre passa, on els crítics destructius faran de les seves, com també sempre passa, on guanyi qui guanyi, ben segur governarà, segons els crítics, en contra d’una part important de la població, quan a mi el que em semblava és que guanyés qui guanyés havia de governar per a tothom.

Però també és cert que la nostra Marca Andorra és una altra cosa. L’hem creat entre tots i tots la fan seva siguin de la ideologia que siguin, representin al partit que representin. Tots han estat presents a la Taula Marca Andorra i així hauria de ser en el futur, sent-hi presents tots els partits amb representació parlamentària i de forma paritària, tots els comuns, les organitzacions empresarials i totes aquelles altres institucions representatives dels interessos col·lectius de la ciutadania. Tots units generant consens i aportant una visió transversal a la gestió de la nova institució on tots hi haurien de tenir cabuda, també una representació de la ciutadania elegida democràticament i sense fer distinció entre andorrans de passaport i andorrans de sentiment, per què amics, això de la marca país, té molt a veure amb el sentiment identitari i de pertinença a un territori, en aquest cas, Andorra. Quanta gent no estima aquest país i no té passaport. Molta, us ho puc assegurar. Justament per això, entenc que també aquí s’hauria de fer una reinterpretació de les normes democràtiques en el sentit que ja exposava en el seu dia, Democràcia amb majúscula al servei d’una ciutadania que tant de bo entès immersa en un procés d’afecció progressiva i no pas de desafecció com les urnes s’entossudeixen en recordar en cada contesa electoral.

Per tant, l’any 2019 ha de ser l’any de la nova Marca Andorra, de la nova institució tutelar de la Marca Andorra, i el d’unes eleccions generals i comunals que serviran, entre d’altres coses, per determinar aquells grups que, siguin de la ideologia que siguin, haurien d’estar representats de forma paritària en aquesta imminent institució que vetllarà pels interessos de la Marca Andorra.

Utopia o realitat, la nova Marca Andorra genera una nova oportunitat de fer història, de transgredir la lògica per impulsar un projecte en què la ciutadania es vegi majoritàriament representada, pensi com pensi, on tothom és important i on tothom té “veu i vot”.