El Consell General ha aprovat la Llei reguladora del fons andorrà de garantia de dipòsits i del sistema andorrà de garantia d'inversions (Fagadi), per complir amb la transposició de normativa contemplada en l'acord monetari. D'aquesta manera, s'homologa la normativa amb la Unió Europea pel que fa a protecció dels titulars dels dipòsits i d'inversions a les entitats bancàries i a les entitats financeres d'inversió.

Amb aquest text legislatiu, les entitats han d'aportar anualment les contribucions que es determinin perquè el fons disposi d'uns recursos financers equivalents al 0,8% dels dipòsits garantits abans del 30 de juny del 2024, segons fixa la directiva europea. És manté el règim de cobertura de 100.000 euros per dipositant i per entitat i arribar, segons el ministre de Finances, Jordi Cinca, “en casos excepcionals fins les 300.000 euros”. El límit que preveu la normativa europea, amb els nous actius incorporats, és de 20.000 euros. No es cobreixen les pèrdues derivades de les fluctuacions de valors.

Les entitats bancàries continuaran fent aportacions anuals al Fons andorrà de garantia de dipòsits amb càrrec al seu compte de resultats durant vuit anys. Una obligació que va més enllà del que determina la directiva europea, i que permetrà disposar d'un volum addicional de recursos financers d'un altre 0,8% dels dipòsits garantits, de manera que al final d'aquest període el fons disposarà de l'1,6% de dipòsits garantits.

Cinca ha recordat que aquesta llei, juntament a la dels límits de solvència i liquiditat, que és en tràmit parlamentari, suposarà un esforç per a les entitats bancàries. “Les lleis aprovades i que aprovarem són claus per assolit l'homologació internacional i un reforç de la plaça financera", ha afegit. Els diversos representants parlamentaris s'han mostrat, en les seves intervencions, favorables a la llei. Tot i això, Pere López, del PS, ha lamentat que hi hagués una certa confusió al voltant del règim de cobertura "que havia arribat a crear inquietud". Cinca ha dit que la dels 100.000 euros "és una decisió encertada".

El Tribunal de Comptes, en el punt de mira

Una vegada més, i com passa cada any quan s'han d'aprovar els informes realitzats pel Tribunal de Comptes, la cambra ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que les recomanacions i fiscalitzacions de l'entitat siguin d'obligat compliment perquè hi ha irregularitats destacades per l'ens que es repeteixen any rere any. "Hem arribat a un moment que les entitats públiques fiscalitzades sembla que tinguin una certa prepotència", ha denunciat el conseller general d'Unió Laurediana i Independents de la Massana, Carles Naudi, davant la inacció d'algunes d'elles a l'hora de complir els terminis o les recomanacions marcades pel tribunal. Naudi ha posat com a exemple la presentació fora de terminis de les al·legacions del Govern o la no presentació dels comptes de l'INAF. “Vostès s'imaginen què passa si una empresa no presenta els comptes a temps?”, ha preguntat retòricament. 

En una línia semblant s'ha expressat el vicepresident del grup mixt i conseller general del PS, Pere López, que ha recordat que el 2016 el Consell General va aprovar una recomanació per dotar el Tribunal de Comptes de més competència que no s'ha complert. “No els preocupa aquesta situació, ja els va bé i ara no ens valdrà que DA també vulgui impulsar majors poders pel tribunal quan ha tingut temps per dur-ho a terme i no ho ha fet”, ha recriminat López, a la vegada que s'ha compromès a modificar la llei la següent legislatura. Malgrat aquest funcionament, el conseller socialdemocràcia ha volgut recordar que, arran dels informes del tribunal, el PS va presentar una querella a la Batllia que sí que ha derivat en una investigació per les irregularitats al SAAS.

El conseller general liberal, Jordi Gallardo, ha apuntat que si les institucions no donen exemple difícilment es pot demanar quelcom a la ciutadania i ha entonat el 'mea culpa' per les irregularitats que el tribunal va destacar del seu partit. “Manca de respecte i pèrdua de confiança”, així ha qualificat la situació el conseller d'SDP, Víctor Naudi. La consellera independent, Sílvia Bonet, ha posat èmfasi en facilitar i flexibilitzar els mètodes de fiscalització per aquells òrgans més petits.

Un fil que ha agafat el ministre de Finances, Jordi Cinca, per reconduir el debat i apuntar que les modificacions del Tribunal de Comptes han de venir per aquesta via de flexibilitzar els passos perquè la feina de l'ens també sigui menys costosa i no es dupliqui en relació a altres auditories. Tot i això, ha acceptat que l'INAF va presentar els comptes fora de termini, ha demanat que es corregeixi aquesta mala praxi i ha justificat el retard en l'entrada de les al·legacions de l'executiu per errors en el calendari. Per defensar que es tenen en compte les recomanacions, Cinca ha apuntat que fa uns anys el Govern en rebia 70 i actualment en rep 36 i, davant les acusacions de López, s'ha escudat dient que “s'han prioritzat” altres reformes i projectes que l'executiu creia més prioritaris.

Carles Naudi ha recriminat a Cinca que “mani qui mani això ha de funcionar com un rellotge” i Cinca ha contestat que “la perfecció no existeix” i, seguint amb la metàfora de Naudi, el ministre ha contestat que el rellotge que es va trobar quan va entrar al ministeri anava 20 minuts tard i ara aquest retard s'ha escurçat a cinc.

Xipre, el vuitè CDI

La sessió de Consell General també ha servit per ratificar el conveni entre Andorra i Xipre per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal en matèria d'impostos sobre la renda. Amb aquest nou CDI, el Principat ja ha tancat vuit convenis d'aquesta naturalesa amb diversos països, com Espanya i França. Segons ha detallat Cinca, actualment en un termini curt de temps hi haurà la primera ronda de contactes amb Itàlia i Àustria per establir un conveni i es vol mostrar la voluntat de tancar un CDI amb Estònia, Hongria, Finlàndia i Azerbaidjan.