L'economia andorrana ha viscut un 2017 amb una millora del sentiment de confiança de les empreses i amb una evident recuperació. L'evolució dels principals indicadors d'activitat mostren una acceleració del ritme de creixement. El número de turistes, el de vehicles matriculats i la tendència a la baixa en el nombre de demandants al Servei d'Ocupació en són una mostra. L'any passat, en general, també va ser bo per a l'economia mundial. Les perspectives a Andorra per aquest 2018 són positives, amb un nou augment, però moderat. A ningú se li escapa, però, que en un món globalitzat com aquest el país està pendent del que passi i com evolucionen els indicadors d'altres països, especialment de França i Espanya.

El que està clar és que l'economia mundial haurà de demostrar que és capaç de fer equilibris en un fil i sense la xarxa de protecció a sota que són els bancs centrals. La reserva federal dels Estats Units ja ha pujat cinc vegades els tipus d'interès en els darrers dos anys. El Banc Central Europeu (BCE) retallarà la compra d'actius a la meitat i, si no hi canvis de darrera hora, tancarà el programa d'estímuls el mes de setembre.

El consum està augmentant a la Xina i als Estats Units, mentre que a la zona euro el nivell s'acosta al d'abans de la crisi. Això afegit a les inversions corporatives i a la millora del mercat de treball han d'anar portant a l'alça les economies. Com a resultat s'estan veient els primers brots verds a les dades de productivitat. Per la banda empresarial s'esperen fusions i adquisicions animades per la solidesa econòmica.

Creixement del Producte Interior Brut

Als Estats Units no es detecten senyals de recessió i, a curt termini, és possible que hi hagi un creixement del Producte Interior Brut (PIB) superior al 2% durant aquest any. A Andorra, les dades del PIB, gairebé definitives del 2016, amb pràcticament totes les xifres analitzades, revelen que el PIB nominal es va situar en 2.601,1 milions d’euros, amb una variació interanual del 2,6% respecte a l’any 2015, i amb un creixement generalitzat de quasi tots els sectors productius, que va permetre reduir la contribució negativa del sector financer, el qual va passar a tenir una taxa de creixement nominal negativa, del 5,9%, i va caure des dels 508,5 milions d’euros el 2015, a 478,4 l’any 2016.

D’acord amb la població estimada, el PIB nominal per càpita d’Andorra (el valor a preus de mercat de la producció de béns i serveis finals produïts en un país durant un any) se situa en més de 35.580 euros l’any 2016, és a dir, que va créixer un 0,7% més que l’any passat. Per altra banda, la pressió fiscal per a l’any analitzat es va situar en el 25,2%, i va incrementar el seu valor en 1,8 punts respecte a l’any 2015, una dècima per sota de l’estimació avançada que es va publicar el mes de maig passat.

Totes aquestes xifres, però, amaguen una realitat i és que cada cop es fa més gran l'escletxa que separa la classe benestant de la baixa, mentre que la mitjana s'allunya més de la primera per apropar-se a la segona. Perquè segons les dades aportades dijous passat pel departament d'Estadística, la renda per càpita dels ciutadans andorrans durant l’any 2016 va ser de 24.754 euros, un 14,5% menys que fa 10 anys (era de 28.925 euros). Paral·lelament pugen els preus de la llum, els lloguers, el transport públic i l'aigua i els sous no augmenten amb la mateixa consonància que els serveis i alguns productes.

Previsions per al 2018

A Europa, el Deustche Bank ha elevat de l'1,8 al 2% la seva previsió de de creixement per a la zona euro el 2018. Espanya i França, els dos veïns andorrans, també pujaran tot i que, en el primer cas, cal veure quina serà l'evolució de la situació política a Catalunya.

L'únic núvol en aquest panorama és el de la Xina, que ha de resoldre el seu alt endeutament sense generar un trasbals en el sistema financer mundial, al mateix temps que haurà de gestionar el conflicte amb els Estats Units per la supremacia mundial. Aquests són uns indicadors ben visibles, però n'hi ha un que pot arribar a fer la guitza i és la inflació. Un augment dels preus obligaria els bancs centrals a fer més curts els terminis per desballestar el sistema d'estímuls que va permetre al món passar pàgina de la Gran Recessió, el marcat declivi econòmic global que va començar el desembre de 2007 i va donar un gir a la baixa particularment pronunciada el setembre de 2008. La recessió mundial va afectar tota l'economia mundial, amb un major detriment en alguns països que altres.

Tot i això, les previsions apunten que la inflació (l'Índex de Preus al Consum) no passsarà del 2%, la línia vermella que fa saltar les alarmes dels bancs centrals. Aquestes previsions es fonamenten en una combinació de factors demogràfics (una societat envellida prioritza l'estalvi sobre el consum) i als avenços tecnològics, la majoria dels quals són disruptius, és a dir, que generen la desaparició de productes i serveis que fins aleshores eren utilitzats per la societat.

Hi ha les previsions però també el que tothom percep. Com les dificultats per formar govern a Alemanya, o la fòbia de Donald Trump al comerç mundial i el seu pla de retallada fiscal d'1,5 bilions de dòlars en deu anys, que implicarà un gran augment del dèficit. A Andorra, el futur passa per la negociació de l'acord d'associació amb la Unió Europea (UE), del que se'n parlarà ¡ molt durant aquest 2018.