Andorra la Vella.- L'expresident espanyol Mariano Rajoy té en contra cada vegada més proves que l'impliquen en la caiguda de la BPA. L'exlíder del PP hauria autoritzat, entre el 2014 i el 2015, una operació per fer caure el banc i prendre el control de suposats comptes de l'independentisme. En una cadena de correus a la qual ha tingut accés RAC1, s'incrimina Rajoy, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i l'excomissari José Manuel Villarejo, en la trama d'intervenció del banc.
En aquestes missives, Rajoy hauria pactat amb l'aleshores cap de Govern, Toni Martí, la caiguda de la BPA per tal de tenir accés a les dades dels comptes dels seus clients. De fet, RAC1 explica que els informes secrets de Villarejo els haurien fet creure que l'independentisme amagava milers de milions d'euros al Principat per finançar la futura República Catalana i l'operació hauria aconseguit la complicitat dels Estats Units.
Segons relata RAC1, el comissari Villarejo i la policia patriòtica treballaven a Andorra des de finals del 2012 i estiraven tots els fils que podien per descobrir on s'amagaven els diners dels líders catalans, i fins i tot haurien utilitzat l'extorsió. Aquestes maniobres haurien permès aconseguir la famosa captura de pantalla que demostrava que la família Pujol disposava de comptes a Andorra i que, posteriorment, el mateix president Jordi Pujol va confessar.
Poc abans de la intervenció del banc, un dels espies adscrits al departament d'informació del Centre Nacional d'Intel·ligència va enviar un correu electrònic a Villarejo en el qual deixava clar que se seguien ordres del 'PG', les sigles de president del govern en referència a Mariano Rajoy. En un altre fragment del correu, s'indica des de l'emissora catalana, l'agent del CNI detalla com actuaran per desmantellar l'entitat i aconseguir la informació de tots els clients.
En l'operació, per tant, es va buscar la complicitat dels Estats Units. RAC1 assegura que l'operació va consistir en advertir el secretari del tresor nord-americà que BPA es dedicava a blanquejar diners de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d'oligarques russos. L'objectiu era que l'Oficina de Control dels Delictes Financers dels Estats Units, el FinCEN, emetés una alerta en contra del banc. Quan el 10 de març del 2015 el FinCEN va enviar l'avís, els governs espanyol i andorrà van tenir el pretext per intervenir-lo.