Andorra la Vella.- El Govern té la intenció d'aprovar una quota per a treballadors per compte propi de 125 autoritzacions que han de ser les que han de servir per donar resposta a les societats estrangeres que ja estan en tràmits a hores d'ara. De manera paral·lela, s'aprovarà una altra quota, en aquest cas de 200 permisos, per a les noves autoritzacions un cop entri en vigor la llei de creixement sostenible i dret a l'habitatge, la llei òmnibus, que comporta que a partir de llavors les societats estrangeres que s'autoritzin ja no donaran dret automàticament a una residència. De fet, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, considera que la nova llei pugui entrar en vigor en tres setmanes, un cop els coprínceps l'hagin signat. Marsol també ha anunciat que s'aprovarà una quota general de 900 permisos que és el mateix contingent que l'anterior i que estaran regits pels mateixos requisits, "quatre anys de residència o quatre temporades".  

La ministra ha recordat que hi ha una disposició de la llei que recull que les societats que estiguin en tràmit quan lentri en vigor, un fet que es podria produir cap a mitjan abril, tindran "el mateix règim que anteriorment" i, per tant, aquests 125 permisos han de servir per donar cobertura a aquestes peticions. De fet, qüestionada sobre si s'ha donat un efecte crida arran de l'aprovació dels canvis legislatius, ha respost que s'està "dins la normalitat" que suposa el fet que hi ha molta demanda de constitució de societats de manera habitual, especialment d'inversió estrangera, però "no tenim una aglomeració de gent". "La gent penso que ha entès perfectament que estem entrant dintre també d'una normalitat i que les residències es donaran, però més controladament", ha valorat. Quant als canvis que comporta la nova llei, ha recordat que a partir d'ara "primer s'haurà d'anar a immigració, fer com una reserva de la residència si hi ha quota, i aleshores anar a inversió estrangera, fer la inversió estrangera, constituir la societat, anar al notari, i després ja anar a recollir la residència".

Quant a la constitucionalitat de la llei, un aspecte que ha posat en dubte Andorra Endavant, la ministra creu que no plantejarà problemes per als coprínceps. Així, ha explicat que "tot" el que ha "rebut" per part dels caps d'Estat "és que en principi no hi ha d'haver cap problema" i en aquest sentit, ha defensat que "s'han fet els estudis corresponents, es van enviar els informes corresponents, els estudis de constitucionalitat" i que en aspectes com poden ser els dels pisos buits, on hi pot haver "més dubtes", la llei és "molt garantista" i que "les garanties" que el Govern assumirà han de ser un aval. "No ens han fet arribar que hi hagi cap problema" ha reiterat, tot afegint que de totes maneres han fet "dictàmens i els tenim sobre la taula" que avalen aquesta constitucionalitat. Marsol s'ha mostrat convençuda que en unes tres setmanes, que és el temps que els coprínceps solen tardar, aquest text pot estar signada, un termini que es podria veure allargat precisament pel fet que es tracta d'una "llei feixuga, complicada".

Canvis en les lleis laborals

La qüestió de les quotes ha estat anunciada en el marc del consell econòmic i social després del qual la titular de Treball ha mostrat la seva satisfacció per com estan anant les negociacions per modificar la llei d'acció sindical i patronal. En aquest sentit, ha valorat molt positivament el fet que des dels sindicats s'hagi posat en relleu que "en breu estaran en disposició" de fer "una sèrie de propostes per modificar la llei" i que les sotmetran a la patronal per veure si poden arribar a "un acord entre ells". "A veure si podem tenir un acord de mínims", ha celebrat la ministra. De manera paral·lela, des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) tot i defensar que aquests canvis haurien de venir dels sindicats han concretat que ells ja han començat a treballar de manera interna per veure quines modificacions s'han de fer. "Hi treballarem", ha destacat el director de la CEA, Iago Andreu, que ha afegit que les "línies vermelles en aquests canvis són molt clares: Que la representativitat es mantingui i sigui clara" i, d'altra banda, "la total afiliació voluntària" a les patronals i a les sindicals. Al seu torn, el secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha fet una crida perquè hi hagi "una normalització" i que hi pugui haver comitès d'empresa, convenis d'empresa i convenis sectorials. En aquest sentit, ha recordat que hi ha a hores d'ara una llei "de mínims" que és el codi de relacions laborals i que si les condicions es volen millorar s'han d'impulsar convenis col·lectius i sectorials i que això "només ho podrem fer si tenim delegats dels treballadors i comitès d'empresa". Així, Ubach ha apel·lat al fet que tant sindicats com empresaris es posin "les piles" però també els treballadors, ja que cal que siguin conscients que "si volen defensar els seus interessos han d'anar units". Ubach ha concretat que en un parell de setmanes esperen tenir les seves propostes i que també des de la CEA els facin arribar les seves per mirar de "normalitzar una situació totalment anòmala" com és que "a les portes d'un referèndum d'un acord d'associació" Andorra no formi part de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i no hi hagi ni convenis col·lectius, ni convenis d'empresa, ni delegats de personal ni comitès d'empresa.

Vistes les dues posicions, Marsol ha manifestat que si es pot fer la llei "amb acord entre les parts" serà l'ideal i s'ha mostrat confiada que aquest any ja hi pugui haver un text sobre la taula. En aquest sentit, ha defensat que no és un text que divergeixi molt del d'altres països, però el que és diferent és el teixit empresarial i també la tradició sindical. Així ha recordat que només hi ha una desena de convenis col·lectius inscrits al registre de treball. I creu que el paper de les empreses grans serà clau per servir com a exemple a les petites.