Durant aquest passat cap de setmana, l'administració del president Donald Trump va realitzar alguns anuncis importants en matèria aranzelària.

• Trump va anunciar que se suspenen els aranzels del 10 % als productes xinesos de menys de 800 dòlars unitat (la gran majoria), citant problemes logístics. La disposició "de mínims", que eximeix d'aranzels a enviaments menors de $800, continuarà vigent fins que s'implementin sistemes eficients per a la recaptació d'aquests impostos. Aquesta decisió es va prendre per a evitar interrupcions significatives en el processament duaner, donat el volum de paquets diaris que ingressen al país. ft.com (7 febrer)

• Negociacions amb el Japó: En una reunió amb el primer ministre japonès, Shigeru Ishiba, Trump va discutir sobre abordar el dèficit comercial entre tots dos països i va esmentar la possible exempció de la venda de US Steel a una empresa japonesa. També es van abordar les mesures proteccionistes, especialment en relació amb les exempcions aprofitades per empreses xineses com Temu i Shein. (7 febrer)

• Trump va fer un advertiment genèric sobre la imposició d'aranzels recíprocs als països que apliquen gravàmens a productes estatunidencs per a equilibrar les relacions comercials. “si un país imposa aranzels a productes estatunidencs, els Estats Units aplicarà aranzels equivalents als productes d'aquest país. S'espera que aquests aranzels recíprocs s'anunciïn en els pròxims dies”. profarmer.com; reuters.com (8 febrer)

• Acer i Alumini: Donald Trump va anunciar la imposició d'aranzels del 25 % sobre totes les importacions d'acer i alumini, incloent-hi les provinents del Canadà i Mèxic. Aquests aranzels entraran en vigor el dilluns 10 de febrer de 2025. reuters.com (9 febrer)

Una reflexió personal arribats a aquest punt del cicle polític global:

L'estratègia aranzelària de l'administració Trump s'ha caracteritzat per una retòrica agressiva i una sèrie d'anuncis impactants cap a països com Mèxic, el Canadà i la Xina. No obstant això, en la pràctica, la majoria d'aquests aranzels han estat posats en estand-by, o postergats, ja sigui per negociacions diplomàtiques, compromisos bilaterals o la necessitat d'evitar tensions majors en un entorn global ja inestable.

Des del punt de vista econòmic, la mera possibilitat que s'implementin gravàmens elevats, si bé encara no ha provocat una alteració generalitzada de les cadenes de subministrament (i per tant encara no estaria tenint una gran influència sobre la inflació), sí que està obligant les empreses a re-avaluar les seves estratègies de producció. Moltes companyies, particularment aquelles amb forts vincles comercials transfronterers, estan considerant (algunes fins i tot ja han iniciat) processos de relocalització per a evitar l'impacte dels possibles aranzels. Això sí que estaria incrementant ja els costos operatius i, per aquest canal, estaria començant a influenciar sobre les futures lectures d'inflació. Pel costat del creixement, no tinc dubte que aquests moviments estan alentint inversions previstes en uns certs sectors. D'aquí ve que sigui molt possible que els ritmes d'activitat puguin mostrar una certa contenció en les pròximes lectures.

En l'àmbit polític, és innegable que l'enfocament de l'administració Trump ha funcionat més com una eina de negociació que com una política aranzelària d'execució massiva. D'aquí ve que sigui més rellevant avui enfocar-se en el que Trump no fa més que en el que anuncia. L'amenaça constant d'imposar aranzels es va utilitzar per a pressionar als socis comercials a cedir en temes estratègics, com el control de la immigració il·legal i altres preocupacions de seguretat. No obstant això, el fet que molts d'aquests aranzels hagin quedat en estand-by reflecteix, en part, la complexitat d'implementar mesures d'aquest tipus sense perjudicar de manera irreversible les relacions comercials. Tractaria l'administració Trump evitar una deterioració irreversible? Interessant qüestió.

En resum, encara que l'administració Trump va realitzar nombrosos anuncis enèrgics sobre la imposició d'aranzels, l'aplicació efectiva d'aquestes mesures ha estat, en la pràctica, limitada avui dia. No obstant això, és indubtable que s'ha generat un ambient d'incertesa que creiem que es veurà reflectit en un ritme menor d'expansió econòmica (perquè moltes inversions també estan quedant en estand-by), i també ha generat la seva contrapartida natural en forma de volatilitat en el preu dels actius. Per a tornar a la tranquil·litat en els mercats és necessari que l'administració Trump senyalitzi el que sembla una obvietat: l'ús dels aranzels com un mitjà i una eina de negociació més que com una finalitat en si mateix o un instrument de protecció econòmica unilateral.