Andorra la Vella.- Un 18,6% de la població es troba en situació de risc d'exclusió social o de pobresa segons l'indicador AROPE, que mesura el benestar en funció de la privació material severa, la baixa intensitat laboral i la privació material. És a dir, que un 18,6% de la població pateix alguna d'aquestes situacions i un 0,3%, de fet, les pateix totes. Així es desprèn de l'estudi del cost de la vida a Andorra que inclou dades dels anys 2021, 2022 i 2023 i que ha estat presentat per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol al davant de la comissió legislativa aquest divendres. L'estudi també conclou que en els darrers tres anys els ingressos de la població que ingressa menys han augmentat un 25% és a dir que "la població ingressa molt més ara que el 2021" i que si es té en compte que aquests anys l'IPC ha augmentat un 10,4% tenim que s'ha incrementat el poder adquisitiu de les persones, segons ha volgut subratllar Marsol. "La conclusió és positiva en aquest sentit," ha valorat en declaracions posteriors als mitjans de comunicació la ministra que com a punts negatius ha indicat que "hi ha massa llars que viuen encara de lloguer" la qual cosa "demostra que hem de fer polítiques d'incentivar l'adquisició del primer habitatge", una mesura, ha recordat, que ja es vol impulsar de cara al 2025. A més a més, cal destacar que de l'estudi es desprèn que la desigualtat entre els rics i els pobres s'ha incrementat. En aquest sentit, Marsol ha valorat que "han arribat persones de molt nivell al país" que tenen "molta més capacitat" i això fa incrementar la diferència, però també ha reivindicat que el fet d'anar incrementat el salari mínim "fa que tothom incrementi" i ha conclòs que "el dur i difícil seria que els que cobren més pugessin molt i els que cobren menys, perdessin, però per sort tothom ingressa més".

Entrant al detall de les dades fetes públiques aquest divendres tant per Marsol com pel secretari d'Estat d'Empresa, Diversificació Econòmica i Innovació Marc Saura, i Ernest Benedito, del departament d'Estadística, tenim que la taxa de privació material severa s’ha situat en el 7,3%, quan el 2018 era del 3,5% i el 2021 del 7,2%. Cal destacar que per mesurar aquesta dada es té en compte que la persona no pugui fer front a quatre dels vuit paràmetres següents: no poder fer vacances una setmana a l'any; no poder menjar carn, pollastre o peix dues vegades per setmana; no poder tenir una temperatura adequada a la llar els mesos més freds; tenir un retard en els pagaments relatius a l'habitatge en els darrers dotze mesos; no poder tenir un automòbil, o un ordinador; no poder reemplaçar els mobles o no poder fer front a una depesa de 1.201 euros. També cal tenir en compte que la taxa de pobresa s’enfila el 13,6% quan el 2021 era del 14,7%.

Una altra dada que sobresurt de l'estudi és que a Andorra, el llindar de la pobresa es troba en 16.102 euros, uns 4.000 més que fa cinc anys.

En aquest estudi del cost de la vida a Andorra inclou per primera vegada l'anàlisi de l'habitatge i en aquest sentit, tenim com a primera dada rellevant que el 63,5% de les persones viuen en un habitatge de lloguer. S'ha avaluat també la sobrecàrrega dels costos de l'habitatge de lloguer, un indicador que es dona quan la persona ha de destinar més del 40% dels ingressos a despeses de l'habitatge i en aquest sentit, el 2023 un 13,8% de la població estava en situació de sobrecàrrega, una xifra lleugerament inferior a la que es donava el 2021, que era del 17,8%. També s'ha subratllat que en aquest cas s'està per sota dels països veïns, ja que a Espanya és del 24,2% i a França del 17,5%. En aquest sentit, i a preguntes posteriors dels consellers generals, Marsol ha manifestat que la millora del poder adquisitiu i la congelació dels lloguers fins al 2027 poden estar darrere d'aquest descens.

Polítiques arran de l'estudi

Un cop amb l'estudi a la mà, una de les mesures que la ministra d'Habitatge ja ha posat sobre la taula és la de les ajudes destinades a la compra del primer habitatge. En aquest sentit, ha recordat que ja el pressupost del 2025 inclou una partida i ha recordat, en les declaracions posteriors als mitjans de comunicació, que ja han començat les converses amb els bancs perquè ha posat en relleu que "si ajuden" per exemple "amb els interessos" l'executiu també pot impulsar una ajuda que permeti a les persones accedir a l'habitatge de compra i ha avançat que la seva voluntat és que "part dels ingressos de la inversió estrangera immobiliària, que ha estat més important del que s'havia previst" vagi destinada a "incentivar i subvencionar" aquesta compra. També ha apuntat que una de les mesures podria ser impulsar un parc públic de venda. La titular d'Habitatge ha emfasitzat, però, que aquesta mesura aniria acompanyada de l'impuls a les ajudes que s'estan fent per al lloguer.

Marsol també ha subratllat com una altra de les eines per millorar el poder adquisitiu la mesura ja anunciada de l'increment del salari mínim per sobre de l'IPC, de fet, dues vegades l'IPC. En aquest sentit, ha reivindicat que la intenció és "intentar que la majoria de la població tingui uns salaris importants o correctes" i ha remarcat que en els darrers cinc anys el salari mínim s'ha apujat un 27%. "És una manera de fer una política en benefici de les persones que viuen al país", ha exposat, al mateix temps que ha assenyalat el transport públic gratuït com altra eina per ajudar les famílies. I també que les ajudes continuïn arribant a aquelles persones que més ho necessiten. "Continuarem treballant i estudiant possibilitats i analitzant a veure què més podem fer perquè això millori" ha conclòs.