Andorra la Vella.- Al país només hi ha signats onze convenis col·lectius, una xifra baixa i que està costant molt d'impulsar arran de la manca de representació dels treballadors, segons s'ha posat en relleu en diferents ocasions. De fet, fins i tot s'ha posat sobre la taula la possible modificació legislativa perquè sigui més factible aquesta representació i els convenis rebin un impuls. Quin hauria de ser el paper de l’executiu en aquest impuls? El professor de dret del treball de la Universitat de Barcelona, José Luis Salido, destaca que fora de la regulació que el Govern pot fer per fixar el salari mínim o per exemple un nombre d'hores a l'any de treball "no hi hauria d'haver cap intervenció de l'Estat" és a dir, que la resta de condicions laborals les haurien de negociar les empreses amb els representants dels treballadors. "En el moment que es posa el Govern a impulsar res ja no és una negociació col·lectiva, ja és una altra història", destaca l'expert que defensa que a qui "ha d'interessar" realment que hi hagi els convenis col·lectius és als treballadors i als patrons.

En aquest sentit, l'expert advoca per una intervenció mínima de l'Estat en aquest aspecte i manifesta que ha de deixar "els negociadors que negociïn el que volen tenir, que facin les seves relacions laborals" i que l'executiu únicament doni "un marc perquè la gent no es perdi". I defensa que precisament a qui ha d'interessar tenir un representant en el si de l'empresa que negociï les condicions laborals ha de ser als treballadors i que "si els mateixos treballadors no volen ser delegats de personal, no volen tenir representació de comitè (...) doncs no volen".

Salido destaca que tenint en compte la idiosincràsia d'Andorra ell veu més factible una negociació col·lectiva en l'àmbit de l'empresa que no pas una de sectorial, ja que els sindicats tenen poquíssima gent afiliada i, per tant, "com pots posar a negociar un sindicat si no té gent afiliada?", es demana, i afegeix que, en conseqüència, és "més lògic" que "un representant dels treballadors negociï amb la direcció de l'empresa".

Abastir el mercat de mà d’obra

Qüestionat sobre com Andorra pot abastir-se de la mà d'obra necessària per garantir les diferents necessitats del mercat laboral i com es pot assegurar, alhora, que aquestes persones puguin tenir accés a unes condicions de vida dignes, l'expert recomana "fer primer una bona anàlisi de les necessitats que tenim, no només en un moment determinat sinó en una previsió de futur". En aquest sentit, defensa que els mercats "tenen la seva temporalitat" i el que caldria és preveure no només aquest aspecte, és a dir, en quines èpoques de l'any es precisa més personal sinó també quines "especialitats" es necessiten, per afinar molt més que qui vingui s'adeqüi a aquest perfil. Tot això, manifesta, "es pot preveu amb força eficàcia" però defensa que el que és necessari és "un sistema bo d'informació que ha de provenir normalment dels empresaris que són els que utilitzen aquesta mà d'obra". D'aquesta manera, argumenta que "les associacions empresarials poden jugar un paper important si la tasca de recaptar aquesta informació és bona" i en aquest sentit, alerta que les dades han de ser molt acurades, ja que "com que és una feina molt feixuga tothom toca d'oïda" i si ho fas "normalment t'equivoques". Per tant, argumenta que aquesta feina de les associacions empresarials és "bàsica".