Andorra la Vella.- La campanya de declaració voluntària de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) es va tancar aquest dilluns amb una recaptació que es troba per sobre del que es preveia inicialment, ja que se situa en els 25,9 milions quan les previsions inicials eren de 22 milions. En total, la recaptació de l'IRPF del 2023 ha ascendit a prop de 60 milions, segons ha avançat aquest dimarts el ministre de Finances, Ramon Lladós, que ha recordat que aquesta xifra és superior als 53,1 milions del 2022. "Això reflecteix l'increment dels impostos directes, que alhora és un reflex del creixement de l'economia andorrana. Si l'economia creix, doncs es recapten més impostos directes", ha valorat Lladós que també ha volgut subratllar la "normalitat del procés", ja que "tots a poc a poc anem interioritzant en el nostre calendari anyal que, just a finals de setembre" s'ha hagut de fer la declaració de l'IRPF.

D'aquesta manera, Lladós ha detallat que dels 60 milions de recaptació de l'IRPF corresponent al 2023, 26 corresponen a la campanya de declaració voluntària i els altres són retencions que s'han fet al llarg de l'any. I ha valorat que aquest increment "ve determinat per dues coses", d'una banda, la massa salarial, ja que tant els salaris com els assalariats van augmentant, segons les xifres de la CASS i d'Estadística. I el segon factor és el rendiment del capital mobiliari, "és a dir, els estalvis", tenint en compte el fet que els tipus d'interès estan alts i fa que s'estiguin obtenint més interessos i dividends.

El fet que els salaris vagin creixent s'hauria de veure reflectit, ha explicat el titular de Finances, en una major recaptació de l'IRPF. I qüestionat sobre el fet que els salaris han augmentat, però no tant el poder adquisitiu, Lladós ha reconegut que si bé "el poder adquisitiu ha crescut", no ho ha fet "tant com ens agradaria a tots" però ha recordat que el salari mitjà ha augmentant una mica més que la inflació. I ha recordat que pràcticament la meitat dels assalariats no tenen l'obligació de fer la renda, la qual cosa té "una part positiva i una de negativa". D'una banda, és positiu perquè les rendes més modestes no han de fer aquesta declaració, però de l'altre costat de la moneda Lladós ha defensat que cal anar incrementant els salaris i ha recordat la política de l'executiu en aquest sentit. I també ha apuntat que si s'augmenta el salari mínim hi ha un efecte "arrossegament" que fa incrementar tots els sous i, per tant, els més elevats, que són els que sí tributen, tenen un impacte en la recaptació final de l'Estat.

Precisament qüestionat sobre el fet de si en un futur caldrà pensar a modificar llindars, ha recordat que a Andorra no hi ha "tants trams" com en altres països i a més, ha fet notar que "no hi ha cap país on hi hagi un tipus zero", amb la qual cosa, ha reconegut que "en algun moment potser s'haurà de tornar la reflexió" sobre canvis. Això, ha valorat,seria positiu perquè voldria dir "que els salaris hauran pujat molt".

I si bé s'ha mostrat satisfet perquè la gent ja tingui integrat que ha de fer la declaració "després de tornar de vacances" també ha fet notar que són molts encara els que s'esperen a darrera hora. De fet, la darrera setmana s'han presentat 10.000 declaracions. I, de fet, el mes de setembre es presenten "pràcticament" la meitat de les declaracions previstes en el marc de la campanya. Aquest volum es gestiona bé, ja que malgrat petites incidències, el sistema "està dimensionat per absorbir aquestes puntes". De fet, el 85% de les declaracions ja es fan telemàticament. Així, en la campanya de l'IRPF, a la fi del període voluntari, s'han presentat 24.279 declaracions, 20.516 s'han presentat de forma telemàtica i 3.763 de forma presencial. Al voltant de la meitat d'aquestes declaracions, en concret, 13.404, el contribuent ha hagut de fer un ingrés (28.854.657 euros), 5.067 han obtingut un saldo positiu (s'han retornat un total de 2.946.298 euros), mentre que 5.808 declaracions han tingut resultat zero, és a dir, que el contribuent no ha hagut d'abonar cap quantitat, ni tampoc l'administració li ha hagut de retornar un import.

Del total de recaptació corresponent al 2023, el ministre de Finances ha detallat que 18 milions d'euros corresponen a les retencions practicades a les rendes del treball; 7 milions són de retencions a les rendes del capital mobiliari; 9 milions del pagament fraccionat d'activitats econòmiques i 26 milions al resultat de les quotes diferencials.

Pressupost del 2025

El ministre de Finances ha respost a preguntes dels mitjans de comunicació que el pressupost del 2025 serà "continuista amb totes les accions que el Govern considera com prioritats", com ara "l'habitatge, infraestructures, ajudes socials i conservar el poder adquisitiu de la gent, transport públic". Això en l'apartat de les despeses i inversions i pel que fa als ingressos "reflectirà l'increment progressiu dels impostos directes". I quant als terminis, ha apuntat que la presentació serà més aviat cap a la segona quinzena d'aquest mes que no pas cap a la primera. I ha recordat que posteriorment, si s'allarga en el tràmit parlamentari i, per tant, no es pot aprovar abans de finals d'any, ja és una qüestió que no depèn de l'executiu.

Regla d'or

Pel que fa als canvis en la regla d'or, s'ha començat un treball intern a l'executiu i "properament" hi ha previstes reunions amb la comissió de Finances del Consell General, ja que hi ha "el compromís polític de treballar entre tots els grups polítics". I ha recordat que hi ha dos "principis rectors" dels canvis que es volen fer. D'una banda, "seguir amb el rigor de les finances públiques, és a dir, no hem d'endeutar-nos més del que puguem, ni hem de gastar més del que tenim perquè el dèficit que fas avui són impostos del futur". I, de l'altra, que es reflecteixi l'economia andorrana, ja que "és diferent de la de fa deu anys", perquè és "més dependent dels impostos directes" i menys dels indirectes, perquè "les fonts de generació de riquesa són diferents". Per tant, ha defensat que cal adaptar la regla d'or "al rigor" però que reflecteixi "la realitat de l'economia andorrana".