Adjunto una breu anàlisi sobre les recents dades de productivitat a l'Eurozona, que evidencien una preocupant divergència enfront dels Estats Units i les serioses implicacions que això podria tenir si la tendència no es reverteix.

Anàlisi de la tendència persistent de la productivitat en l'Eurozona: implicacions i desafiaments a llarg termini

En aquests últims dies, i abans d'iniciar les meves vacances, he reflexionat profundament sobre les recents dades de productivitat de l'Eurozona, les quals revelen una preocupant disminució del 0,4% interanual en la productivitat laboral per càpita durant el segon trimestre de l'any. Aquesta dada no és un fet aïllat, ja que segueix a una caiguda del 0,5% interanual en el primer trimestre. Encara que aquest retrocés podria passar desapercebut per a molts, resulta alarmant quan es contrasta amb la tendència dels Estats Units, on la productivitat ha mostrat un creixement robust del 2,28% interanual en el segon trimestre de 2024, acumulant set trimestres consecutius d'acceleració (veure gràfic 1).

Implicacions a curt termini

Les implicacions immediates d'aquesta feble evolució de la productivitat a l'Eurozona van més enllà del fet evident. Un impacte significatiu radica en la capacitat del Banc Central Europeu (BCE) per a relaxar la seva política monetària. El mateix BCE ha expressat la seva preocupació, assenyalant que "considerem que la contínua feblesa de la productivitat pot desafiar les perspectives de política monetària". Aquesta preocupació adquireix major rellevància en considerar les projeccions optimistes del BCE, que anticipaven un creixement de la productivitat de l'1% per al període 2025-2026. No obstant això, l'evolució negativa durant el primer semestre de 2024 presenta un desafiament considerable a aquestes expectatives.

Implicacions a mitjà i llarg termini

La literatura econòmica proporciona un marc sòlid per a comprendre les possibles conseqüències d'una pèrdua sostinguda de competitivitat relativa. Obres com Geography and Trade de Paul Krugman, The Holy Grail of Macroeconomics de Richard C. Koo, i Economic Growth de Robert J. Fang ofereixen una base teòrica i empírica inavaluable per a analitzar aquests efectes en diferents contextos històrics i econòmics.

Per què és crucial abordar aquest tema en aquest moment? La recent dada de productivitat de l'Eurozona reforça una tendència que s'ha vingut consolidant durant les últimes tres dècades, com s'observa en els gràfics pertinents. Aquesta evidència subratlla la necessitat d'examinar els efectes inevitables d'una pèrdua persistent de competitivitat relativa, que l'Eurozona podria experimentar si no aconsegueix revertir l'actual tendència.

1. Desindustrialització: La participació de la indústria en el PIB de la UE ha passat del 19.5% en 2010 al 16.3% en 2020, sent França i Espanya els que han vist un retrocés més pronunciat, amb una participació de la indústria per sota del 14% (segons l'Observatori de Complexitat Econòmica (OEC). La contínua caiguda en la productivitat porta a la disminució o desaparició de sectors manufacturers i altres sectors productius, afavorint una transició cap a una economia terciària amb major èmfasi en els serveis.
   
2. Desocupació estructural: La pèrdua de competitivitat en sectors productius clau resulta en una inevitable disminució de l'ocupació en aquests sectors, generant un augment en la desocupació estructural a llarg termini.
   
3. Deterioració de la balança de pagaments: La incapacitat per a competir eficaçment en els mercats internacionals tendeix a portar a una reducció en les exportacions i a una major dependència de les importacions, la qual cosa generarà dèficits crònics en la balança comercial i una necessitat creixent de finançament extern.
   
4. Augment del deute extern: Per a compensar la falta d'ingressos provinents de les exportacions, els països de l'Eurozona podrien veure's obligats a endeutar-se més amb l'exterior per a mantenir el nivell de despesa estructural, incrementant el risc d'una crisi de deute.
   
5. Fuga de cervells: La pèrdua de productivitat i competitivitat tendeix a impulsar als treballadors altament qualificats a emigrar cap a països que ofereixen millors oportunitats en sectors productius, exacerbant encara més la feblesa productiva local.
   
6. Desigualtat econòmica: La persistent desaparició del teixit industrial tendeix a agreujar la desigualtat econòmica, ja que la riquesa tendeix a concentrar-se en sectors no productius, deixant a la majoria de la població amb menys oportunitats econòmiques.

Aquests desafiaments ressalten la urgència de revertir la tendència actual de l'Eurozona per a evitar les greus conseqüències econòmiques que es deriven d'una pèrdua contínua de productivitat.