Andorra la Vella.- El coordinador del grup d'anàlisi política d'AR+I, Yvan Lara, ha destacat que l'anàlisi de l'estudi d'impacte de l'acord d'associació permet concloure que es pot créixer de manera sostinguda i sempre per sobre de la situació de statu quo; que l'acord permet diversificar l'economia però de forma moderada i que permet mantenir el model actual. D'aquesta manera es respon a les preguntes que segons l'expert s'han fet històricament sempre que s'ha abordat la qüestió de l'encaix a Europa. Una altra conclusió important és que el cost de la implantació de l'acord serà de tres milions d'euros anuals, però que no tindrà impacte en la balança fiscal.

Lara ha manifestat que s'han tingut en compte 28 variables i entrant al detall de dos àmbits temàtics en concret, el creixement demogràfic i la seguretat, ha manifestat, pel que fa al primer, que amb l'acord d'associació la població podria arribar a augmentar entre 75 i 230 persones a l'any. De fet, s'ha calculat que el 2050 amb l'statu quo la població podria estar en els 98.500 habitants i que amb l'acord, i en un escenari sense limitacions, aquesta xifra s'elevaria a les 100.310, és a dir, que hi hauria una diferència de 1.810 persones.

Quant a la seguretat, es determina que l'acord no tindrà "cap impacte" sobre aquest actiu del país. D'aquesta manera, Lara ha destacat que per a la determinació del grau de seguretat cal tenir en compte cinc paràmetres com són l'atur, la desigualtat d'ingressos, el nivell educatiu, la degradació urbana i la capacitat dissuasiva. L'expert ha posat en relleu que pel que fa al primer element, la taxa d'atur d'Andorra és la més baixa de la UE i que pel que fa als salaris, hi ha molt poca desigualtat. A més, no hi ha cap punt del país en què es pugui considera que hi ha degradació urbana. Aquests punts situarien Andorra com a "líders mundials" i no és previst que hi hagi canvis amb un acord d'associació i quant als altres dos elements, pel que fa a l'educació se situa més o menys en els estàndards europeus com també la capacitat dissuasiva, és a dir, els efectius per a l'ordre públic.

De fet, Lara ha volgut incidir que un acord d'associació no tindria impacte en aquests cinc elements. I s'ha volgut incloure en aquest anàlisi un altre element, el fet que es deixi de demanar de manera sistemàtica antecedents penals. En aquest sentit, l'estudi fa un càlcul que determina que es podrien arribar a donar 466 permisos de residència i treball a l'any. En un 13% dels casos caldria un control dels antecedents perquè seran treballadors dels àmbits considerats sensibles. Es calcula, sobre aquesta base que, com a màxim, un 20% haurien comès algun delicte prèviament la qual cosa fa 81 persones. També es té en compte que el 80% dels condemnats no reincideix. El resultat final és que només "una o dues persones" podrien reincidir i suposar, per tant, un risc, una xifra insignificant si es compara, per exemple, amb la quantitat de visitants que rep el país cada any i de les quals no se sap si tenen antecedents, tal com ha exemplificat Lara, que també ha recordat que els estudis que s'han fet tampoc troben cap vincle entre immigració i delinqüència, com alguns discursos volen fer creure.