Andorra la Vella.- Fer-ho tot i no fer res, fer res i fer-ho tot. Aquestes expressions poden semblar paradoxals, però només reflecteixen la realitat actual marcada per l'ànsia de fer-ho tot en poc temps. Des de sempre el temps ha estat or i fer més d'una cosa alhora ha estat recurrent, però, amb les noves tecnologies, aquesta tendència s'ha accentuat.

La psicòloga Sheila Arias posa un exemple molt clar per entendre que és el 'multitasking'. "Imagineu que esteu intentant cuinar el dinar mentre parleu per telèfon amb la vostra parella i alhora reviseu els correus electrònics relacionats amb la feina mentre esteu esperant que acabi la rentadora". Precisament, això és el multitasking; la capacitat d'una persona d'acomplir diferents tasques alhora o alternant ràpidament entre aquestes. Però, quin és l'impacte real d'aquesta pràctica en la productivitat d'una persona, es pot arribar a fer tot?

Tot i que sense dubte ser multitasca s'ha accentuat amb les noves tecnologies i la immediatesa que predomina actualment, es tracta d'un concepte que ja existeix des de temps remots. Les preses i el bullici són una forma de vida habitual per a moltes persones i l'únic que ha canviat és que "hem decidit adoptar una paraula per descriure aquesta acció". Un adjectiu que respon a com invertim molts esforços per respondre a les moltes demandes que hem de fer alhora.

Dins dels efectes del 'multitasking', Arias ho defineix en l'àmbit cognitiu com la implicació d'una persona en dividir la seva atenció entre múltiples tasques, tractant de processar informació i respondre a diverses demandes simultàniament. De la mateixa manera, descriu la nostra societat com a accelerada i connectada, on les demandes laborals i personals poden ser molt exigents. La tecnologia, missatges constants, correus electrònics i notificacions, "ens fa sentir que hem d'estar disponibles i actius en tot moment".

El mateix passa en els entorns laborals, on es valora molt la capacitat de gestionar diversos projectes al mateix temps. "Es percep que aquells que poden fer 'multitasking' són més bons professionals, adaptant-se a una cultura que premia la velocitat i l'aparent ocupació constant com a signes de competència i capacitat de gestió de responsabilitats", manifesta. En aquest sentit, destaca la falsa creença que "si no ets capaç de tot això, no ets vàlid o suficient".

El 'multitasking', per tant, "pot incrementar l'autoestima perquè la persona sent que compleix amb les expectatives socials i laborals i això fa que es reforci aquesta conducta". Tanmateix, quan algú no pot mantenir aquest ritme, l'especialista afirma que pot sentir-se superat i preocupat, afectant negativament a la seva autoestima i, conseqüentment, a l'estat d'ànim.

Ara bé, una de les grans problemàtiques que planteja Arias és com el fet de dur a terme múltiples tasques alhora incrementa l'estrès i la càrrega cognitiva, augmentant l'ansietat. Aquesta sobrecàrrega, afirma, pot portar a la procrastinació i a la disminució de la satisfacció personal, afectant l'autoestima i contribuint a la depressió. A la vegada, el canvi constant d'atenció i la necessitat de processar diverses informacions pot conduir a una fatiga mental severa, ja que el cervell està constantment canviant d'una cosa a una altra, tractant de mantenir l'equilibri.

Aquest procés, destaca la psicòloga, que encara a moltes persones els sembli eficient, "pot acabar sent força esgotador i poc productiu". El motiu és que el cervell humà està dissenyat per enfocar-se en una cosa a la vegada. Per això, "quan intentem fer més del que podem gestionar, la nostra atenció es dispersa i la qualitat del que fem pot disminuir".

La psicoterapeuta, però, alerta que no existeixen persones amb el do de ser multitasca tenint en compte que "les limitacions cognitives del cervell fan que estigui dissenyat per processar la informació d'una manera serial, no simultània". Això significa que, quan fem 'multitasking', "dividim la nostra atenció i necessitem reajustar contínuament els recursos cognitius entre les tasques". Aquest canvi constant pot reduir l'eficiència i augmentar els errors, "afectant la nostra capacitat de gestionar diverses tasques simultàniament de manera efectiva".

Mètodes per gestionar millor el temps

Així doncs, Arias recomana algunes estratègies generals per a una millor gestió del temps, que consisteixen principalment a definir tasques prioritàries i assignar temps específic per a cadascuna, reduir distraccions i delegar tasques menors. Una eina que també considera efectiva és la 'Tècnica Pomodoro', que radica en treballar a una sola cosa en intervals de 25 minuts seguits de pauses curtes d'uns cinc minuts. Una vegada fets quatre intervals, s'aconsella fer una pausa més llarga d'entre quinze o 30 minuts. Una altra tècnica que recomana és la 'Matriu d'Eisenhower', que classifica les tasques segons la seva urgència i importància en una matriu de quadrants.

Un altre dels mètodes que recomana és la tècnica dels blocs en temps, que consisteix en assignar blocs específics del dia per a diferents tipus de tasques. Les persones acaben fent les coses amb les engrunes que poden recollir de l'atenció repartida entre diverses competències, i per això és important ser coneixedors de cada una d'aquestes tècniques que ofereixen una estratègia diferent per a la gestió del temps.

La millor manera de decidir quina tècnica és més adequada per a cadascú, explica, "és provar-ne diverses i adaptar-les a l'estil de treball i preferències personals". Aquestes i moltes altres metodologies ajuden a poder fer moltes coses durant el dia, però cap alhora, de manera que la capacitat de concentrar-se del cervell serà molt més significativa. Finalment, parla de la tècnica 'Eat the frog', que es basa en la idea de prioritzar les tasques més rellevants al principi del dia.

El mite del 'multitasking'

Una de les psiquiatres més reconegudes d'Espanya, qui aquest any va visitar el país per fer una conferència, Marian Rojas Estapé, desmenteix que existeixi gent amb aquesta capacitat multitasca. De fet, utilitza el concepte d'alternança continuada de l'atenció per explicar que el que realment succeeix és que es genera una atenció completament distorsionada. De fet, en diverses entrevistes explica que simplement es va canviant el focus d'atenció de manera molt ràpida entre una cosa i l'altra, però això no vol dir fer-ho tot alhora, senzillament anar alternant el que fem.

Així doncs, l'especialista destaca en una presentació de l'entitat 'Mentes expertas' que fer moltes coses a la vegada disminueix l'eficiència en un 40%, tot i que ens faci la sensació que és al contrari. Tot i que, el més positiu de tot, és que es produeix una sensació de satisfacció i sentiment de productivitat que ens fa estar bé.