Andorra la Vella.- L'augment dels costos s'ha convertit en la màxima preocupació de les empreses andorranes, seguida de l'impacte de la inflació. Així ho reflecteix l'enquesta monogràfica que ha fet la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i que evidencia, també, "una inquietud elevada per l'evolució de les vendes i per les dificultats per contractar treballadors". Precisament sobre aquesta manca de mà d'obra el president de la Cambra, Josep Maria Mas, ha destacat que "està sent un dels obstacles crítics per a les empreses i, per tant, és un dels desafiaments principals que cal abordar". En aquest sentit, ha reivindicat "mesures urgents que combinin polítiques educatives, laborals i d'immigració".
Mas ha fet especial incidència en la necessitat de potenciar la formació dels treballadors i ha reivindicat que això ha d'anar acompanyat de "millores en la política d'immigració perquè permeti donar resposta de manera efectiva i adequada al dèficit de mà d'obra en sectors específics". En aquest sentit, ha recordat que l'any passat es va tancar amb una mitjana de 2.140 llocs de treball oferts al Servei d'Ocupació, "un màxim històric" que evidencia la necessitat que a banda de capacitar el personal que ja es troba al país, les quotes permetin nodrir les empreses amb aquest personal que els manca. De fet, Mas ha defensat que el dèficit de treballadors s'arrossega des de la pandèmia i que cal donar-hi resposta.
El president de la Cambra ha defensat que "la diversificació econòmica és necessària per al creixement sostenible de l'economia, ja que estimula la innovació, promou la competitivitat i afavoreix un entorn empresarial més robust i dinàmic. No obstant això, és igualment important preservar i potenciar els sectors tradicionals, com ara el comerç i el turisme, que són la base de la creació de riquesa i motors essencials de la prosperitat econòmica del nostre país". Per això ha reivindicat que és necessari "reorientar i reforçar aquests sectors clau, i això significa adoptar un enfocament proactiu per adaptar-se a les demandes canviants del mercat i les tendències emergents, impulsar la innovació i la modernització en aquests sectors, millorar la qualitat dels productes i serveis oferts, i explorar noves oportunitats de creixement per garantir la continuïtat del seu paper vital en el desenvolupament econòmic".
Més detalls de l'enquesta
A banda d'evidenciar la preocupació sobre la situació del negoci, l'enquesta monogràfica també posa en relleu que "en termes globals, el 17% de les empreses afirmen que l'increment dels costos d'explotació no li està condicionant en absolut la seva viabilitat. En canvi, vuit de cada deu empreses manifesten que aquest fet sí que perjudica la marxa dels seus negocis i el seu futur", tal com ha indicat la directora de la Cambra, Sol Rossell. També ha incidit en el fet que el 45,8% de les empreses enquestades asseguren que malgrat que es veuen afectades per aquestes tensions inflacionistes no temen per la supervivència i la continuïtat del negoci. El que s'evidencia, però, és que hi ha una preocupació creixent dels empresaris pel manteniment de la seva rendibilitat econòmica: més de la meitat de les empreses, el 52% del total, ha patit una reducció dels seus marges a causa de l'augment dels costos; i cal assenyalar que un 8% de les empreses afirmen que tenen serioses dificultats per fer front a aquesta situació i que la supervivència del seu negoci està en risc. I són les microempreses les que presenten més dificultats, segons ha assenyalat Rossell, que ha fet notar també que comerç detallista és el sector que ha patit una disminució més acusada dels marges empresarials (el 54% del total). A més, és el que presenta més problemes de liquiditat i el que concentra la proporció més elevada d'empreses que temen per la seva viabilitat (una de cada deu empreses).
També es posa en relleu que una de cada quatre empreses indiquen que han traslladat íntegrament l'alça dels costos operatius als clients, davant del 43,4% que ho han pogut fer només de forma parcial. Per contra, el 20,5% veuen com els costos es disparen i, en canvi, no han pogut repercutir-los en el preu final, perquè argumenten que no serien competitives. El comerç al detall, amb una competència més elevada i una evolució de les vendes menys dinàmica que altres sectors, és el que mostra més dificultats per repercutir l'increment de costos en els preus finals.
A més, segons sis de cada deu empreses, l'alta inflació i l'increment acumulat dels costos durant els darrers anys suposen una pèrdua de competitivitat respecte a altres països.
Pel que fa als tipus de costos, l'encariment dels subministraments i productes se situa al capdavant de les preocupacions dels empresaris, amb el 62,9% dels enquestats que l'han esmentat. En segon lloc, sobresurt l'augment dels costos laborals, que preocupa gairebé sis de cada deu empreses i, en tercer lloc, s'assenyala la despesa associada al lloguer del local. Per sectors d'activitat, en la construcció i en l'hoteleria preocupa de manera especial l'augment dels costos laborals, motivat en gran part per la manca de personal qualificat i el fort desajustament entre l'oferta i la demanda laboral que es dona en aquests àmbits, segons la Cambra. En concret, set de cada deu empreses d'aquests sectors consideren que les despeses dels empleats són un dels principals desafiaments que tenen en l'actualitat.
Quant al preu del lloguer del local, la inquietud més elevada s'observa en el comerç minorista, en què cinc de cada deu empreses consideren aquesta despesa fixa com un problema important que condiciona la marxa del seu negoci. Aquest percentatge se situa prop del 40% en el cas de la indústria i la construcció, i baixa fins al 23% en el cas del sector hoteler. Durant l'any 2023, en la majoria d'empreses el preu del lloguer s'ha estabilitzat o bé ha crescut a un ritme igual o inferior a l'IPC. No obstant això, destaca que el 12,4% dels negocis han registrat pujades de preus que superen l'augment de la inflació. Per sectors d'activitat, és en la construcció on s'aprecien més casos en què el cost del lloguer ha augmentat més que la inflació (23,3% del total), seguit del comerç al detall (el 12,3%).