Andorra la Vella.- Enmig del debat, que és mundial, sobre la sostenibilitat del turisme un element que entra en l'equació és l'aeroport d'Andorra-la Seu d'Urgell. Pot servir aquesta infraestructura per captar un turisme de més alt nivell adquisitiu i fer canviar el model actual de visitants que arriben al país? Com pot créixer aquesta infraestructura? Quins vols serien interessants? Parlem amb tres experts en el sector de l'aviació que donen la seva visió sobre aquesta temàtica. Tots tres es mostren d'acord en un aspecte: l'aeroport pot ser clau per a una nova política turística del país.
"El perfil que aconsegueixes amb un aeroport que tingui connexions internacionals i intercontinentals és clar, perquè tens la gent que vol venir expressament al teu territori, a conèixer-lo, a fer una bona despesa", expressa el consultor jurídic aeronàutic, escriptor i periodista especialitzat en temes aeris i marítims Javier Ortega Figueiral, que referma que "si el Govern ha apostat per l'avió és que s'ha apostat per un turisme i uns visitants de més qualitat". I els experts creuen que aquest posicionament estratègic de l'aeroport seria interessant no només per potenciar l'arribada de turistes a l'hivern sinó en altres èpoques de l'any que encara cal explotar. En aquest sentit, tant Ortega Figueiral com el director general del consell de les regions aeroportuàries d'Europa, Sergi Alegre, aposten per potenciar altres atractius del país com per exemple tot el relacionat amb la natura, ja que tal com defensa Alegre hi ha certs nínxols molt interessants, com per exemple el mercat alemany i molt especialment el 'target' d'un públic "que cada cop tindrà més temps i més cèntims per viatjar, que és la gent de més de 50 anys". I Ortega Figueiral afegeix la qualitat de l'oferta cultural i de natura d'Andorra i com ja hi ha certs prescriptors de viatges que estan recomanant ja el país com a destinació "d'alt nivell" i amb un cert "exotisme".
I tal com s'ha esmentat, l'aeroport pot tenir un paper estratègic en aquesta atracció de nou turisme. Així, la directora general de l'Associació de Línies Aèries Regionals d'Europa (ERA), Montserrat Barriga, considera que el camp de vol té una "ubicació estratègica i potencial per al turisme i els viatges de negocis" i per aquest motiu "podria experimentar un creixement significatiu en el futur".
I quines són les línies aèries interessants a potenciar? Els experts assenyalen que a les ja consolidades de Palma i Madrid caldria afegir-hi, en primer lloc, París, ja que es tracta d'un aeroport que podria connectar amb moltes destinacions d'Àfrica i Àsia a les que caldria afegir les que ja hi ha disponibles des de Madrid, que té molts vols amb Amèrica Llatina. Ortega assenyala com a quarta línia Porto, i Barriga creu que una connexió amb Lisboa també seria interessant mentre que Alegre apunta Frankfurt o Zúric. El que està clar, a ulls dels experts, és que el Govern ha de fer una aposta per continuar invertint en aquesta infraestructura si vol seguir posicionant Andorra internacionalment. "Per ampliar la xarxa de rutes i capturar una gran part del mercat cal disposar de la infraestructura adequada a l'aeroport i als voltants", assenyala Barriga, que advoca per invertir en millores d'infraestructures d'accés a l'aeroport i millorar les instal·lacions de la terminal, la capacitat de les pistes i les opcions de transport terrestre per "fer l'aeroport més atractiu als viatgers". A més, defensa que cal "identificar rutes lucratives i mercats amb una demanda suficient però competència limitada" i implementar mesures de reducció de costos per minimitzar les despeses operatives, optimitzant per exemple horaris de vols, negociar acords favorables amb proveïdors i racionalitzar les operacions terrestres. També veu interessant establir associacions amb companyies aèries, operadors turístics i agències de viatges per augmentar la visibilitat de les rutes i estimular la demanda i, a l'últim, explorar fonts d'ingressos com el lloguer d'espais comercials, les tarifes d'aparcament, la publicitat i les concessions. En aquest sentit, l'experta posa en relleu que els aeroports petits com el de la Seu poden col·laborar amb d'altres de veïns, consells de turisme o agències de desenvolupament econòmic i empreses locals per promocionar conjuntament el territori i es mostra segura que "aprofitar la proximitat de l'aeroport a destinacions turístiques com Andorra pot ajudar a impulsar el trànsit de passatgers".
El futur del sector aeronàutic
I evidentment, aquest posicionament estratègic ha de tenir també en compte el debat actual sobre la sostenibilitat del transport aeri, un altre dels reptes que el sector ha d'enfrontar. Alegre creu que el creixement de l'aviació en el futur és segur i que s'anirà cap a uns vols cada vegada més "verds fins a aconseguir una aviació que serà o zero o carbó gairebé zero". A més, valora que cal una visió estratègica de la combinació del tren i l'avió i també valorar la irrupció dels avions elèctrics. Barriga també destaca que "un dels reptes més importants als quals s'enfronta la indústria de l'aviació és la seva contribució al canvi climàtic i a mitigar l'impacte ambiental" i, per tant, manifesta que és clau "la implementació de nous dissenys d'avions, motors més eficients, sistemes de navegació avançats i la millora del trànsit aeri". També advoca per sistemes "com els vehicles aeris no tripulats per al lliurament de càrrega que poden ajudar a alleugerir la congestió que viuen certs aeroports".
Exemples a seguir
I quins serien els models en els quals la infraestructura de la Seu es podria 'emmirallar'? La directora general de l'Associació de Línies Aèries Regionals d'Europa assenyala Innsbruck, si el que es vol és promocionar-se com a destinació de turisme d'hivern i activitats de muntanya, ja que a més ha fet esforços per atreure companyies especialitzades en vols d'oci i xàrters; i Salzburg, si el que es busca és promocionar el turisme cultural, el màrqueting basat en esdeveniments i el trànsit de viatgers tot l'any. I Ortega assenyala el de Lugano, que ha esdevingut un important punt per anar a Itàlia, Anglaterra o certes regions de França.