Andorra la Vella.- La problemàtica de l'habitatge continua a l'ordre del dia malgrat les nombroses mesures implementades pel Govern, que fins a la data no han aconseguit destensar un mercat amb una baixa oferta davant l'elevada demanda i amb uns preus del tot desorbitats. Tot i el recent pla de xoc presentat per l'executiu, que pretén posar al mercat uns 1.500 habitatges de lloguer a preu assequible en un termini de tres anys, una de les vies que hauria d'agafar més força és la concertació publicoprivada, sempre que des del sector públic es doni facilitats als privats per tal que s'interessin en la construcció d'habitatges de lloguer i també en puguin sortir beneficiats.

La manca d'habitatge a preu assequible és una problemàtica que també és ben present en països de l'entorn com Espanya. De fet, la llei d'habitatge que previsiblement s'aprovarà properament al Parlament espanyol no convenç els experts en la matèria, que demanen més habitatge social i menys limitació de preus ja que, a efectes pràctics, generen encara més tensió en el mercat. De fet, experts del país veí del sud afirmen que, a llarg termini, és probable que les limitacions moderin els preus dels lloguers, tot i que a curt i mitjà termini es dubta que hi hagi reduccions significatives.

De la mateixa manera que el pla de xoc aprovat pel Govern, des d'Espanya també alerten que la llei és "altament proteccionista" amb els inquilins i que el text s'oblida en part dels propietaris. Un cas similar passa amb la llei andorrana pel que fa a la incorporació obligatòria dels pisos buits al mercat de compra o de lloguer. Com s'ha esmentat, la solució del problema, segons experts espanyols, passa per apostar per la col·laboració publicoprivada duent a terme projectes immobiliaris de manera conjunta, però garantint un seguit de facilitats als privats per tal que també els hi surti rendible apostar per aquesta via. Apostar per mesures fortament intervencionistes, per tant, és un dels fets que agreuja la por dels privats i frena la inversió.

De fet, durant la 1a Jornada sobre l'habitatge a Andorra celebrada aquesta setmana ja s'ha posat de manifest que per abordar la manca de construcció, una de les vies d'escapament més útils és mitjançant aliances publicoprivades per tal de dur a terme determinats projectes d'habitatge que l'Estat no pot assumir, suggerint la implementació d'ajudes i finançament més accessible per facilitar la participació de nous promotors.

Més enllà d'Espanya, també cal fixar-se en altres ciutats europees per saber quines són les mesures que han aplicat i quins són els fruits que s'han obtingut implementant topalls en els lloguers. En el cas de Berlín, a partir del 2020 es va posar un límit al preu màxim dels lloguers i es va congelar l'import a pagar en tots aquells habitatges construïts abans del 2014. La mesura es va traduir en la coexistència de dos mercats: el de la regulació dels habitatges d'abans del 2014 i el dels edificis relativament nous que no es van veure afectats per la mesura. La conclusió va ser que va baixar fortament l'oferta dels lloguers regulats, mentre que va pujar notablement la dels habitatges que no estaven subjectes a aquest límit.

En el cas de Suècia cal tenir en compte que els lloguers són negociats per la Unió Sueca d'Inquilins i els propietaris, la qual cosa genera tot un seguit de conseqüències negatives. Segons l'experiència del país nòrdic, el control dels lloguers ha provocat un excés de demanda per als habitatges que són més atractius, la qual cosa ha generat llargues llistes d'espera per accedir-hi. Finalment, en el cas de Viena, el parc d'habitatge públic de lloguer porta 110 anys en pràctica i movent-se en la mateixa línia sense tenir en compte qui governa, la qual cosa porta anys donant els seus fruits.