Andorra la Vella.- L'Institut Nacional de l'Habitatge (INH) proposa que es limiti per llei l'increment dels lloguers un cop es finalitzi un contracte. D'aquesta manera el director de l'ens, Josep Maria Pla, ha defensat que s'aconseguiria "equilibrar els drets de les parts, arrendatària i arrendadora, i reconèixer que la situació actual genera dificultats a les dues parts". La proposta sobre la qual ha treballat abans de renunciar al càrrec és que quan es fa un nou contracte, amb el mateix inquilí o amb un de nou, es limiti l'increment de renda que es podrà aplicar al nou lloguer. Aquest topall considera que hauria d'anar més enllà de l'IPC, però no es concreta, ja que considera que hauria de ser "fruit de la negociació política". Pla ha fet aquesta proposta en el marc de la seva compareixença al davant de la comissió legislativa d'Economia, on també ha explicat que han elaborat un "esborrany d'un projecte de llei de creació del fons de l'habitatge" seguint el model del fons de reserva de jubilació, una eina que creu que és important que tiri endavant tal com estava previst a la llei.

La proposta que ha treballat l'INH es basa en el model de Suïssa, ha detallat Pla, i ha afegit que d'aquesta manera es podria sortir "del bloqueig" al qual ha portat el sistema de pròrrogues actual. I quant al fet que el propietari hagi d'acreditar la rendibilitat del lloguer, ha manifestat que la llei determinaria un increment i que si l'arrendador considerés que amb els càlculs fets aquest increment no és suficient per satisfer el rendiment mínim que li garantiria la llei, hauria de proposar un augment superior però acreditat en aquest rendiment.

D'aquesta manera, Pla ha manifestat que malgrat els topalls que s'han anat implementant en els darrers anys als lloguers, la part arrendatària "es troba bloquejada en l'habitatge que lloga", ja que no pot canviar en no haver-hi una oferta millor i en el cas dels arrendadors es dona el fet que "amb l'evolució dels preus del mercat entre el moment que lloga i l'evolució actual i l'aplicació de les pròrrogues, no generen amb els lloguers prou per fer front a les despeses de manteniment". Per tant, del que es tractaria és de garantir que aquestes "dues necessitats" s'equilibrin. Però creu que cal actuar abans del 2027 quan hi torni a haver eleccions, ja que "tal com està la llei i el calendari si no hi ha una solució acceptable el 2027 es donarà una tempesta perfecta", perquè coincidiria el venciment de molts lloguers enmig de la cita electoral i això podria comportar una certa "tensió". És per això que Pla ha reiterat al llarg de la seva exposició que cal actuar amb una visió a més "mitjà i llarg termini" i ha demanat, també que es desvinculi l'habitatge de l'interès polític. En aquest sentit, ha demanat "sortir d'aquesta dialèctica adversativa" i ha apel·lat a fer un tractament del tema de l'habitatge des d'un punt de vista estructural, una visió que creu que es dona en la nova llei sobre creixement i habitatge que està enllestint l'executiu. Sobre les mesures concretes que inclou aquest text, però, no s'ha volgut pronunciar. "Com més analitzem i treballem el tema de l'habitatge d'una manera pausada i consensuada, millor ens anirà", ha defensat.

I abans de deixar el càrrec Pla ha deixat enllestit un esborrany de projecte de llei de creació del fons de l'habitatge seguint el model del fons de reserva de jubilació, ja que s'ha considerat que és un bon exemple. Pla ha desitjat que la seva proposta "o aquesta proposta evolucionada o una altra permeti crear" el fons, perquè ha recordat que així ho marca la llei. "Cal un model de gestió dels habitatges que asseguri la seva estabilitat economicofinancera, si volem que el fons no perdi diners sinó que en tingui per fer noves inversions", ha defensat Pla, que ha remarcat que aquest fons podria rebre els edificis per gestionar-los i amb el resultat de la gestió tenir disponibilitat per fer més inversió en el parc públic d'edificis.

Durant la seva compareixença, Pla també ha detallat que actualment la llista d'espera per a un dels pisos socials de la fundació Armor és d'onze persones i que els canvis fets en el reglament permetran que aquesta llista sigui "més dinàmica", que s'adeqüin els recursos als perfils i també es determina com activar els desnonaments. Pla ha manifestat que aquest recurs "mereix continuïtat" i cal que altres entitats segueixin aquest model. De fet, ha manifestat que amb la llista d'espera actual amb un altre edifici es cobririen les necessitats. Quant a les consultes, ha detallat que en el primer trimestre de l'any han experimentat un increment considerable i que en cas que seguissin en aquesta línia es triplicarien les que van rebre l'any passat.