Andorra la Vella.- Les tres comissions permanents de l'Assemblea Parlamentària de l'OSCE (OSCE-PA), han celebrat aquest divendres una sessió conjunta on han participat els membres de la delegació del Consell General a l'OSCE-PA integrats per Meritxell López (GPD), Pol Bartolomé (GPC), Carles Naudi d'Areny-Plandolit (GPCC) i Noemí Amador (GPAE).

En aquesta sessió s'ha celebrat el debat general entorn de 'Les perspectives parlamentàries sobre el futur de l'OSCE'. En la seva intervenció, López ha posat de manifest que l'actual context està marcat per les desigualtats socioeconòmiques a conseqüència d'un context d'inflació en tota la regió a causa, entre altres, de la pandèmia o de la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna. En aquest sentit, la cap de la delegació andorrana ha defensat la necessitat d'enfortir la cooperació entre els estats membres per tal de reduir les desigualtats i garantir unes societats més cohesionades, posant especial atenció a la preservació dels drets humans i la seguretat dels col·lectius més vulnerables.

Pel que fa a la guerra de Rússia contra Ucraïna, Andorra ha expressat la seva solidaritat vers el poble ucraïnès i ha condemnat l'agressió russa que vulnera la Carta de les Nacions Unides, l'Acta Final de Hèlsinki, així com el Dret Internacional Humanitari. "Volem expressar la necessitat de responsabilitat i justícia en aquest conflicte, per tal de preservar els drets humans i la seguretat. Andorra s'ha adherit a les sancions imposades per la UE com a resposta a la guerra d'agressió de Rússia i hem acollit refugiats ucraïnesos. Malauradament, estem en el segon aniversari d'aquesta guerra, que és una tragèdia que no ens podem permetre, ja que implica patiment de la població civil" ha exposat López.

Per la seva banda, Bartolomé ha centrat la seva intervenció en la situació que pateixen els anomenats 'landlocked countries' (estats sense accés territorial directe al mar). Aquesta situació afecta el 30% dels estats membres de l'OSCE-PA, entre ells Andorra. Aquestes nacions s'enfronten a amenaces úniques per a la seva seguretat nacional, entre d'altres, al risc d'aïllament, un accés limitat als recursos naturals essencials, sobretot a l'aigua, limitacions comercials i també estan més exposades a esdeveniments meteorològics extrems. Tanmateix, les 'landlocked countries' sovint depenen de la bona voluntat dels països veïns per mantenir les fronteres obertes i mantenir les seves activitats econòmiques. En aquest sentit, Bartolomé ha manifestat que l'OSCE-PA esdevé una plataforma única per abordar aquest problema i ha proposat que la qüestió dels 'landlocked countries' passi al primer pla de l'agenda política de l'organisme.

Un altre dels temes tractats al llarg de la reunió de l'OSCE-PA a Viena ha estat les implicacions per a la seguretat de la intel·ligència artificial. Durant la seva intervenció davant la Comissió d'Afers Econòmics, Científics, Tecnològics i Mediambientals, López ha subratllat "la necessitat de cooperació entre els països de l'OSCE-PA vist que la naturalesa d'aquesta tecnologia i les seves capacitats dificulten predir l'impacte i l'abast de qualsevol ús indegut", i en aquest sentit, ha afegit que "l'OSCE-PA és una plataforma potent per liderar aquest camí garantint la protecció drets humans, la privadesa, la transparència i l'ús ètic i veraç de la informació".

La consellera demòcrata també ha detallat que aquest marc de cooperació ha de ser ampli, ben estructurat i flexible per abastar tots els àmbits de la societat que es podrien veure afectats negativament per l'ús indegut de la intel·ligència artificial. Per això, ha reclamat que "els països de l'OSCE-PA dotin el seu sector públic dels recursos i les capacitats per abordar qualsevol fil potencial sobre la seguretat pública i la societat civil, i alhora, proporcionar els recursos per garantir una millor conscienciació de la seva població sobre els riscos de la intel·ligència artificial".

D'altra banda, la delegació del Consell General ha donat suport a una declaració impulsada per la Xarxa de Joves Parlamentaris de l'OSCE-PA, on es demana un alto el foc immediat i permanent a Gaza, així com la condemna dels atacs contra civils comesos per Hamàs el passat 7 d'octubre. El document fa una crida a realitzar esforços polítics per garantir l'alliberament dels ostatges i posar fi als atacs contra civils per part de Hamàs.

La 23a sessió d'hivern s'ha tancat amb la reunió de la Comissió Permanent de l'Assemblea Parlamentària on han participat els caps dels estats membres. Durant la reunió s'han presentat els informes d'activitats de la presidenta, Pia Kauma, el secretari general, Roberto Montella, i del tresorer, Johan Büser.